Mostra Literària del Maresme XXVIII - Vilassar de Dalt 2011

Mostra Literària del Maresme XXVIII - Vilassar de Dalt 2011
que havia de sentir-se alliberada, però no. És com si tot seguís igual
de fosc, un viure per viure, esmorteïda per una llosa gegantina.
―Però, senyora... ―el policia torna a mirar-la atentament― ...el
nen està bé.
Un silenci indecís s’interposa entre l’Anna i l’agent. Indecís,
perquè les paraules hi són, però no volen acudir a la boca, perquè
els sentiments s’enferritgen de sobte, perquè una llum arriba des
d’algun lloc difícil de defi nir i l’Anna no s’atreveix a creure. Vol,
ella vol que sigui possible, que allò que per segona vegada li han
robat, arrabassat de les mans sense ni tocar-lo, sense abraçar-lo,
sense consolar el seu primer plor, pugui ser cert.
―El nen? ―aixeca els ulls del terra i les mans deixen d’esgarraparse
l’una a l’altra.
―Sí, senyora. El nadó està bé. L’estan atenent mentre es decideix
qui es farà càrrec de...
―El meu fi ll! El meu fi ll està bé! ―un crit descontrolat, un ulls
oberts sense gaire coherència i un plor descontrolat que li arrenca
del pit sotragant tot el cos, sacsejant perillosament el cordó que la
uneix a la cordura―. Ho has sentit? ―l’Anna s’aixeca de cop i el
policia espantat la imita. Els ulls de la dona semblen submergits en
un oceà de confusions.
―Senyora, m’ho diu a mi? ―l’interroga i mira el seu company
que torna a parlar per ràdio.
―M’haig de vestir ―el policia quasi cau enrere, l’Anna passa per
davant com una tromba d’aigua. Des de la porta de l’habitació es
gira―. Esperin, estic en cinc minuts ―i desapareix darrere la porta.
―Francesc, truca a Serveis Socials. Està com un llum!
Maltractament, segur. El tema del nen l’ha acabat de trasbalsar.
Què en penses? ―no és el primer cas que es troben.
―Hauria d’haver vingut la caporal! Tio, no sé. És com si no
esperés tornar a veure el nen ―respon l’agent mirant la porta de
la cuina.
―Has vist com camina? I l’embenat del braç? ―està dret al
menjador. Té els ulls centrats en un punt indefi nit―. El nadó
encara tenia el cordó umbilical, oi?
―Això han dit per l’emissora ―el tal Francesc segueix intrigat
per la cuina―. Escolta, tio, mentre es canvia, vaig a fer una ullada
a la cuina.
―A la cuina? ―se sorprèn―. Per què?
―No has vist com m’ha mirat quan m’he apropat a la porta? ―
54