Joan Llacuna, el poeta d'Igualada

2-En la divulgació literària.
Aquesta segona possibilitat, potser la més desenvolupada fins el dia d’avui,
permetria utilitzar tota la potència de mitjans de les TIC (textos, colors, imatges,
sons, videos, enllaços...) per fer des de la xarxa divulgació literària en sentit
ampli. L’exemple de Lletr@, en aquest sentit és paradigmàtic. Però es podria
pensar també en portals més especialitzats, monogràfics, interdisciplinaris,
interculturals, etc.
Un cas que ja es dóna i que té un potencial de futur important és la divulgació
d’obra nova, d’autors novells, a través de la xarxa. La creació literària
especialment pensada per ser divulgada per internet pot donar lloc al naixement
de gèneres nous en què potser el paper no sigui necessari: literatura interactiva,
creació col·lectiva, experiències poètiques multimèdia, etc.
3-En els estudis literaris.
Des de la perspectiva de l’especialista, els estudis literaris també tenen
l’oportunitat de créixer i desenvolupar-se formalment amb els requisits de les TIC.
La riquesa de possibilitats i eines que la tecnologia aporta ha de permetre una nova
perspectiva en la crítica literària, la història de la literatura, la literatura
comparada, la traducció, etc. Els estudis literaris clàssics, basats exclusivament en
el text, les notes i les citacions han quedat clarament superats, tot i que un
ultraacademicisme mal entès hi oposi una certa resistència.
La meva modesta aportació a través de la web Llacuna intenta demostrar la
validesa de les TIC en els tres punts que he esmentat.
169