Joan Llacuna, el poeta d'Igualada

JOAN LLACUNA AURORA DE L'ARAGALL
COMENTARI GENERAL D'AURORA DE L'ARAGALL
Aurora de l'Aragall és l'obra principal de Joan Llacuna, la que li va portar més treball de confegir,
també és la més editada, la més coneguda i la que ha rebut més atenció per part de la crítica. Si bé
la seva composició va ser relativament ràpida, en canvi el procés de depuració, d'edició i de difusió
va ser llarg i dolorós.
Una versió d'aquest llibre estava enllestida l'any 1938, quan Llacuna li fa arribar a Espriu perquè el
llegeixi i li'n doni l'opinió. És molt probable que en la trobada amb Rosselló-Pòrcel també parlessin
dels poemes d'aquest llibre (aleshores en estat embrionari); així es pot interpretar de la carta que
Rosselló envia a Llacuna. El cas és que el llibre és un projecte a llarg termini, que anava construintse
poc a poc, amb la introducció constant de canvis i modificacions, fins que el 1942 el dóna per
acabat.
Un altre tema és veure el gran treball que va costar editar-lo i donar-lo a conèixer. Llacuna va tenir
l'oportunitat de publicar-lo en una edició reduïda, de gran luxe, molt cara (1000 pts. de l'època),
que portava uns gravats de Grau-Sala que representaven un valor afegit al llibre. Aconseguir tirar
endavant aquesta primera edició va suposar per Llacuna una lluita titànica, en un primer moment
per les dificultats per aconseguir les planxes a temps (vegeu epistolari amb Grau-Sala) i, més
endavant, per vendre un llibre tan car.
Aurora de l'Aragall és un recull dedicat a la ciutat d'Igualada i també a Rosselló-Pòrcel, la qual cosa
confirma la profunda impressió que devia causar en el poeta igualadí la seva breu coneixença.
El títol és ambigu i pot tenir interpretacions ambivalents. Així, Aurora pot ser un nom propi de
dona, i al mateix temps, remet a l'instant que el dia apunta i comença la jornada i, per extensió,
també remet al significat de començament, naixement, inici de qualsevol cosa. D'altra banda, el
nom propi Aragall s'ha d'identificar amb el carrer d'Igualada on el poeta va néixer, però, també per
extensió, pot referir-se a una determinada Igualada (la ciutat mitificada de la seva infantesa).
Combinant totes les possibilitats, doncs, obtindrem la rica gamma significativa que dóna el títol.
S'ha parlat molt si darrera del llibre hi ha una història d'amor real o més aviat estaríem davant d'una
concepció de l'amor de caràcter abstracte. Sembla que aquesta segona hipòtesi pren més relleu, tot
i que segurament darrera de l'enigmàtica Aurora s'hi amaguin components de realitat, com diu
Romeu (1984): "Aurora és el símbol i la personificació de l'amor adolescent del poeta, de la
concepció sublimada del sentiment amorós i de la destinatària ideal -que no és sinó la concentració
de tot d'admiracions i devocions femenines-, i de l'estímul que fa possible la comunicació de la més
fonda intimitat, dels anhels més vehements (...)" pàg. 19.
Aurora de l'Aragall està encapçalada per l'Elegia a Rosselló-Pòrcel, (que al nostre entendre és un
afegit al cos el llibre) i 28 poemes de forma desigual i mides diverses, distribuïts en sis seccions.
La distribució en seccions, que no existia en la primera edició de 1947, recorda inevitablement la
solució adoptada a Ònix i níquel. Les sis seccions marquen clarament la seqüència temporal d'una
jornada, encara que hi hagi incloses dues seccions (La glòria i Madrigals) que explícitament no
marquen el ritme temporal d'un dia. La primera part del llibre dóna un major protagonisme a la
ciutat i al seu entorn, però a mesura que avança la lectura s'incrementa el pes de la temàtica
amorosa que segueix un ritme creixent fins al final on l'amor, més que la pròpia ciutat, és el
veritable protagonista.
La constant que lliga tot el recull és el diàleg que mantenen el poeta amb l'Aurora. Diàlegs molt
esquemàtics, curts, despullats de referències contextualitzadores que orientin el lector i amb la
incorporació (s'anirà veient en cada poema) d'elements literaris i simbòlics que enriqueixen el text
67