Mostra Literària del Maresme XXVIII - Vilassar de Dalt 2011

Mostra Literària del Maresme XXVIII - Vilassar de Dalt 2011
més. Jo li he dit que ho sentia, i que l’havia preparat amb molta
delicadesa, i que no havia estat sense fer res durant tot el dia. Ell
m’ha escridassat i m’ha preguntat què havia fet. Li he dit que havia
netejat tota la casa. M’ha dit que com podia dir aquella bajanada,
que encara hi havia pols per tota la casa, i que ell treballava molt
més que jo, i que li havia d’agrair tot el que feia.
Potser sí que té raó, és possible que els dos últims sopars que he
fet m’hagin sortit malament. Potser sí que no sé fer res.
Li torno a comentar l’assumpte dels meus pares.
Ell roman callat. No diu res. De cop alça la mà. Agafa el got i el
tira a terra. “No et vaig dir que tu no sorties més de casa? No t’ho
vaig dir? Per què sempre em fas la vida impossible? Per què? Per
què t’he d’estar cuidant com si fossis una nena petita? Collons! No
tens res més a fer que molestar-me? Calla!”
Potser té raó. Ja l’he fet enfadar amb el meu mal sopar i a més
a més el comentari sobre els meus pares. Intento fer-lo entrar en
raó, però crida. M’escridassa i m’insulta. I de cop, pam! Em clava
una bufa. Jo li pregunto que per què ho ha fet. Ell em diu que és
culpa meva per posar-lo nerviós. Jo començo a plorar. Ell em diu
que li sap greu i que no ho tornarà a fer. Jo me’l crec. Me l’estimo.
Recullo la trencadissa del got i desparo la taula. Em fa mal la
galta. Per què ho ha fet? No ho entenc.
Últimament està molt estrany. He fet quelcom malament, potser?
Mai li havia passat això.
No sé què fer. M’ha dit que tot això passa per culpa meva. Potser
té raó.
Marxem al llit. Ell em besa. Un petó de bona nit. Potser sí que
és veritat que ho ha fet sense voler. Potser sí que canviarà. Estic
molt confusa. Em diu que li sap greu. Que ell m’estima. I que tot
això que està passant no és culpa seva. Que no en té la culpa. Que
últimament té molt d’estrès acumulat. Que el perdoni...
M’adormo mentre penso en tot el que ha passat. No sé si hauria
de dir-li alguna cosa. Però, què? Ja m’ha dit que ho havia fet sense
voler. Ja m’ho ha dit. I no sé què fer. No en tinc ni idea.
Demà. Demà serà un nou dia, i el gaudirem. Molt. I ens tornarem
a estimar. Ens tornarem a estimar com si fos el primer dia. Com
dos adolescents que acaben de descobrir què és això de l’amor. Què
és estimar. Jugant els dos com nens petits. Sense altra preocupació
que estimar-lo. Estimar-lo com mai ningú ha fet. I que ell t’estimi
com si fossis l’única noia del món. Demà. Demà serà com abans.
19