Joan Llacuna, el poeta d'Igualada

SINTESI SUBJECTIVA DEL PAISATGE DE JAUME MERCADÉ 18
(CAMP DE TARRAGONA) 19
Geometria lírica del paisatge:
rectangles de ceps i verds policroms
Fisonomitzeu el garrofer -¿cubista?-
amb aires de romà procònsol.
5 Ocre i rosa el coixí del procònsol.
Vora el mat cendra del garrofer cubista,
l'atzavara verda.
18 El poema descriu un paisatge (del camp de Tarragona) a través de la visió d’un quadre pintat per
Jaume Mercadé. Aquest poema relaciona una tradició clàssica, la dels romans a Tarragona, a través
de la imatge del "romà procònsol" (v.4), amb la tradició moderna de l’avantguarda, a través de
l’al·lusió al "garrofer cubista" (v. 6). Del paisatge en destaca una geometria volgudament regular i
un cromatisme limitat a uns pocs colors (ocre, rosa, verd, cendra). El poema tria tres elements
vegetals significatius per establir un contrast significatiu entre ells: els ceps i el garrofer enfront de
l’atzavara.
Malgrat ser una planta aparentment inútil, que punxa i no produeix fruits, serà l’atzavara l’element
vegetal destacat pel poeta ja que és l’únic element del paisatge que trenca la tònica rectangular i
el cromatisme apagat. Ho deixen ben palès els dos darrers versos:
"Vora el mat cendra del garrofer cubista,
L’atzavara verda." (v.6-7).
19 Jaume Mercadé i Queralt (Valls, Alt Camp 1887- Barcelona 1967). Pintor i orfebre. Aprengué
l’ofici de joier a Barcelona, i assistí a les classes de l’Acadèmia Galí. Féu la seva primera exposició
individual a les Galeries Laietanes (1916) i el 1919 fou nomenat professor de joieria i orfebreria a
l’Escola d’Arts i Oficis de la Mancomunitat. (...) La seva pintura el situa, en grau encara major,
entre els millors artistes del seu país. (...) Format en un inicial fauvisme, rebé després influència
noucentista que temperà la sensualitat de la seva paleta. Sabé anar evolucionant fins als seus
darrers anys, centrant la seva pintura en el que es pot dir una mesurada modernitat. El seu món
propi és el de les aspres terres de la regió de Tarragona, que estructura als seus quadres amb
serenitat i equilibri. José Corredor-Matheos. GEC vol. 15. Barcelona, 1994.
Possiblement el poema de Llacuna no es refereix explícitament un quadre determinat de Jaume
Mercadé sinó al conjunt de la seva pintura.
56