Mostra Literària del Maresme XXVIII - Vilassar de Dalt 2011

Mostra Literària del Maresme XXVIII - Vilassar de Dalt 2011
—Bon dia —contesta avui amb veu discreta.
L’Albert, sorprès, s’atura. Les parpelles se li obren i tanquen
repetidament com si aplaudissin excitades. Feia anys que provava
sense èxit de trencar aquell hermetisme, però mai, ni un sol dia, va
deixar d’intentar-ho. Primer per educació, després per curiositat.
S’hi apropa, i s’asseu al seu costat, també de cara al mar. Té la pell
bruna i de tan a prop, els nombrosos plecs de la cara s’observen
molt evidents. Porta un vestit ample vermell que la cobreix gairebé
per complet. Es grata amb desfi ci els peus ressecs, fi ns que les
ungles llargues i brutes li dibuixen un grapat de ratlles blanques
al damunt.
—Com va això? —pregunta ell, provant d’encetar una conversa.
El silenci s’imposa, trencat només pel xiuxiueig del mar i el so
esmorteït de la barca a la llunyania. Passats uns minuts, ho torna
a intentar.
—Quin sol més agradable, oi? —insisteix.
—És una pregunta òbvia —respon ella sense desviar la mirada
inexistent —. És un recurs propi de persones que no tenen res
interessant a dir-se —afegeix.
—Bé, he d’admetre que no he estat massa original, però tampoc
ho pretenia.
—A jutjar per la veu i el caminar que he escoltat, véns cada dia
per aquí, oi?
—Sí, cada matí i també algun vespre.
—Què hi busques?
—Res en concret —respon ell —. Però no podria passar sense
fer-ho —afegeix, després d’una pausa llarga —. És una necessitat
que tinc.
—Hi ha algú, a l’aigua?
—Algú a l’aigua? —l’Albert es posa la mà dreta a tall de visera
i escruta el mar, d’un costat a l’altre —. No, ningú, tret d’un
pescador que està llevant un palangre.
La dona, en un misteri incomprensible per a ell, interromp la breu
conversa i torna a refugiar-se en el seu món interior. Durant mitja
hora es balanceja lleugerament endavant i endarrere sense parar.
Tot seguit, s’aixeca i se’n va sense dir res cap a la seva cabana. Amb
les dues mans ressegueix el sostre interior fi ns que troba recollit
el plàstic transparent, i el penja del capdamunt de la porta. Des
de fora només es percep la forma del cos ajagut i un somiqueig
esmorteït. L’Albert l’observa desconcertat sense saber què fer. Al
57