Els cingles de Sant Roc al paleolític - Associació Arqueològica de ...

A l’entorn de les excavacions d’Atapuerca i de l’abric Romaní (des de 1999 fins avui)
he conegut d’altres bons companys de professió: Miassa Aimene, Ethel Allué, Susana Alonso,
Diego Angelucci, Amèlia Bargalló, Pili Bravo, Francesc Burjachs, Artur Cebrià, Dan
Cabanes, Isabel Cáceres, Gerard Campeny, Toni Canals, Gema Chacón, Montse Esteban,
Isabel Expósito, Cristina Fernández, Marta Fontanals, Joana Gabucio, Dolores García-Antón,
Jaume Guiu, Bruno Gómez, Rosa Huguet, Núria Ibañez, Marina Lozano, Pep Martín, Isabel
Martínez, Kenneth Martínez, Carolina Mallol, Dolores Mejías, Marina Mosquera, Andreu
Ollé, Ignasi Pastó, David Riba, Anna Rodríguez, Jordi Rosell, Palmira Saladié, Alex Solé,
Manolo Vaquero, Pep Vallverdú, Albert Velasco, Jaume Vilalta, Josep Maria Vergés i Josep
Zaragoza.
Quan vaig arribar a Tarragona l’any 1999 feia poc que s’havia posat en marxa el
Graduat Superior en Arqueologia. Amb els anys, aquest curs formatiu ha anat en augment i
actualment rep professionals de tot l’estat. Una bona mostra de l’acollida que té es va poder
comprovar en el 1r congreso peninsular de estudiantes de prehistoria (2003), un iniciativa
extraordinària de l’Ethel Allué, en Pep Martín, en Toni Canals i l’Eudal Carbonell. Al voltant
de la Universitat de Tarragona, l’arqueologia del plistocè va adquirint cada vegada més
importància en el conjunt de la ciència i de la societat fins al punt que, ben aviat, s’inaugurarà
el primer centre específic sobre l’estudi de l’evolució humana a Catalunya.
Sóc conscient de la importància dels fets que acabo d’explicar. És per això que sempre
m’ha sabut greu no haver-me pogut desplaçar a Tarragona -degut a la meva economia- per
rebre una específica formació acadèmica. És cert que de les sortides de camp i de les lectures
s’aprèn molt, però, sincerament, es troba a faltar la informació que prové directament de
l’acadèmia. I em sap més greu encara pel fet que, en aquests moments, per rebre l’esmentada
formació ja no t’has de desplaçar tant lluny (a Madrid o a l’estat francès) com passava als
anys setanta i vuitanta, perquè Tarragona només està a dues hores de camí. Però, així són les
coses: la realitat econòmica impera i a mi no em ve de gust condicionar el meu entorn familiar
simplement perquè “m’agraden les pedres” en uns moments que disposo d’una bona salut
mental i física.
El setembre 2001 em vaig responsabilitzar formalment d’iniciar excavacions
sistemàtiques al jaciment de la Balma de la Xemeneia (Amer, Girona). Des d’aleshores, la
meva trajectòria professional ha estat molt lligada a aquest lloc. L’activitat generada al seu
voltant m’ha fet possible establir el contacte amb les persones i entitats que esmento a
continuació.
A nivell científic, ha estat bàsic el suport d’en Poli l’any 2001, primer, i, després, a
partir del 2002, la implicació d’en Gerard Campeny, la Palmira Saladié i en Pep Vallverdú.
Gràcies a ells tres avui disposem de les primeres dades analítiques del jaciment: un datació
13