Els cingles de Sant Roc al paleolític - Associació Arqueològica de ...

RECERCA ARQUEOLÒGICA ALS CINGLES DE SANT ROC
Bibliografia 197
Som conscients que tant els articles publicats juntament amb en Joan Abad des de
l’any 2002 com la publicació d’aquesta tesi l’any 2004 situaran definitivament els cingles de
Sant Roc com a objecte d’estudi per a la ciència prehistòrica de Catalunya (Abad i Aulines,
2002a a f; 2003a a f i 2004a ). Volem insistir, però, que la recerca arqueològica als cingles de
Sant Roc es va iniciar a la dècada dels vuitanta gràcies als treballs pioners de Jordi Barris,
Àngel Bosch, Miquel Vilaró, Assumpció Toledo, Santi Serra, Josep Canal, Enric Jiménez,
Gabriel Mesquida, Eudald Carbonell, Joan Abad i Raimundo Guitierrez (capítol 4).
El patrimoni arqueològic dels cingles de Sant Roc és molt ric i divers: les ocupacions
paleolítiques comentades abastament en aquesta tesi, el Cau Negre de Sant Roc, nombroses
cistes de pedra al llarg de tot el pla dels cingles, el poblat ibèric de Puig d’Àlia, les ermites
romàniques de Santa Elena i Sant Roc i unes quantes masies abandonades. No obstant això,
no és fins a l’inici de les excavacions a la Balma de la Xemeneia que es programa un pla de
recerca arqueològica des d’un òptica íntegre per aquest territori.
Respecte al període paleolític, els motius d’interès per a desenvolupar una recerca
sistemàtica a la base de la cinglera són bàsicament de dos tipus:
1) Localització de nous jaciments:
Plantegem que hi pot haver un paral·lelisme a nivell de localització de jaciments
entre els cingles de Sant Roc i regions similars, com ara el Cenac (Dordonya), on s’ubica
la Grotte Vaufrey (Rigaud i Geneste, 1988): a diferència dels cingles francesos, però, els
cingles de Sant Roc mai han estat investigats a fons degut a les dificultats de prospecció
(figura 10.4). D’altra banda, el Cau Negre de Sant Roc, -l’únic jaciment conegut a la
cinglera apart de la Balma de la Xemeneia-, no s’ha excavat del tot (com. pers. Àngel
Bosch). Finalment, comentarem que en les sortides de camp (2004) vam localitzar dos
nous jaciments en superfície just davant la cinglera on hi la Balma de la Xemeneia i,
també, que arran de cingle hi vam localitzar una cavitat ensorrada (figura 10.4).
2) Mostres d’art parietal:
La majoria de les zones de la península Ibèrica i del sud de França on hi ha cingles i
ocupacions paleolítiques idèntiques als de Sant Roc també s’hi han localitzat pintures
rupestres. A les comarques gironines hi ha evidències del paleolític arreu, però, encara
avui no s’han trobat mostres d’art parietal. És incomprensible. Ara que sabem que els
cingles de Sant Roc van ser freqüentats durant el paleolític pensem que és un bon
moment també per engegar una recerca sistemàtica al voltant de la cinglera amb
l’objectiu de localitzar proves d’aquesta primerenca manifestació artística (quadre 26).