AURORA DE L'ARAGALL / L'Alba La primera secció consta de cinc poemes que tenen la funció de presentar <strong>el</strong>s <strong>el</strong>ements que constituiran la història de fons d<strong>el</strong> llibre. Verdaleta, piula: presentació de la noia i <strong>el</strong> noi enjugassats en un amor infantil en <strong>el</strong> marc d<strong>el</strong> riu. Verg<strong>el</strong>la, r<strong>el</strong>luc, pardal: parla d<strong>el</strong>s orígens familiars d<strong>el</strong> <strong>poeta</strong>. Ai, pastoretes!: Goig davant la b<strong>el</strong>lesa d<strong>el</strong> paisatge. Una jardinera al portal t'espera: Individualitza la noia i la situa en un indret de la ciutat mítica. Majestat, la veu et xiula: Concreta l'enamorament que s'havia apuntat en <strong>el</strong> primer poema de la secció. ja ha aconseguit enllestir <strong>el</strong> poema que li ha dedicat i que hem de creure que es tracta de la present Elegia. No obstant això, <strong>el</strong> v. 8 d<strong>el</strong> poema diu: "Ja fa tres primaveres que t'espero!", informació que, si prenem al peu de la lletra, pot portar a confusions. Possiblement aquest vers va ser fruit d'un retoc posterior d<strong>el</strong> poema. Formalment, <strong>el</strong> poema està format per 30 versos decasíl·labs sense rima agrupats en deu estrofes de tres versos. És un d<strong>el</strong>s poemes d<strong>el</strong> llibre que manté una major regularitat mètrica i es diferencia de la resta de poemes d<strong>el</strong> llibre, en <strong>el</strong>s quals hi predomina <strong>el</strong> vers més curt. <strong>Llacuna</strong> hi exposa <strong>el</strong> dolor per la pèrdua d'un amic, amb qui <strong>el</strong> <strong>poeta</strong> encara s'obstina a dialogar a preguntar-li per la seva absència, com si no es volgués acabar de creure la realitat de la seva pèrdua definitiva. No parla mai de mort sinó que, en un estat de dubte o perplexitat, parla de pèrdua, d'empresonament o d'absència. Allò que més dol al <strong>poeta</strong> és que Ross<strong>el</strong>ló ja havia passat a formar part d<strong>el</strong> seu paisatge mitològic, d<strong>el</strong>s "camins <strong>d'Igualada</strong>" (v. 6). És a través de la contemplació d'aquest paisatge que capta la magnitud de l'absència: "Les messes (...) / enyoren/ la carícia de la teva mà" (v. 11-13). És <strong>el</strong> paisatge qui plora la pèrdua de l'amic i fa patent <strong>el</strong> seu enyor . La multiplicació d<strong>el</strong> dolor en <strong>el</strong>s <strong>el</strong>ements d<strong>el</strong> paisatge és especialment b<strong>el</strong>la en <strong>el</strong>s versos 16 i 17 en què <strong>Llacuna</strong> enumera entre parèntesis molts d<strong>el</strong>s seus components: ceps, oliveres... Aquest paisatge <strong>d'Igualada</strong> s'unirà necessàriament amb <strong>el</strong> de Palma a l'hora de plorar la pèrdua de l'amic. A partir d'aquest moment <strong>el</strong> poema agafa un to més desesperançat i hi apareixen expressions i verbs més tristos i dolorosos: plorar, engolir, colgar. El signe inequívoc de la desaparició de l'amic és "l'olor de cendra" que "puja d<strong>el</strong>s canyissers, de les salzedes!" (v. 23-24). A continuació apareix l'inevitable tòpic de l'ubi sunt? encara que formulat d'una manera indirecta i personalíssima: no pregunta directament per la persona desapareguda