Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
LLAVIS BLANCS...<br />
Llavis blancs de tant besar nines<br />
en basars de somnis ingenus<br />
(àng<strong>el</strong>s, blanc vestit i rulls): ¿us<br />
veuré amb les meves joguines,<br />
5 llavis blancs de tant besar nines?<br />
Llavis blancs de tant besar lliris<br />
en jardins d'enyors transparents,<br />
amb oc<strong>el</strong>ls d'ermini innocents<br />
i colomes i blaus arcs iris,<br />
10 llavis blancs de tant besar lliris.<br />
Llavis blancs de tant besar aurores<br />
d'oriflames púdiques: rosa<br />
te, gardènia càndida, rosa<br />
casta que <strong>el</strong>s meus somnis enflores,<br />
15 llavis blancs de tant besar aurores. 15<br />
VIDRIERES DE LA RAMBLA<br />
Vora cortines<br />
de gasa rosa<br />
la llum s'adorm.<br />
(L'aire és un llac<br />
5 opalescent<br />
amb cignes blaus).<br />
A J. Aubareda i Bauc<strong>el</strong>ls<br />
15 El poema, també centrat en la noia, està construït en base a la metonímia i la metàfora (llavis<br />
blancs) i estableix una evolució temporal, que conduirà a l’amor. Si en <strong>el</strong> poema anterior s'havia<br />
fixat en la cab<strong>el</strong>lera de la noia, ara es fixa en <strong>el</strong>s llavis. Comença referint-se a l’etapa infantil, quan<br />
aquesta es dedicava a "besar nines/ en basars de somnis ingenus" (v.1-2). La segona etapa<br />
correspondria a l’adolescència, explicada a través de la imatge d<strong>el</strong>s lliris i d<strong>el</strong>s "jardins d’enyors<br />
transparents" (v.7). Finalment, la noia, en estadi adult, es trobarà amb <strong>el</strong> <strong>poeta</strong>, identificada com a<br />
"rosa / casta que <strong>el</strong>s meus somnis enflores" (v.13-14).<br />
Ara, la noia és vista com un àng<strong>el</strong> (imatge que es repetirà en <strong>el</strong> poema següent), un ésser<br />
extraordinari, pur, b<strong>el</strong>l. Això accentua la sensació que l’enamorament d<strong>el</strong> <strong>poeta</strong> és idealitzat,<br />
allunyat d<strong>el</strong> pla de la realitat i situat en un niv<strong>el</strong>l simbòlic, potser oníric.<br />
Al <strong>poeta</strong> no li interessa explicar <strong>el</strong>s detalls de l’enamorament sinó transcendir l’experiència<br />
particular i destil·lar-ne aqu<strong>el</strong>ls <strong>el</strong>ements substancials: <strong>el</strong> goig, la merav<strong>el</strong>la, la puresa, cosa que<br />
explicaria la presència insistent d’adjectius que assenyalen <strong>el</strong> caràcter espiritual i no físic de l’amor<br />
(casta, púdica càndida).<br />
La forma estròfica d<strong>el</strong> poema és perfectament regular: 3 estrofes de 5 versos octosíl·labs ABBAA.<br />
53
Change language