Els cingles de Sant Roc al paleolític - Associació Arqueològica de ...

Vessant patrimonial i social 47
“patrimoni històric, artístic, monumental, arquitectònic, arqueològic i científic, sense
perjudici d’allò que disposa l’article 149.1.28 de la Constitució”.
A partir de i en base a la Constitució i a l’Estatut d’Autonomia s’ha estructurat tota la
legislació bàsica (quadre 4) que actualment regula el patrimoni arqueològic català, la qual
avarca diferents qüestions com ara: la creació del Servei d’Arqueologia de Catalunya, les
normes que han de regir els dipòsits de materials arqueològics, sobre l’1 % per cent cultural,
sobre intervencions arqueològiques o sobre la gestió de monuments (Ten, 1996).
La realització d’intervencions arqueològiques a Catalunya fins a l’agost de l’any 2004
(cas de la Balma de la Xemeneia), s’han hagut de regir bàsicament per la Llei 9/1993, el
capítol IV del títol II de la qual defineix les normes específiques de protecció del patrimoni
arqueològic (articles 46 a53), per una banda i, de l’altre, pel Decret 778/2002, el capítol 1 del
qual regula les intervencions arqueològiques i paleontològiques, estiguin o no integrades en
un projecte d’investigació i distingint, dins d’aquestes darreres, les intervencions preventives i
les d’urgència.
I. Normes fonamentals
Quadre 4:
Legislació bàsica sobre el patrimoni arqueològic català
Constitució espanyola, de 27 de desembre de 1978
Llei orgànica 4/1979, de 18 de desembre, d’Estatut d’Autonomia de Catalunya
II. Lleis de la Generalitat de Catalunya
Llei 9/1993, de 30 de setembre, del Patrimoni Cultural Català
III. Reglaments de la Generalitat de Catalunya
Decret 78/2002, de 5 de març, del Reglament de protecció del patrimoni
arqueològic i paleontològic
IV. Lleis i reglaments de l’Estat espanyol
Llei 16/1985, de 25 de juny, del Patrimoni Històric Espanyol