Mostra Literària del Maresme XXVIII - Vilassar de Dalt 2011

Mostra Literària del Maresme XXVIII - Vilassar de Dalt 2011
dubta, potser només són imaginacions―. No sé, tio, és una intuïció.
―No sé si podem, les ordres no... ―massa tard, el company ha
obert la porta―. Tot està en ordre, ja ho veus.
―Sí, massa ―dóna un pas endins. De sobte, sona el timbre de la
porta.
―Ja hi vaig jo. Tu surt de la cuina. Va! ―diu mentre s’allunya cap
a la porta.
Al passadís, s’obre la porta de l’habitació i surt la dona. L’agent
veu com el color morat s’estén per l’espatlla i s’amaga més enllà de
la samarreta de tirants que duu.
―Ja obro jo, no s’amoïni. Vostè acabi de canviar-se ―l’empenta
amb suavitat i l’anima mirant-la als ulls―. No tingui por,
segurament és la nostra caporal.
Ella obeeix i l’agent obre la porta. Efectivament, és la caporal
amb una altra parella de mossos. Saluden i entren. Un dels nous
agent queda a la porta, fora hi ha enrenou de veïns.
―Informi de la situació, agent ―és l’ordre immediata.
Al menjador, amb cara de fàstic, hi ha en Francesc. Al darrere
seu, la porta oberta del rentavaixella. La caporal l’està mirant.
―Ai, Déu! Què és això? ―ha vist els ulls que la miren des de la
safata del rentavaixella.
―El gos. Quan era un cadell era molt maco, però el meu marit
li va ensenyar a... ―sona la veu de l’Anna que, ja vestida, ha sortit
de l’habitació.
―Però... ―les veus semblen emmudir.
―Anna, ja no hi és. Ara pots parlar ―la veu ressona al cap de la
dona.
―Vols que ho expliqui? ―l’Anna mira lluny.
―M’ho diu a mi? ―dubta la caporal―. Sí, vull que m’ho expliqui.
―Volia menjar-se el nen i no el vaig deixar ―l’Anna aixeca el braç
embenat―. Però, no vaig poder evitar que en Vicenç se l’endugués,
com a l’altre.
55