Mostra Literària del Maresme XXVIII - Vilassar de Dalt 2011

Mostra Literària del Maresme XXVIII - Vilassar de Dalt 2011
―És cert, tot fet! ―se li escapa mig somriure que amaga abaixant
el cap.
―Avui no vindrà ningú.
―Ningú vindrà? ―esgratinya en el record perdut. L’Anna va
obrint els ulls cada vegada més―. Ningú, és cert ―va movent el
cap afi rmativament mentre assimila la convicció.
―Anna, què penses? ―la pregunta no li agrada.
―Jo no penso, jo obeeixo, jo estic... ―dubta mirant cap a la porta.
―No hi és. Com estàs?
―Buida.
―Què vols dir? ―insisteix.
―Un maniquí de plàstic. Una carcassa ―parla mentre mira cap
a l’horitzó ennuvolat i es perd per sobre del que és tangible―.
Recordes la casa del poble? Doncs, així, mig en runes. Un moble
oblidat en un espai fosc.
―Ressentiment?
―Odi, fàstic, rancúnia...
―Sempre ha estat així? ―vol saber.
―Abans era culpa, insatisfacció, por. Encara tinc por ―torna a
mirar cap a la porta.
―Culpa de què? Por de què?
―És que sóc inútil. No faig bé les coses. Ni tan sols al llit sóc
capaç de... ―l’angoixa li contreu els llavis i li roba la veu.
L’Anna vol seure, però no hi ha cap cadira. Totes són fora, al
menjador. Està cansada. Ha netejat tota la nit i les cames infl amades
li pesen. Porta unes sabatilles velles, quasi desfetes. Es veu grassa.
Busca el seu refl ex al vidre fosc del microones. Li fa mal l’ull dret.
Està despentinada, els cabells li cauen inerts. Porta una bata que
li amaga el cos.
De cop i volta, li torna la memòria, s’espanta i obre la nevera. El
cor en un puny.
―Què passa, Anna?
―Ai, Déu! ―quequeja―. No hi ha cervesa ―tanca la porta de
cop i es gira cap a la porta.
La mà li tapa la boca i es comença a mossegar el llavi inferior
per dintre. L’estómac s’ha regirat i, de sobte, té ganes de vomitar.
Sent un buit que li aixafa l’abdomen, que la deixa clavada al terra.
És com si unes pinces gegants li arrenquessin la pell del cos. Un
desequilibri entre la ment que vol fugir i un cos empresonat. Uns
segons, un minut, una eternitat.
48