Joan Llacuna, el poeta d'Igualada

per la destresa de la meva punteria.
Neptú, Neptú!
25 Melangia rosada
dels fanalets encesos,
tèbies ombres nostàlgiques,
adéu... adéu!...
(Plorarien les ombres
30 d'enyor?...
Plorarien?) 5
5 El poema centra el seu interès en un indret concret de la ciutat d’Igualada, especialment estimat
per Llacuna: la Plaça del Rei, el centre de l'univers mític del poeta, i un referent molt repetit en
tota la seva obra poètica. El podem relacionar directament amb els següents poemes: La corona de
Llorer (Aurora de l’Aragall), Amics, voldreu acompanyar-me? (Poema de la meva mort), Com l’arena
del riu (Pregàries), Circ (Altres poemes).
En aquest poema, la plaça és retratada d’una forma força real i esdevé un escenari on transcorre,
en miniatura, la vida de la ciutat. Lògicament, tot gira a l’entorn de l’element central, la font
coronada per l’estàtua de Neptú (d’aquí el nom de Plaça del Rei). És Neptú -el nom del qual és
repetit obsessivament- qui presideix el record que el poeta situa en l’espai concret de la plaça i que
és transformat o redibuixat per la seva imaginació.
A més de l’entorn ciutadà, un element protagonista d’aquesta plaça és el propi poeta-infant, que hi
desplega tota la seva vitalitat: sent el goig de l’aigua, fa ressonar-hi la seva veu, i fa punteria amb
les boles de l’entorn de la font, veu els fanalets encesos...
El poema transcorre al llarg d'una jornada de primavera: matí (brivalla que crida), tarda (silenci
daurat, boles del quadrilàter), nit (fanalets encesos, ombres). El matí és associat a la innocència
(v.10-11), la tarda al silenci (v.15-19) i a la melangia (v. 25-26) i la nit a la nostàlgia, l'enyor i el
plor (v.27-31). Cal destacar a més el caràcter elegíac, de trist comiat (adéu... adéu... v.18), del
poema.
A nivell cromàtic el poema comença amb el color blau (matí), continua amb el color daurat (tarda) i
el color rosat i gris de les ombres (nit).
42