Joan Llacuna, el poeta d'Igualada

INVOCACIÓ AL CARROUSSEL
Automòbils de fusta a la pista sonora
i barquetes de nacre desesmaltat.
Carroussel, vaixell blau! T'adora
l'infant,
5 com adora la sina materna o el bres desnonat.
Vint-i-quatre cavalls arrogants a l'ambigua carrera,
-vint-i-quatre cavalls virolats de cartó-
i el conill, i el camell, i el lleó,
i el cadell elefant sospirant al darrera.
10 (El genet que li amoixa la trompa
evocava la jungla i el parc.)
¡Oh baldufa lluminosa,
lluna groga del suburbi, carroussel!
Jo somio, en nits desertes, que enamores Charlie Chaplin,
15 que enlluernes sos ulls tristos amb l'esclat de tantes llums.
Jo somio l'avalot,
les rialles que suscita entre els infants,
parc com és de muntar sota l'arc de la gepa del camell.
Jo somio que somriu a la joia dels infants
20 i nostàlgic taral·leja la cançó de l'orguenell.
Carroussel, carroussel!
Jo t'imploro pietat pel meu pàl·lid vagabund.
El vertigen l'ha adormit entre efluvis de llir tendre.
No el despertis!
25 No li parlis dels badocs, ni li mostris tos miralls,
al pallasso espellifat!
Sobredaura'l d'harmonies, giravolta intermitent,
fes llençols de tes banderes si a la nit fa fred o vent.
Guarda un àngel blanc ton tàlem, carroussel!
30 El del meu germà Charlot, l'àngel blanc més dolç del cel! 4
4 Aquest poema, com és norma, centrat en l’univers infantil, es fixa en un objecte ben concret, uns
cavallets, que l’autor anomena amb el gal·licisme "carroussel". És aquest entreteniment infantil,
que el poeta transforma i converteix en el seu interlocutor-confident a partir de la segona meitat
del poema, el veritable protagonista del poema. La màgia que encercla, als ulls de l’infant, el
carroussel és descrita amb emoció i dinamisme futurista des del primer vers fins al vers tretze, quan
aquest s’ha transformat en gran “baldufa lluminosa” o en la “lluna groga del suburbi”, utilitzant
unes metàfores agosarades que poden lligar amb un cert surrealisme.
A partir d’aquest moment, el poeta, a través del somni (Jo somio...), introduirà la figura de Charlie
Chaplin, un altre infant, “el meu germà”, associat, com el cinema, a la màgia, a la il·lusió i a la
imaginació. El poema, des d'ara (v.14), es converteix en una pregària: el poeta demana al carroussel
que preservi i protegeixi sota el seu “tàlem” aquest “àngel” meravellós, que representa la clàssica
figura del pallasso que genera sentiments ambivalents de tristesa i alhora d’il·lusió. Protegir-lo de
què? Ho diu en els versos 23-24: dels badocs, dels miralls, de ser despertat, és a dir, de la realitat i
la mediocritat del món adult.
40