Mostra Literària del Maresme XXVIII - Vilassar de Dalt 2011
Mostra Literària del Maresme XXVIII - Vilassar de Dalt 2011
Mostra Literària del Maresme XXVIII - Vilassar de Dalt 2011
You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
<strong>Mostra</strong> <strong>Literària</strong> <strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>Maresme</strong> <strong>XXVIII</strong> - <strong>Vilassar</strong> <strong>de</strong> <strong>Dalt</strong> <strong>2011</strong><br />
regalat una maca pixada <strong>de</strong> benvinguda a la cuina, els va posar el<br />
menjar pensant que aquella era una tasca que realitzava sempre<br />
el Gustavo quan anava a veure-la, i se’n va anar al llit esgotada.<br />
L’en<strong>de</strong>mà incinerarien el cadàver.<br />
Es va quedar adormida <strong>de</strong> manera immediata. En un moment<br />
donat, enmig <strong>de</strong> la nit, li va semblar que el telèfon sonava, però va<br />
pensar que serien imaginacions seves.<br />
Al matí, però, va veure que tenia una trucada perduda, i quan va<br />
<strong>de</strong>sbloquejar el mòbil i va veure qui l’havia trucat a tres quarts <strong>de</strong><br />
tres, va <strong>de</strong>ixar anar un crit i va <strong>de</strong>ixar caure l’aparell a terra sense<br />
voler. Era el Gustavo.<br />
Va anar al tanatori dient-se a si mateixa que aquella mateixa tarda<br />
trucaria a la companyia perquè l’informessin. El cos <strong><strong>de</strong>l</strong> Gustavo<br />
va ser incinerat i les cendres dona<strong>de</strong>s als pares. Encara no havien<br />
<strong>de</strong>cidit què en farien, probablement les fi carien a la tomba on<br />
estaven enterrats els seus avis, als quals havia estimat tendrament.<br />
Va plorar quan va arribar a casa. Va plorar per la vida arrabassada<br />
<strong><strong>de</strong>l</strong> seu estimat, sense parar <strong>de</strong> pensar que tot just dos dies abans<br />
havia estat amb ell.<br />
Quan es va recuperar una mica va trucar a la companyia telefònica<br />
d’ell.<br />
―Bon dia, l’atén Fernanda Fernán<strong>de</strong>z, en què puc ajudar-lo?<br />
―Hola. Volia donar <strong>de</strong> baixa un número <strong>de</strong> telèfon per <strong>de</strong>funció.<br />
―Em podria indicar el número, si us plau?<br />
La Matil<strong>de</strong> l’hi va dir.<br />
―Sí. El Gustavo Pérez ―va confi rmar l’operadora―. Ja el vam<br />
donar <strong>de</strong> baixa ahir al matí a petició <strong>de</strong> la seva mare.<br />
―Ah... ―va dir la Matil<strong>de</strong> i es va sentir molt estranya, sabent que<br />
la trucada d’aquella nit no hauria d’haver existit, llavors―. Podria<br />
indicar-me quin ha estat l’últim número que es va marcar <strong>de</strong>s<br />
d’aquest telèfon, i quan va ser?<br />
L’operadora va fer un silenci.<br />
―Quina relació tenia vostè amb el titular?<br />
―Sóc... era la seva núvia.<br />
―Comprenc. Aquesta informació només la po<strong>de</strong>m facilitar a la<br />
policia, en el cas que ens la <strong>de</strong>mani.<br />
―Però...<br />
―Però si premo sense voler aquest botó d’aquí, el sistema m’indica<br />
que es va realitzar una última trucada al número 646248435,<br />
dimarts dotze a les 20:42 hores, d’un minut vint <strong>de</strong> durada.<br />
26