Mostra Literària del Maresme XXVIII - Vilassar de Dalt 2011

Mostra Literària del Maresme XXVIII - Vilassar de Dalt 2011
Va agafar el cotxe i va passar a buscar la seva mare, i després van
anar totes dues al cementiri (el seu pare havia mort feia vuit anys,
després d’un atac de cor).
Quan tots van estar reunits al voltant de la tomba dels avis, la
llosa ja estava enretirada a un costat, va aparèixer un home brut
amb uns pantalons de granger que caminava amb l’urna entre les
mans. I van començar els plors de tothom. Els ulls de la Matilde
es van mantenir secs.
La mare del Gustavo va deixar anar un sospir i el seu marit la va
subjectar entre els seus braços.
Un home amb un jersei fosc va alçar la veu:
―Avui, a petició dels familiars, ens limitarem a llegir un poema
de Jeroni Blai.
A la Matilde li va resultar incòmode, però li va encantar.
La gent va fugir de l’home dels pantalons de granger quan va
aixecar la palanca amb què tancaria la tomba.
Només la Matilde es va quedar mirant-lo atentament.
L’home va aixecar la vista i la va veure, i li va dedicar un somriure.
―No som ningú, fi lla ―va dir.
―Això sembla.
Després es va girar i va marxar a buscar la seva mare per sortir
com més aviat millor d’aquell lloc.
Anava passant la nit. Els nervis podrien amb ella si no feia alguna
cosa en aquesta ocasió, així que va encendre la tele. S’havia anat
convencent al llarg de tot el dia: intentaré esbrinar què li passava
al Gustavo.
A dos quarts de tres, el seu cor era com una locomotora. Fins
i tot els gossos s’havien adonat que l’ambient estava molt tens, i
s’havien retirat a la seva habitació amb les orelles caigudes.
Passats dos quarts i mig de tres va apagar el televisor i va
començar a tremolar. No puc, sí pots. No, no puc. Pots, i has de poder,
estúpida. Ho faràs per ell.
Van tocar tres quarts de tres i el mòbil va iniciar la seva vibració,
la pantalla es va il·luminar i va aparèixer el nom del seu nuvi mort.
Va tancar els ulls amb totes les seves forces, va despenjar i va
acostar el mòbil a l’orella, mantenint-lo una mica allunyat en
previsió que es repetís el terrible crit.
―Gustavo? ―va preguntar ella.
Un gemec lleu li va respondre. El gemec va augmentar de volum
fi ns a convertir-se en un crit d’horror.
28