sinó p<strong>el</strong> paisatge amb <strong>el</strong> qual s'ha fos Ross<strong>el</strong>ló. A la darrera estrofa es produeix un canvi. <strong>Llacuna</strong> no parla en 2ª persona amb Ross<strong>el</strong>ló, sinó que s'hi refereix en tercera persona i anomenant-lo "<strong>poeta</strong>". No només es lamenta la mort de l'amic, de l'home, sinó que també es lamenta la pèrdua d<strong>el</strong> <strong>poeta</strong>. I de la seva veu, que era un mod<strong>el</strong> a seguir. Per això la pèrdua és doblement dolorosa. El poema comença i acaba amb la repetició d<strong>el</strong> mateix motiu poètic (l'ombra) que també utilitzava Ross<strong>el</strong>ló: "Til·lers, saücs, et fan l'ombreta flonja?" (v.1) "versos i l'ombra flonja de llorers" (v.29) que subratlla la d<strong>el</strong>icadesa i la suavitat amb què <strong>el</strong> paisatge mític tracta la memòria d<strong>el</strong> <strong>poeta</strong> desaparegut. 72
VERDALETA, PIULA Garr<strong>el</strong>la i pigada t'agrada? Àdhuc garr<strong>el</strong>la i pigada 5 m'agrada, bruneta neta, galanxoneta. -Més valdria que fumessis 10 canya-xiula i a l'or<strong>el</strong>la, t'hi posessis calabruixa, verdaleta, 15 piula. -Adorna-te'n <strong>el</strong> barret de les diades: assutzenes 20 i violes, lliris d'ase, paparoles i plomalls de canya xiula. 25 -Amb saliva de granota es nodreixen <strong>el</strong>s aigualls. -I la Font 30 de la Carota. Babarota, espantall, <strong>el</strong> teu cor vessa escuma 35 de regall. -I als xops <strong>el</strong>s surten fulles a la panxa, 73
- Page 1 and 2:
JAUME FARRÉS COBETA Treball de Fin
- Page 3 and 4:
PRESENTACIÓ DE LA WEB Quan va acab
- Page 5 and 6:
JOAN LLACUNA: BIOGRAFIA Joan Llacun
- Page 7 and 8:
Avi matern, Pau Carbonell, és desc
- Page 9 and 10:
4-EL JOVE LLACUNA El seu amic Joan
- Page 11 and 12:
7-RECEPCIÓ DE L'OBRA Després de l
- Page 13 and 14:
molestava. A més la seva poesia no
- Page 15 and 16:
ubinenca. Hi va mantenir una actitu
- Page 17 and 18:
GALERIA FOTOGRÀFICA JOAN LLACUNA F
- Page 19:
Fotografia 12 Primer concert de Ter
- Page 22 and 23:
2-CARTES DE BARTOMEU ROSSELLÓ-PÒR
- Page 24 and 25: (...) Estic contentíssim de veure
- Page 26 and 27: 4-CARTES A EMILI GRAU-SALA La corre
- Page 28 and 29: És certament difícil parlar de la
- Page 30 and 31: DOCUMENTS INÈDITS Nota: Tota aques
- Page 32 and 33: l'adverbi mai. Aquests versos perta
- Page 34 and 35: inerrables emocions d'aquest inovid
- Page 36 and 37: 16-Il·lustracions de Grau-Sala L'e
- Page 38 and 39: A SANTA TERESINA DE L'INFANT JESÚS
- Page 40 and 41: Quin besavi malalt començà l'eleg
- Page 42 and 43: INVOCACIÓ AL CARROUSSEL Automòbil
- Page 44 and 45: per la destresa de la meva punteria
- Page 46 and 47: LLAGOSTA, LLAGOSTA-CLOWN! Llagosta,
- Page 48 and 49: ÒNIX I NÍQUEL / Reflexos El 5 de
- Page 50 and 51: ON HEU ANAT, ESTELS, EN LA NIT FOSC
- Page 52 and 53: que la nit taciturna 40 calla? ha p
- Page 54 and 55: ÒNIX I NÍQUEL / Aurores Aquesta s
- Page 56 and 57: Mira la rosa blanca que porta la no
- Page 58 and 59: SINTESI SUBJECTIVA DEL PAISATGE DE
- Page 60 and 61: colors tradicionalment associats al
- Page 62 and 63: No puc desfer tots els miralls que
- Page 64 and 65: III REMOLÍ Vine a desfer, tipa de
- Page 66 and 67: 5 Per què les ombres dels porxos d
- Page 68 and 69: VI MATÍ DE DIVENDRES SANT El silen
- Page 70: però en dificulten la comprensió.
