Mostra Literària del Maresme XXVIII - Vilassar de Dalt 2011

Mostra Literària del Maresme XXVIII - Vilassar de Dalt 2011
el contracte més enllà dels tres anys que havíem pactat. Ja em puc
fer entendre en la nova llengua gairebé sense problemes, la veritat
és que tothom em va acollir agradablement. Mantinc el contacte
amb la família, de fet d’aquí a poquet me’n torno a casa per passar
uns dies amb tots ells. Els que eren amics meus de debò segueixen
sent-ho, això sí, no són tants com jo em pensava. Oh, i tinc una
xicota preciosa, un encant de noia. Me la va presentar un dels
meus veïns no gaire després d’arribar, i em va ajudar a endolcir
el mal tràngol de l’adaptació, que no va ser gens fàcil... Van ser
unes setmanes o fi ns i tot uns mesos molt durs. Però crec que,
tot plegat, ha valgut la pena. Crec que vaig prendre la decisió
encertada. Bé, és cert que no en puc estar segur: a la vida, totes les
decisions comporten l’elecció d’un camí i el rebuig d’un altre, el
qual no arribem a conèixer mai. No puc saber què és el que m’he
perdut, però intueixo que no és millor que el que he guanyat.
Ara només em resta enviar un missatge d’optimisme i ànim a tots
els indecisos, tal com jo en vaig rebre un al seu moment que em
va ajudar a fer el gran pas. I, sobretot, donar les gràcies als quatre
grans senyors anònims que, a mi també, em van canviar la vida: P.
C., H. A., H. F., V. H.
Aquell vespre d’estiu algú somreia des de l’espigó de la platja, el missatge
havia arribat on havia d’arribar. No tenia cap dubte que tindria l’efecte
desitjat: El destinatari era un romàntic molt refl exiu, i segur que es rendiria
davant d’una casualitat tan extraordinària... Ella el coneixia molt bé, al
capdavall, era el seu germà.
37