Joan Llacuna, el poeta d'Igualada

Brunzirem,
Auroreta!
40 brunzirem!... 54
54 La forma que el poeta ha volgut donar al poema és el d'una fuga. La fuga és una forma musical,
més que poetica. La fuga és una forma musical construïda a través d'una sèrie de variacions sobre
un tema principal. Fixem-nos en alguns aspectes de la forma del poema que es combinen i
s'entrellacen:
A)-Brunzirem, Auroreta B) Auroreta, brunzirem
A)-Rosa B)-Malva-Rosa C)-Rosa-Malva D)-Malva
A)-Vilanova B)-Rigat C)-El Xeró D)-Capellades
Però, d'altra banda, la paraula "fuga" també pot entendre's en sentit literal, ja que el poema no fa
altra cosa que narrar una fuga dels dos amants, una fugida a través de l'itinerari que marca el curs
del riu a la sortida de la ciutat.
És un poema dinàmic, alegre, explosiu, en què l'amor de nit, "sobre el son", a partir de la visita
d'Aurora, es viu d'una manera màgica "brunzirem". La visita de la noia està investida d'una sèrie
d'elements que accentuen el caràcter màgic o extraordinari del moment: la visita d'Aurora serà a les
12 de la nit, vestida d'oreneta, solitària, amb un cavall blanc. Exagerant, podem assimilar Aurora a
una mena de ser superior, una fada que s'emporta el poeta a fer un viatge fluvial; la relació amb la
fada Flordeneu del Canigó de Verdaguer no és difícil d'establir.
El viatge de la parella sobre mitja comarca es produeix en un moment fora del temps, fora de la
realitat, en un marc de somni: per això es repeteix fins a quatre vegades la fórmula "sobre el son".
Les etapes d'aquesta fuga vénen marcades pel rosari de ponts que es troben al llarg del curs del riu
Anoia (Vilanova, Rigat, Xeró, Capellades...). La fixació en el paisatge del riu vindrà confirmada en
el següent poema, també centrat en unes imaginàries barques del riu.
101