Mostra Literària del Maresme XXVIII - Vilassar de Dalt 2011
Mostra Literària del Maresme XXVIII - Vilassar de Dalt 2011
Mostra Literària del Maresme XXVIII - Vilassar de Dalt 2011
You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
Primer premi<br />
Grup B<br />
Marina<br />
García<br />
Sarmiento<br />
<strong>Mostra</strong> <strong>Literària</strong> <strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>Maresme</strong> <strong>XXVIII</strong> - <strong>Vilassar</strong> <strong>de</strong> <strong>Dalt</strong> <strong>2011</strong><br />
EL GANIVET HIPPIE<br />
Aquell matí, la Susanna es va llevar aviat. Marxava d’excursió<br />
amb els seus companys <strong>de</strong> l’escola. Després <strong>de</strong> fregar-se els ulls<br />
dues i tres vega<strong>de</strong>s, es va posar les sabatilles i la bata i va baixar<br />
a la cuina. La seva mare li estava preparant l’entrepà <strong>de</strong> pernil, el<br />
suc <strong>de</strong> poma i la carmanyola amb els macarrons, les croquetes i la<br />
fruita. Ella es va posar a fer-se l’esmorzar. Mai no sortia <strong>de</strong> casa<br />
fi ns a haver-se omplert bé la panxa: un suc <strong>de</strong> taronja natural, un<br />
bon bol <strong>de</strong> llet fresca amb cereals i una llesca <strong>de</strong> pa amb mantega<br />
i melmelada <strong>de</strong> maduixa.<br />
Va parar la taula per a ella i per a la mare. El seu germà, en Roc,<br />
feia ja mitja hora que havia marxat cap a la universitat. I el seu pare<br />
no hi era. Feia tres dies que havia marxat cap a Irlanda per motius<br />
<strong>de</strong> feina i no tornaria fi ns al capvespre.<br />
Dos gots <strong>de</strong> suc, la tassa <strong>de</strong> cafè per a la mare, el bol per a ella, les<br />
culleretes, el sucre, el Cola Cao, la mantega, el pot <strong>de</strong> melmelada…<br />
Va obrir el calaix <strong><strong>de</strong>l</strong>s estris, el va buscar i el va trobar, el seu<br />
ganivet preferit, amb els seus colors vistosos. Ella el volia fer<br />
servir per tallar les taronges. Una, dues, tres i quatre vega<strong>de</strong>s ho<br />
va intentar. Força, més força i una mica <strong>de</strong> manya. Però res. No<br />
podia. Aquell ganivet no tallava. La mare li va dir:<br />
―Deixa-ho, ara ho faig jo.<br />
Però tampoc. No hi va haver manera. Aquell ganivet es negava<br />
a tallar. No hi va donar més importància i el va <strong>de</strong>ixar sobre la<br />
taula, per provar <strong>de</strong> tallar les llesques <strong>de</strong> pa. Però, tampoc!!! “Com<br />
pot ser, això? El pa és més tou que la pela <strong>de</strong> les taronges. No ho<br />
entenc.” Cada vegada que volia tallar alguna cosa no podia.<br />
―Ei, com és que no talles? ―va pensar en veu alta la Susanna.<br />
De sobte va sentir:<br />
―Relaxa’t noieta, no he nascut per fer mal a ningú. No vull tallar<br />
res. Quan ho faig, tinc males vibracions. Pau i amor, noia, pau i<br />
amor ―va respondre el ganivet.<br />
11