Els cingles de Sant Roc al paleolític - Associació Arqueològica de ...

Bibliografia 207
Figura 10.7. Representació ideal del futur Parc Arqueològic de la Balma de la Xemeneia (Il·lustració: Jordi
Fernández, octubre 2004).
Al llarg d’aquesta aquesta tesi que ara estem a punt d’acabar hem exposat diferents propostes que tenen per
objectiu aconseguir que la Balma de la Xemeneia sigui un jaciment d’interès científic i social, de la mateixa
manera que actualment ho són jaciments de característiques similars: Abric Romaní (Capellades, Barcelona)
o les coves del Reclau Viver (Serinyà, Girona).
Volem manifestar que ens agradaria que tot l’esforç -individual, col·lectiu, professional, econòmic i de
relacions socials, burocràtiques i jurídiques- que hem fet fins ara (des del setembre de 2001 a l’octubre de
2004) i el que tenim previst fer si es resol l’actual problema jurídic de la Balma de la Xemeneia, es vegi
recompensat d’aquí uns anys a nivell social. En aquest sentit, ens agradaria experimentar les mateixes
sensacions que el nostre company Joan Abad, la intuïció del qual sobre les possibilitats socials de La Draga
s’han materialitzat després de 14 anys de la seva localització: “Em permeto la llicència d’imaginar la boirina
que desprèn l’aigua de l’estany a l’hivern, embolcallant-la. A contrallum, hi veig els socs fermament relligats.
Uns escolars són a l’entorn de la modesta construcció, un tant astorats. Algú els explica com i de què vivien,
els caçadors-recol·lectors; els nois i noies s’informen; aprenen; i de retop, entenen” (Abad, 1992: 16-18)