- Page 73: ELEGIA A ROSSELLÓ-PÒRCEL Camins d
- Page 77 and 78: VERGELLA, RELLUC, PARDAL Òliba, bo
- Page 79 and 80: AI, PASTORETES! Blanqueta, pinsà,
- Page 81 and 82: MAJESTAT, LA VEU ET XIULA Camina qu
- Page 83 and 84: AURORA DE L'ARAGALL / La Glòria La
- Page 85 and 86: SÀTIRS Se'ns muden, Aurora, els ul
- Page 87 and 88: ESTEM SOLS ENTRE CRITS DE PROFETES
- Page 89 and 90: D'ESPINES ET DESPULLES? Tant d'or
- Page 91 and 92: TU LA MÉS BRUNA DE TOT EL PRAT (È
- Page 93 and 94: -El meu bes, aleshores, el daria 25
- Page 95 and 96: COM UNA ROSA SOLITÀRIA AL SOL Com
- Page 97 and 98: Adéu, coixins de blonda, llit blan
- Page 99 and 100: gaús errant) desfruitaran 25 les o
- Page 101 and 102: XUCLA EL SILENCI NOCTURN Xucla el s
- Page 103 and 104: Brunzirem, Auroreta! 40 brunzirem!.
- Page 105 and 106: m'emboira els rulls, la veu, amic.
- Page 107 and 108: 20 (mireu, vaig néixer a aquesta c
- Page 109 and 110: cantaran 10 les meves cançons. VII
- Page 111 and 112: 5 Ah, si us pogués portar alguna n
- Page 113 and 114: Mireu, l'obscuritat m'inunda. M'inu
- Page 115 and 116: Vós sabeu com m'ha temptat la carn
- Page 117 and 118: 20 Mai no he pogut realitzar el som
- Page 119 and 120: NOCTURN Amada, entrega el cor a la
- Page 121 and 122: 10 -I com s'hi miren les bogues, ni
- Page 123 and 124: evénen, revolen. Se'n vénen, se'n
- Page 125 and 126:
JOAN LLACUNA OBRA POÈTICA INÈDITA
- Page 127 and 128:
TERESA AL CAMP Emergeixes del sembr
- Page 129 and 130:
ENTREMALLADA EN FLAMES -Entremallad
- Page 131 and 132:
JOAN LLACUNA OBRA EN PROSA COMENTAR
- Page 133 and 134:
REUS A Sebastià Ferrer i Valls, fi
- Page 135 and 136:
comprenem la Sardana. No pot ésser
- Page 137 and 138:
Plaça. Li he dedicat un poema, "Pl
- Page 139 and 140:
3-MARIA ENRICH "(...) És difícil
- Page 141 and 142:
la als ulls, ha consagrat la seva v
- Page 143 and 144:
públic. I és natural que sigui ai
- Page 145 and 146:
5-Carrer de l'Aragall 6- Font de la
- Page 147 and 148:
15-El Coro Vell És el cafè Orient
- Page 149 and 150:
24-El Carrilet El tren que unia les
- Page 151 and 152:
33-Collbàs (Carme) 34-Can Bernades
- Page 153 and 154:
ELS SÍMBOLS D'UNA POÈTICA (Mitolo
- Page 155 and 156:
Pelegrins a Montserrat Montserrat
- Page 157 and 158:
12-LA PATERA Es representava inicia
- Page 159 and 160:
CRÈDITS I AGRAÏMENTS CRÈDITS Aqu
- Page 161 and 162:
Bibliografia local sobre l'autor i
- Page 163 and 164:
Bofill i Ferro, Jaume (1986). Poete
- Page 165 and 166:
inexcusable encarar-se amb seriosit
- Page 167 and 168:
L’OPORTUNITAT DE LES TIC APLICADE
- Page 169 and 170:
*-Respecte als textos. Un criteri q
- Page 171:
2-En la divulgació literària. Aqu