26.04.2013 Views

Mostra Literària del Maresme XXVIII - Vilassar de Dalt 2011

Mostra Literària del Maresme XXVIII - Vilassar de Dalt 2011

Mostra Literària del Maresme XXVIII - Vilassar de Dalt 2011

SHOW MORE
SHOW LESS

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.

<strong>Mostra</strong> <strong>Literària</strong> <strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>Maresme</strong> <strong>XXVIII</strong> - <strong>Vilassar</strong> <strong>de</strong> <strong>Dalt</strong> <strong>2011</strong><br />

regalat una maca pixada <strong>de</strong> benvinguda a la cuina, els va posar el<br />

menjar pensant que aquella era una tasca que realitzava sempre<br />

el Gustavo quan anava a veure-la, i se’n va anar al llit esgotada.<br />

L’en<strong>de</strong>mà incinerarien el cadàver.<br />

Es va quedar adormida <strong>de</strong> manera immediata. En un moment<br />

donat, enmig <strong>de</strong> la nit, li va semblar que el telèfon sonava, però va<br />

pensar que serien imaginacions seves.<br />

Al matí, però, va veure que tenia una trucada perduda, i quan va<br />

<strong>de</strong>sbloquejar el mòbil i va veure qui l’havia trucat a tres quarts <strong>de</strong><br />

tres, va <strong>de</strong>ixar anar un crit i va <strong>de</strong>ixar caure l’aparell a terra sense<br />

voler. Era el Gustavo.<br />

Va anar al tanatori dient-se a si mateixa que aquella mateixa tarda<br />

trucaria a la companyia perquè l’informessin. El cos <strong><strong>de</strong>l</strong> Gustavo<br />

va ser incinerat i les cendres dona<strong>de</strong>s als pares. Encara no havien<br />

<strong>de</strong>cidit què en farien, probablement les fi carien a la tomba on<br />

estaven enterrats els seus avis, als quals havia estimat tendrament.<br />

Va plorar quan va arribar a casa. Va plorar per la vida arrabassada<br />

<strong><strong>de</strong>l</strong> seu estimat, sense parar <strong>de</strong> pensar que tot just dos dies abans<br />

havia estat amb ell.<br />

Quan es va recuperar una mica va trucar a la companyia telefònica<br />

d’ell.<br />

―Bon dia, l’atén Fernanda Fernán<strong>de</strong>z, en què puc ajudar-lo?<br />

―Hola. Volia donar <strong>de</strong> baixa un número <strong>de</strong> telèfon per <strong>de</strong>funció.<br />

―Em podria indicar el número, si us plau?<br />

La Matil<strong>de</strong> l’hi va dir.<br />

―Sí. El Gustavo Pérez ―va confi rmar l’operadora―. Ja el vam<br />

donar <strong>de</strong> baixa ahir al matí a petició <strong>de</strong> la seva mare.<br />

―Ah... ―va dir la Matil<strong>de</strong> i es va sentir molt estranya, sabent que<br />

la trucada d’aquella nit no hauria d’haver existit, llavors―. Podria<br />

indicar-me quin ha estat l’últim número que es va marcar <strong>de</strong>s<br />

d’aquest telèfon, i quan va ser?<br />

L’operadora va fer un silenci.<br />

―Quina relació tenia vostè amb el titular?<br />

―Sóc... era la seva núvia.<br />

―Comprenc. Aquesta informació només la po<strong>de</strong>m facilitar a la<br />

policia, en el cas que ens la <strong>de</strong>mani.<br />

―Però...<br />

―Però si premo sense voler aquest botó d’aquí, el sistema m’indica<br />

que es va realitzar una última trucada al número 646248435,<br />

dimarts dotze a les 20:42 hores, d’un minut vint <strong>de</strong> durada.<br />

26

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!