Joan Llacuna, el poeta d'Igualada

l'adverbi mai. Aquests versos pertanyen a l'Elegia a Rosselló-Pòrcel. La nota escrita en tinta blava no
correspon a la lletra de Joan Llacuna, i ha estat ratllada, la qual cosa (a més de l'ús de la segona
persona "podríeu") porta a pensar que el poeta rebutja la possible esmena que algú li ha suggerit. El
suggeriment de l'anònim assessor diu: Nota: Els rossinyols no són daurats. Podríeu posar rogencs.
En canvi la interrogació manuscrita que trobem a l'inici de la cinquena estrofa sí que pot
correspondre a Llacuna.
6-Vocabulari de treball
Entre la documentació del poeta conservada per la família , trobem una llibreta cosida que conté un
vocabulari que havia confegit manualment el propi Llacuna. El llistat de paraules té una llargada
notable i devia ser la mina d'on el poeta n'extreia els mots dels seus poemes. Valdria la pena fer-ne
un estudi monogràfic. Les paraules són extretes del diccionari normatiu i de l'experiència personal, i
semblen ser escollides en virtut d'un gust personal del poeta. Veiem una mostra d'un full d'aquest
vocabulari. Els quatre primers mots d'aquesta mostra són utilitzats en els poemes de Llacuna.
7-Vocabulari d'ocells i plantes
Entre els vocabularis de treball recollits per Llacuna, són molt
significatius els fulls que estan dedicats específicament a noms de
plantes, de flors, d'arbres, d'ocells... Veient aquestes llistes ens
podem fer una idea de la pulcritud i el càlcul amb què treballava el
poeta. Si ens hi fixem, el vocabulari no manté un ordre alfabètic
estricte sinó que dóna la sensació que les paraules estan posades a la
llista en funció del gust del poeta, no com un recull o un buidat de
lèxic més o menys sistemàtic. Oferim tres mostres dels vocabularis
específics, en concret els que recullen:
1-Noms d'arbres.
2- Noms de flors.
3-Noms d'ocells i similars.
8-Projecte d'Il·lustració fotogràfica dels poemes
Entre la documentació conservada trobem un conjunt de fotografies i postals d'Igualada, damunt de
les quals Llacuna hi assenyalava indrets i referències de la seva ciutat que apareixen en alguns dels
seus poemes (sobretot d'Aurora de l'Aragall). Darrera de les fotografies hi ha, mecanografiats pel
propi autor, els versos als quals es refereixen les fotografies. Això ens fa pensar que Llacuna devia
contemplar la possibilitat d'il·lustrar d'alguna manera els seus poemes per fer-los més accessibles als
lectors que desconeguessin la geografia igualadina. En veiem una mostra:
9-Invitació a lectura de poemes
Després de la publicació d'Aurora de l'Aragall el 1961, Llacuna en fa una tasca de divulgació i
promoció. Un dels actes més emotius, segons expliquen els testimonis que van ser-hi presents, va
ser el recital poètic que es va fer a Can Colomines, a Barcelona el dia 20 de gener de 1961.
Possiblement, per presentar aquest acte, Llacuna va preparar una petita explicació dels seus
poemes, que conservem.
Mª Antònia Montmany, ex-bibliotecària de Rubí i amiga personal del poeta, explica aquella vetllada:
"La vegada que Joan Llacuna es mostrà més expansiu, amb ferma voluntat de fer-nos entendre els
misteris dels seus versos, fou en una lectura comentada pel propi autor en el despatx biblioteca del
Dr. Colomines, a Barcelona, al carrer Aragó.
30