You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
L'AURÈOLA<br />
No ve d<strong>el</strong>s cornetins<br />
ni d<strong>el</strong>s domassos<br />
l'aurèola<br />
que ens segueix <strong>el</strong>s passos.<br />
5 Si la defuges,<br />
la desfaran les bruixes.<br />
-Demà en veuràs polsina<br />
al front d<strong>el</strong>s campanars.<br />
-Collars,<br />
10 mirallets per les xupes!<br />
-Parrupes<br />
com <strong>el</strong>s coloms d<strong>el</strong> tir<br />
<strong>el</strong> dia de Sant Faust.<br />
-El dia de Sant Faust,<br />
15 <strong>el</strong>s diables rebentats. 38<br />
La segona imatge que tria <strong>Llacuna</strong> (v. 4-10) és una crítica a determinada gent influent i envanida de<br />
la ciutat, a qui <strong>el</strong> <strong>poeta</strong> retrata amb tota cru<strong>el</strong>tat ("paons", "reietons moixos" (v. 4 i 7)) passejant-se<br />
patètics p<strong>el</strong>s carrers guarnits per festes. És la trista imatge d'uns poderosos passejant per la "seva"<br />
ciutat. El fet que la ciutat estigui en festes fa encara més sagnant la crítica a un sector social que<br />
és incapaç de copsar l'art, la b<strong>el</strong>lesa i "la gràcia" que tenen al costat i amb la qual conviuen.<br />
Només <strong>el</strong> <strong>poeta</strong> i Aurora (v. 11-16) són capaços de comprendre la b<strong>el</strong>lesa (centrada en un indret de<br />
la vila especialment bonic). Aquest fet conduirà necessàriament cap a la soledat i l'aïllament de la<br />
par<strong>el</strong>la. Només la Verge (una petita imatge amagada dintre d<strong>el</strong> carreró) serà al costat d<strong>el</strong> <strong>poeta</strong> i<br />
Aurora. Novament la Patera tindrà la connotació negativa, amenaçadora que havíem vist en <strong>el</strong><br />
poema "Sàtirs". La Patera és <strong>el</strong> pr<strong>el</strong>udi de la mort, d<strong>el</strong> pas d<strong>el</strong> temps.<br />
En aquest estat de coses, <strong>el</strong> <strong>poeta</strong> lamenta que l'ambient d'aquesta ciutat mesquina li impedeix fins<br />
i tot de percebre i fruir de la b<strong>el</strong>lesa que <strong>el</strong>l sí que sabria captar (v.17-28). La realitat s'ha convertit<br />
en miralls (imatge enganyosa), la neu "ofega <strong>el</strong>s clav<strong>el</strong>ls" (v. 20)i l'estridència de les trompetes tapa<br />
fins i tot la conversa d<strong>el</strong>s amants. És significatiu que l'únic verb que apareix en <strong>el</strong>s darrers versos<br />
d'aquesta part sigui "prendre". El poema conclou amb una frase lapidària: "Estem sols / entre crits<br />
de profetes" (v. 29-30).<br />
38 El poema està situat, com la majoria d<strong>el</strong>s poemes d'aquesta secció, en un context de ciutat en<br />
Festa Major. El <strong>poeta</strong> recupera d<strong>el</strong> poema anterior la imatge d<strong>el</strong>s cornetins i hi afegeix la d<strong>el</strong>s<br />
domassos, que són dos <strong>el</strong>ements propis de la festa, però que també es poden associar al poder i a la<br />
riquesa.<br />
Una vegada més, <strong>el</strong> <strong>poeta</strong> nega valor a aquests <strong>el</strong>ements. L'aurèola amb què estan investits <strong>el</strong>l i<br />
l'Aurora " No ve d<strong>el</strong>s cornetins / ni d<strong>el</strong>s domassos" (v. 1-2). Això <strong>el</strong>s converteix en personatges<br />
especials però també solitaris i incompresos, cosa que <strong>el</strong>s condemna a no defugir aquesta aurèola<br />
tan especial. Segons Maria Enrich (1987) "(...)Ara, la glòria d<strong>el</strong> <strong>poeta</strong> dependrà únicament de la<br />
correspondència amorosa de la noia-Ideal; sense la qual la glòria quedarà anul·lada(...) " (pàg. 238)<br />
A continuació, i per acabar <strong>el</strong> poema, introdueix quatre comentaris que fan referència a aspectes<br />
86
Change language