Joan Llacuna, el poeta d'Igualada

Mira la rosa
blanca que porta
la noia blanca!
10 (Sobre velluts
la rosa blanca
dorm).
Blans de carícies,
els vidres tenen
15 deliquis d'àngel
adolescent
(mentre la tènue
llum del capvespre
deixa a la Rambla
20 flames de neu).
Vora cortines
de gasa rosa
la llum s'adorm. 16
16 El pretext inicial del poema,l’anècdota inicial és una noia adolescent que mira la Rambla
d'Igualada a través d’una finestra. L’interès del poeta és poetitzar la llum, l’atmosfera, que envolta
aquesta escena quotidiana de caràcter íntim. Es tracta de fixar un instant: la llum que s'adorm a les
vidrieres de la Rambla, vista des de l’interior de l’estança on es troba l’estimada que, com succeïa
en el poema anterior, és vista com un "àngel / adolescent" (v.15-16).
En aquest poema especialment, és destacable la utilització reiterada del mot rosa, que arriba a
tenir fins a tres significats diferents: com a color de les cortines(v.2 i v.22) com a flor (v.7) i com la
pròpia noia (v.11). D’altra banda, el poema també incorpora una riquesa cromàtica considerable
(blau, blanca, opalescent, rosa) que enriqueix la descripció de l’atmosfera que pretén fer el poeta.
Com a recurs formal, el poema conté moltes estrofes escrites entre parèntesis. És un recurs que
Llacuna utilitzarà en altres ocasions. Aquest fet, com assenyala Maria Enrich (1987), permet fer una
doble lectura del poema: la lectura lineal, en què les estrofes entre parèntesis serien senzillament
aclariments o reiteracions, i una lectura global de les estrofes entre parèntesis, que mantenen una
coherència interna. En aquest segon cas, cal llegir metafòricament els versos 10-12 i aleshores la
"rosa blanca" seria identificable amb la noia.
Aquest poema trenca la tònica de la secció per dos motius: per una banda no sembla que estigui
situat temporalment a l’alba sinó en el capvespre i, per l’altra, és l’únic poema on hi podem trobar
una localització concreta i identificable, la Rambla d’Igualada. No està clar que el poema sigui
situat a l'alba, més aviat sembla a la tarda/nit, per les referències que dóna: "la llum s'adorm" (v.3)
i (v. 24); "la rosa blanca / dorm)" (v.11-12); "llum del capvespre" (v.18). Tot i això no es pot
descartar la referència a la llum matinal, rosa, blanca, quieta, que encara dorm en els indrets de la
Rambla. En general el poema, malgrat ser localitzat en un lloc concret, manté la línia del somni,
del món Ideal, concretades en imatges constants ("llac opalescent", "rosa blanca", "flames de neu").
54