Mostra Literària del Maresme XXVIII - Vilassar de Dalt 2011

Mostra Literària del Maresme XXVIII - Vilassar de Dalt 2011
no plorar, només esperar. Romeu es creuarà amb el metge quan
surti de l’habitació i passi pel menjador. El senyor doctor, metge
de confi ança de la família, no gosarà mirar als ulls Romeu, sabrà
que les paraules que li haurà de dir el matarien. Mentre el senyor
doctor es dirigeixi a les altes portes del menjador, Romeu entendrà
per què no ha rebut l’informe. L’audàcia de Romeu no el servirà
per evitar de preguntar l’evident. Romeu deixarà caure el marc de
fotos que tindrà a la ma i correrà cap a l’habitació. Allà hi trobarà
la seva ànima bessona postrada, que amb dues senzilles paraules
d’amor, satisfacció i esperança, s’acomiadarà. Romeu sentirà
com un gran sotrac li tallarà la respiració. Haurà estat un llampec
ineludible. Aquest llampec el desequilibrarà, buscarà amb les mans
algun suport on aferrar-se. Ho farà en va. No serà el seu sentit de
l’equilibri el que li fallarà. Serà la seva ànima, que en ser amputada
d’una meitat buscarà reajustar-se a tot un cos. La boca li quedarà
seca a l’instant. Molt probablement hauria preferit morir enverinat
per error que haver de passar pel que el fat el farà passar. Però
abans de caure en la desesperació mirarà el cos inert de Julieta.
Hi veurà un rostre afable, algú que dorm plàcidament. Veurà un
somriure de sincera felicitat. S’adonarà que el viatge de Julieta
haurà estat magnífi c gràcies a tot el que hauran compartit. Veurà
que al costat de Julieta haurà tingut una vida de somni. Després
d’uns instants de silenci farà un petó al front a Julieta, somriurà i
li prendrà la mà, s’hi estirarà al costat i es disposarà a viure l’últim
de tots els somnis que hauran viscut junts. Tancarà els ulls, humits
per les llàgrimes i somriurà.
Al centre de la sala il·luminada hi haurà Ell i Ella abraçats. Al
seu voltant dansen partícules de pols que, tocades per la llum,
semblen petits estels. En Ella hi ha llàgrimes d’esperança, en Ell
un somriure de franca alegria. En Ell hi ha llàgrimes d’esperança,
en Ella un somriure de franca alegria.
En primer terme hi ha l’Altre que amb un somriure de realització
abaixa el teló i prepara els titelles per a la pròxima partida.
43