Mostra Literària del Maresme XXVIII - Vilassar de Dalt 2011

Primer premi
Grup D
Maria
Andreu
Reija
Mostra Literària del Maresme XXVIII - Vilassar de Dalt 2011
PERDUDES TELEFÒNIQUES
La història comença amb una parella de nuvis. Ell es deia Gustavo
i ella Matilde, dos noms com qualssevol altres. Vivien separats per
bastants quilòmetres i es veien menys del que els agradaria, però es
conformaven amb quedar tres o quatre dies per setmana.
En aquesta ocasió era el Gustavo qui acudia a veure-la. Ella estava
especialment trista així que ell anava preparat per donar-li una
especial dosi d’amor que la fes oblidar-se dels seus pensaments.
Ella el va rebre amb la forta abraçada de sempre i ell amb el mateix
afectuós petó al nas.
Després d’un sopar que ella li havia preparat i una estona de
conversa va arribar per al Gustavo, l’hora de marxar. La Matilde
el va acompanyar a la porta i li va dir el que sempre li deia quan
arribava aquest moment:
―No t’oblidis de fer-me una perduda, eh?
Això responia senzillament al fet que, com que vivien tan lluny
l’un de l’altra, era la seva forma de saber que l’altra persona havia
arribat bé al seu destí. Es deixava sonar tres tons al mòbil i es
tallava: amb això era sufi cient perquè poguessin dormir tranquils.
―No et preocupis― va afi rmar el Gustavo.
Es van abraçar fort, es van fer un petó i ell va fi car-se dins del
cotxe.
A tres quarts de tres el mòbil de la Matilde va fer els seus tres
tocs. Ella va somriure tranquil·la, el va tallar perquè ell sabés que
estava esperant desperta, va treure els seus gossos i se’n va anar al
llit. Va dormir tota la nit d’una tirada.
El telèfon la va despertar a primera hora del matí. Va contestar
mig adormida i es va alarmar immediatament en escoltar la veu de
la mare del Gustavo.
―Matilde. Tranquil·la, Matilde, mmm... com t’ho diria, jo...
mmm... el Gust... el, el... el Gustavo és mort.
El món de la Matilde es va enfonsar en aquell moment.
L’accident havia tingut lloc a uns deu quilòmetres de la casa de
24