Mostra Literària del Maresme XXVIII - Vilassar de Dalt 2011

Mostra Literària del Maresme XXVIII - Vilassar de Dalt 2011
que encara que no l’agafés sempre el mirava perquè li semblava
impossible tot allò, es va adonar que alguna cosa estranya li estava
passant, al ganivet. Un dia, a l’hora de berenar, el va agafar. No per
tallar res sinó per untar-se la crema de cacau al pa. I, òndia, que bé
que ho feia! Era una passada com untava aquell ganivet!!! No va
dir res. El va deixar a la pica per rentar.
L’endemà, i durant un parell de dies, va decidir utilitzar en Hippie
per quan havia d’untar-se alguna cosa: la mantega del matí, el paté,
la crema de cacau… I que bé que ho feia!! La Susanna, encara molt
incrèdula amb tota aquesta història d’en Hippie, va deixar anar un:
―Noi, que bé que ho fas, això d’untar. Potser aquesta sí que és
la teva funció.
I aleshores el ganivet va començar a canviar el seu aspecte.
Tornava a ser el d’abans. Va desaparèixer la negror de l’alpaca i el
verd llimona va brillar més que mai.
Quan va tornar al calaix, estava molt content. I tots ho van notar.
Tots el van felicitar. El seu germà, el Pel Peix, li va dir:
―Bé, sembla que has trobat el teu lloc. Et felicito.
I a partir d’aquell dia, en Hippie va ser l’encarregat d’untar la
crema de cacau, la mantega i el paté als entrepans de la Susanna i
de la seva família.
13