Joan Llacuna, el poeta d'Igualada

38-Rigat (pont de)
El pla de Rigat es troba a la sortida de Vilanova del Camí i
condueix a la Pobla de Claramunt. Al final del pla de Rigat, més
avall de l'antic molí que porta aquest nom, es troba el pont que
s'esmenta en el poema i que mostra la imatge. El riu Anoia, en
aquest punt, ja ha recollit les aigües de la riera d'Òdena i la riera
de Castellolí i presenta un aspecte més cabalós que el que oferia
a l'entrada d'Igualada. A l'alçada del pont de Rigat, el riu tomba cap a la Pobla de Claramunt i es
disposa a sortir de la Conca d'Òdena a través del congost de Capellades.
39-El Xeró (pont de)
Pont del Xeró sobre la riera de Carme, al terme de la Torre de
Claramunt. Aquest pont sobre el riu Anoia és una etapa més del
periple fluvial que narra el poema. Com es pot apreciar en la imatge,
el color del pont tot i no correspondre amb exactitud al color rosamalva
que descriu el poema, sí que pot adquirir aquesta tonalitat
segons la llum que hi incideixi.
40-Capellades (pont de)
El pont de Capellades sobre el riu Anoia és el darrer dels ponts
que Llacuna enumera en el seu poema, el darrer esglaó de la
fuga. Capellades està situada en el punt on el riu Anoia talla la
serralada prelitoral i forma l'anomenat congost de Capellades. En
l'indret on hi ha el pont el riu ha passat entre la muntanya de
Miramar i la terrassa travertínica coneguda com el Capelló.
L'escenari és impressionant.
41-La Sala (Jorba)
Santa Maria de la Sala és una ermita romànica del segle XII, situada
prop del mas de Can Cansalada, al terme de Jorba, prop del riu
Anoia. L'ermita està formada per una sola nau i un absis
semicircular. El poema al·ludeix precisament a l'absis de l'ermita
que es pot apreciar lleugerament a l'esquerra de la fotografia. Cal
afegir que als entorns de la Sala s'hi havia celebrat durant molts
anys un aplec a l'estiu, molt concorregut i de molta tradició entre la
gent de la comarca.
150