26.04.2013 Views

Joan Llacuna, el poeta d'Igualada

Joan Llacuna, el poeta d'Igualada

Joan Llacuna, el poeta d'Igualada

SHOW MORE
SHOW LESS

Create successful ePaper yourself

Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.

LLAVIS BLANCS...<br />

Llavis blancs de tant besar nines<br />

en basars de somnis ingenus<br />

(àng<strong>el</strong>s, blanc vestit i rulls): ¿us<br />

veuré amb les meves joguines,<br />

5 llavis blancs de tant besar nines?<br />

Llavis blancs de tant besar lliris<br />

en jardins d'enyors transparents,<br />

amb oc<strong>el</strong>ls d'ermini innocents<br />

i colomes i blaus arcs iris,<br />

10 llavis blancs de tant besar lliris.<br />

Llavis blancs de tant besar aurores<br />

d'oriflames púdiques: rosa<br />

te, gardènia càndida, rosa<br />

casta que <strong>el</strong>s meus somnis enflores,<br />

15 llavis blancs de tant besar aurores. 15<br />

VIDRIERES DE LA RAMBLA<br />

Vora cortines<br />

de gasa rosa<br />

la llum s'adorm.<br />

(L'aire és un llac<br />

5 opalescent<br />

amb cignes blaus).<br />

A J. Aubareda i Bauc<strong>el</strong>ls<br />

15 El poema, també centrat en la noia, està construït en base a la metonímia i la metàfora (llavis<br />

blancs) i estableix una evolució temporal, que conduirà a l’amor. Si en <strong>el</strong> poema anterior s'havia<br />

fixat en la cab<strong>el</strong>lera de la noia, ara es fixa en <strong>el</strong>s llavis. Comença referint-se a l’etapa infantil, quan<br />

aquesta es dedicava a "besar nines/ en basars de somnis ingenus" (v.1-2). La segona etapa<br />

correspondria a l’adolescència, explicada a través de la imatge d<strong>el</strong>s lliris i d<strong>el</strong>s "jardins d’enyors<br />

transparents" (v.7). Finalment, la noia, en estadi adult, es trobarà amb <strong>el</strong> <strong>poeta</strong>, identificada com a<br />

"rosa / casta que <strong>el</strong>s meus somnis enflores" (v.13-14).<br />

Ara, la noia és vista com un àng<strong>el</strong> (imatge que es repetirà en <strong>el</strong> poema següent), un ésser<br />

extraordinari, pur, b<strong>el</strong>l. Això accentua la sensació que l’enamorament d<strong>el</strong> <strong>poeta</strong> és idealitzat,<br />

allunyat d<strong>el</strong> pla de la realitat i situat en un niv<strong>el</strong>l simbòlic, potser oníric.<br />

Al <strong>poeta</strong> no li interessa explicar <strong>el</strong>s detalls de l’enamorament sinó transcendir l’experiència<br />

particular i destil·lar-ne aqu<strong>el</strong>ls <strong>el</strong>ements substancials: <strong>el</strong> goig, la merav<strong>el</strong>la, la puresa, cosa que<br />

explicaria la presència insistent d’adjectius que assenyalen <strong>el</strong> caràcter espiritual i no físic de l’amor<br />

(casta, púdica càndida).<br />

La forma estròfica d<strong>el</strong> poema és perfectament regular: 3 estrofes de 5 versos octosíl·labs ABBAA.<br />

53

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!