Mostra Literària del Maresme XXVIII - Vilassar de Dalt 2011

Segon premi
Grup F
Quim
Calvo
Vergés
Mostra Literària del Maresme XXVIII - Vilassar de Dalt 2011
LA DONA DEL MAR
Els peus de l’Albert avancen enfonsant-se amb delicadesa en la
sorra humida de la platja del Varador, tan plena de cossos i ments
relaxades als mesos d’estiu, tan buida ara, a fi nals d’abril. El dia s’ha
llevat amb el cel net, i el mar, resplendent i tranquil. Només una
barca s’atreveix a trencar la quietud mentre es desplaça tranquil·la,
de palangre a palangre .
Com cada matí de l’any, camina a trenc d’ones, més per netejar
l’esperit que per fer salut. Home metòdic i de costums, comença el
ritual quan es descalça, plega els mitjons i ho deixa tot ben endreçat
al costat d’una petita tovallola blava que ha estirat damunt la sorra.
Tot seguit, posa els dits en remull. Faci el temps que faci, vesteix
sempre uns pantalons texans arremangats ran de genoll i una
samarreta marinera de màniga llarga, com la que solia vestir el seu
admirat Picasso. Fa una respiració lenta i profunda i deixa per uns
instants la mirada perduda, mentre l’aigua li pentina els peus. És
aleshores quan pensa que no podria viure sense aquella estona. Les
empremtes de les seves passes, efímeres, es desfan una rere l’altra,
acariciades per les ones. Troba extraordinària aquesta insistència
ancestral del mar per esborrar qualsevol rastre de persona.
De lluny, albira la dona del mar. Deu tenir una seixantena d’anys,
i la recorda tota la vida al mateix lloc, immutable, asseguda a terra
amb els genolls plegats i sempre de cara a l’horitzó
De tant mirar-lo fi xament, la llum li ha cremat els ulls fi ns a
quedar completament cega. De vegades, s’alça en un rampell i
comença a córrer o nedar, mentre juga i parla sola amb veu molt
dolça.
Viu en una petita cabana feta amb troncs i restes de diversos
temporals. Té forma circular i és tan baixa que no s’hi pot estar
dreta. Un plàstic transparent penjat a mode de cortina, fa de porta.
—Bon dia —saluda l’Albert quan passa pel seu davant, amb la
convicció que, com sempre, només obtindrà un lleu moviment de
cap per tota resposta.
56