Els cingles de Sant Roc al paleolític - Associació Arqueològica de ...

42 Els cingles de Sant Roc al paleolític
FRONTERA DE LA COMPLEXITAT HUMANA A L’ENORN DE FA 500.000 ANYS BP
A partir de la meitat del plistocè mitjà (període arqueològic ‘axelià’, entorn els
500.000 anys BP), el registre arqueològic a Europa és més abundant que el període precedent
(plistocè inferior) i permet identificar una nova espècie: Homo heidelbergensis. Amb aquest
homínid sorgeixen els trets característics que actualment defineixen la complexitat humana:
domini del foc, desenvolupament del llenguatge, creació d’art, ornaments per vestir,
producció de llances per caçar grans mamífers i/o l’acumulació de cadàvers.
Durant els anys noranta una sèrie d’investigadors defensaven que l’aparició de la
complexitat en l’espècie humana era paral·lela a la primera ocupació del continent europeu (i
també a l’aparició d’una nova tradició tècnica: l’axelià). Aquesta interpretació era coneguda
com a Short Chronology. Però, les evidències antropològiques i arqueològiques descobertes
en els darrers anys als jaciments de la serra d’Atapuerca (Burgos) i de la conca de Gaudix-
Baza (Granada) han posat de manifest que la presència d’homínids a Europa fa almenys 1
milió d’anys BP (partidaris de la Long Chronology), malgrat que de moment no es pugui
atribuir a aquests homínids l’esmentada complexitat Per tant, el fet provat que a partir de
500.000 anys BP la humanitat passi la frontera de la complexitat no s’ha d’associar
automàticament a les primeres ocupacions humanes del continent europeu, les quals tenen lloc
durant el plistocè inferior i no en el mitjà.
ELS NEANDERTALS: PATRONS D’ASSENTAMENT, DE MOBILITAT I CONDUCTA.
Un dels períodes més interessants d’aquest llarg camí cap a la complexitat humana
actual té lloc durant el plistocè superior, el darrer del plistocè (1.800.000-10.000 anys BP).
Cronològicament, compren des de 130.000 fins a 10.000 anys BP, moment en què s’inicia el
període geològic actual, l’holocè (“temps recents”). És tracta d’un període ben conegut perquè
el registre fòssil ha proporcionat gran quantitat de dades (restes de fauna, d’eines de pedra, de
pòl·lens), la correlació de les quals ha permès reconstruir tant el medi en què van viure
aquests homínids (Homo neandertalensis i Homo sapiens) com el seu propi desenvolupament
biològic i cultural.
Amb l’inici del plistocè superior, el continent europeu experimenta, progressivament,
una forta davallada de les temperatures: el clima és, cada vegada, més fred. En conseqüència,
apareixen casquets glacials a les zones terrestres més elevades i el nivell del mar baixa, essent
ben visibles algunes plataformes continentals avui soterrades (per exemple, el pas de Calais, a
Anglaterra). També el món animal es ressent d’aquest fort canvi climàtic: l’aparició,
l’extinció o la migració d’algunes espècies són trets característics d’aquest moment. I, en
aquest medi rigorosament castigat pel fred, es desenvolupa també l’única espècie humana que
viu en aquest moment al continent europeu: la neandertal.