Els cingles de Sant Roc al paleolític - Associació Arqueològica de ...

16
Per acabar m’agradaria comentar dos coses. En primer lloc: cada dia quan m’aixeco al
matí i miro per la finestra del meu pis de la plaça Països Catalans de Girona hi ha dues coses
que em recorden - i alhora em motiven- que encara hi ha molt camí per recórrer: la bandera
espanyola de la Guàrdia Civil que oneja vanitosament el nostre país sobiranament ocupat,
primer, i, després, l’estat deplorable d’un dels poblats ibèrics potentcialment més rics de casa
nostra: La Creueta.
En segon lloc: mentre realitzava aquesta tesi (agost-octubre de 2004) he llegit dos llibres
que, degut a la paralització actual de les intervencions arqueològiques a la Balma de la
Xemeneia, em seran de gran ajuda pel futur. Es tracta de l’Atapuerca, perduts al turó. La
història humana i científica de l’equip d’investigació de l’Eudald Carbonell i en José María
Bermúdez de Castro i d’El Hombre de Orde. Los homínidos que llegaron del sur d’en Josep
Gibert. En el primer cas clama el cel, per exemple, les gestions sense recompensa d’un tal
José Luis Uribarri o que fins l’any 1991 els jaciments d’Atapuerca no fossin declarats Bé
d’Interès Cultural (pàgs. 71-72) tot i que s’havien trobat restes humanes del plistocè des de
feia catorze anys. En el segon cas, tot el llibre és un seguit d’embolics i de problemes
burocràtics, científics i socials. És incomprensible que més enllà de tot aquest galimaties no
imperi el sentit comú i no s’hagin dut a terme excavacions sistemàtiques ininterrompudes en
aquesta depressió, l’interès científic (arqueològic, paleontològic i, possiblement, també
paleoantropològic) i social de la qual és inqüestionable per tothom. En definitiva, si en
jaciments tant excepcionals com els de la Serra d’Atapuerca i de la conca de Guadix-Baza, on
hi una personal ben qualificat i amb molta experiència, s’han trobat i es troben en problemes
tant irracionals, fora de la lògica de l’enteniment humà, què podem esperar i què hem de fer
els joves i il·lusionats paleolitistes amb jaciments que també són estructurals però que no
tenen tanta transcendència científica, social i mediàtica?
Des Olot, amb la vista posada a l’horitzó:
el Puig Rodó, Santa Magdalena, el Puig Sacalm...
18 d’octubre de 2004, Fira de Sant LLuc