Mostra Literària del Maresme XXVIII - Vilassar de Dalt 2011
Mostra Literària del Maresme XXVIII - Vilassar de Dalt 2011
Mostra Literària del Maresme XXVIII - Vilassar de Dalt 2011
Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
<strong>Mostra</strong> <strong>Literària</strong> <strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>Maresme</strong> <strong>XXVIII</strong> - <strong>Vilassar</strong> <strong>de</strong> <strong>Dalt</strong> <strong>2011</strong><br />
Va caminar durant uns <strong>de</strong>u minuts, atenta a qualsevol so, fi ns que<br />
va localitzar una petita casa <strong>de</strong> maó. Bé. Des d’allà sabria trobar la<br />
tomba <strong><strong>de</strong>l</strong>s avis <strong><strong>de</strong>l</strong> Gustavo.<br />
Quan hi va arribar va treure la palanca <strong>de</strong> la part <strong><strong>de</strong>l</strong> darrere <strong><strong>de</strong>l</strong>s<br />
pantalons <strong>de</strong> xandall negre que s’havia posat i va obrir la tomba.<br />
Va resar perquè no hi hagués aranyes o escarabats corrents per<br />
l’urna, va posar la mà en la freda ceràmica i la va treure amb molta<br />
cura.<br />
Ja està. Ja ets lliure, Gustavo, amor meu.<br />
Es va posar a l’altre costat <strong>de</strong> la tomba i va empènyer amb totes<br />
les seves forces. Res. Va introduir la palanca i va tirar cap amunt,<br />
però res. Va començar a suar. Després <strong>de</strong> diversos intents es va<br />
asseure i, sense saber ben bé per què, es va posar a plorar. Tenia<br />
l’urna amb les cendres <strong><strong>de</strong>l</strong> Gustavo entre les cames, i la va abraçar<br />
amb totes les seves forces.<br />
Bé, no importa. Ja et tinc. Llançaré les teves cendres al vent en el turó on ens<br />
vam conèixer en aquelles festes i per fi seràs lliure. Aniré a la presó, perquè<br />
m’enxamparan, això segur, però sabré <strong>de</strong>s <strong>de</strong> la presó, que tu ets lliure.<br />
Alçà el cap bruscament quan va escoltar la veu que li va parlar<br />
<strong>de</strong> sobte.<br />
―Què fas, petita?<br />
A través <strong>de</strong> la duplicació llagrimosa <strong><strong>de</strong>l</strong>s seus ulls va reconèixer<br />
l’home <strong><strong>de</strong>l</strong>s pantalons <strong>de</strong> granger bruts. Portava posada una camisa<br />
mal cordada que li penjava, en part, sobre els calçotets i <strong>de</strong>ixava a<br />
la vista dues cames esquifi <strong>de</strong>s i blanques.<br />
―Si us plau! ―va dir només la Matil<strong>de</strong>.<br />
Va agafar més fort l’urna, com amagant-la, protegint-la. L’home<br />
va examinar la tomba mig oberta, <strong>de</strong>sprés va abaixar la vista, la va<br />
clavar a l’urna i va assentir. No semblava sorprès.<br />
―No pots tornar a tancar la tomba, oi?<br />
―No... ―va respondre la Matil<strong>de</strong> amb el cap baix.<br />
L’home va somriure. Va agafar la palanca <strong><strong>de</strong>l</strong> sòl que la Matil<strong>de</strong><br />
havia <strong>de</strong>ixat caure <strong>de</strong>sprés <strong><strong>de</strong>l</strong>s seus esforços i es va acostar a la<br />
llosa.<br />
―Té truc. Generalment no ho explico a ningú, perquè m’agrada<br />
veure primer la persona i saber quines són les seves intencions. Si<br />
em semblen dolentes truco a la policia. Si em semblen bones... En<br />
fi , mira.<br />
L’home va introduir la palanca a la cantonada <strong>de</strong> la llosa i<br />
<strong>de</strong>sprés va tirar cap amunt. La llosa es va moure fi ns a quedar<br />
30
Change language