Mostra Literària del Maresme XXVIII - Vilassar de Dalt 2011
Mostra Literària del Maresme XXVIII - Vilassar de Dalt 2011
Mostra Literària del Maresme XXVIII - Vilassar de Dalt 2011
You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
<strong>Mostra</strong> <strong>Literària</strong> <strong><strong>de</strong>l</strong> <strong>Maresme</strong> <strong>XXVIII</strong> - <strong>Vilassar</strong> <strong>de</strong> <strong>Dalt</strong> <strong>2011</strong><br />
fusta s’ha ratllat, però tant és. El situa en mig <strong>de</strong> la cuina, tanca la<br />
porta i seu mirant el rentavaixella. La seva expressió ha canviat. Té<br />
la barbeta avançada, <strong>de</strong>safi ant. Esperarà que acabi el programa.<br />
Passa mitja hora i sent la necessitat d’anar al lavabo. S’aixeca a<br />
poc a poc, va doblegada, li torna a fer mal. L’orina surt vermella<br />
un altre cop. La llum <strong><strong>de</strong>l</strong> lavabo és groguenca i trista, apagada i<br />
somorta. La <strong>de</strong>sconeguda <strong><strong>de</strong>l</strong> mirall està muda. L’ull el té blau i el<br />
llavi infl at. Deci<strong>de</strong>ix pentinar-la i li recull el cabell en una cua alta.<br />
De sobte, sona el timbre <strong>de</strong> la porta. Queda congelada. Aquella<br />
sensació que li resseca les entranyes, la torna a posseir lentament.<br />
―Has d’obrir la porta!<br />
Una força invisible i ineludible l’empenta cap a la porta. Fa girar<br />
la clau i entreobre.<br />
―Bon dia, Anna! Et porto el pa ―la veïna com cada matí a<br />
primera hora. El <strong>de</strong>sconcert es pinta a la seva cara.<br />
―Ah, sí! ―torna―. Bon dia, Lluïsa ―diu sense esma.<br />
―Estàs sola, oi?<br />
―Sí ―silenci mentre la barra <strong>de</strong> pa canvia <strong>de</strong> mans―. Ha marxat.<br />
―Tant <strong>de</strong> bo fos per sempre. Ahir a la nit, el vaig tornar a sentir<br />
i, a més, el gos no parava <strong>de</strong> bordar.<br />
―Ho sento ―dubta―. Ho vas sentir tot? ―els ulls són un mirall<br />
d’angoixes.<br />
―Sí. No tinguis vergonya. No t’amoïnis, dona. Ja saps que les<br />
parets d’aquest edifi ci són <strong>de</strong> paper. A més, només cal mirar-te.<br />
―Jo no vull que ningú pensi que... ―no pot acabar.<br />
―Que pensin, què? Que ets una víctima? Que és un fi ll <strong>de</strong> puta?<br />
Quan penses <strong>de</strong>cidir-te? Ja t’ho he dit moltes vega<strong>de</strong>s, si vols<br />
t’acompanyo a la comissaria.<br />
―No sé, perquè a vega<strong>de</strong>s sembla que tot passa i <strong>de</strong>sprés...<br />
―Aquests no tenen remei, no canvien mai ―diu amb menyspreu―.<br />
Què, ara no hi és, oi? Vaig sentir la porta <strong>de</strong> matinada. Vinga!<br />
Vesteix-te i anem a...<br />
―No, no vull ―diu dubtant, mentre analitza les paraules <strong>de</strong> la<br />
veïna. Així que l’ha sentit marxar! Això és bo.<br />
―Com vulguis, dona. Ja saps on sóc ―la mira fi xament als ulls―.<br />
T’equivoques, com sempre.<br />
―Gràcies, Lluïsa. Fins <strong>de</strong>mà! ―tanca la porta, mentre el cap<br />
s’enfonsa en un mar espès, <strong>de</strong>ns. Una obscuritat líquida que es<br />
fi ltra pels canals <strong><strong>de</strong>l</strong> pensament enfosquint <strong>de</strong>cisions.<br />
Bip, bip, bip. El rentavaixella avisa <strong><strong>de</strong>l</strong> fi nal <strong><strong>de</strong>l</strong> programa. Encara<br />
50
Change language