Mostra Literària del Maresme XXVIII - Vilassar de Dalt 2011

I A CADA VOLTA, MÉS MAREIG
I a cada volta, més mareig.
Et roda en tombarella fràgil
la creença...
Enveges l’altivesa
de tu mateixa quan despentinada
arribaves a l’alba sense apagar el somni
i el jardí resplendia de tanta nit de foc.
Tal vegada, et demanes, ha fet niu al teu cor
la fatiga del temps que no ha arribat.
El de les coses certes, les mirades enceses,
el ritme dels tambors a l’onada del viure
el camí sense pressa ni drecera
l’alè salvatge de tot allò que és viu.
Necessites el foc com l’aire que respires
i la terra guarida i enfangada...
t’ofegues, és ben cert, entre parets i xifres.
Necessites, és cert, que creixi la Paraula
i calli aquest xivarri que emplena el teu cervell.
I tornar a creure que canviarà tot.
A LA CLÀUDIA
Des dels teus ulls on dansen
espurnes de petits misteris
a punt de desvetllar-se
recupero esperances que no entenen per què...
ni els cal.
Si la paraula que jo escric i tu llegeixes
fa un pont de llum on es desfan distàncies
tot té sentit: els dubtes que m’amaren
les lletres que a voltes se’m barregen
les inquietuds pregones del meu somni
i la força que amb força sorgeix de tot plegat
i malgrat tot.
Trenquem crisàlides i amb delicades ales
encetem, tot per tu, un món de colors tendres
des dels teus ulls on dansa l’Esperança.
Mostra Literària del Maresme XXVIII - Vilassar de Dalt 2011
82