26.04.2013 Views

Joan Llacuna, el poeta d'Igualada

Joan Llacuna, el poeta d'Igualada

Joan Llacuna, el poeta d'Igualada

SHOW MORE
SHOW LESS

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.

comprenem la Sardana. No pot ésser concebuda per cap altra raça una dansa tan ardida i tan<br />

galana.<br />

Torro<strong>el</strong>la ha gaudit sempre d'una profunda tradició sardanística. Ja abans de la restauració de la<br />

Sardana per l'"Avi Pep", en Miqu<strong>el</strong> Pardas, nat a Verges i traslladat de menut a Torro<strong>el</strong>la, havia<br />

escrit un llibret parlant de l'art de ballar la Sardana llarga. Fou en certa manera precursor d'en Pep<br />

Ventura. Eren amics. Se sap que l'autor de "per tu ploro" l'havia visitat mantes vegades a Torro<strong>el</strong>la.<br />

Potser hi anava per consultar-li alguna cosa. Voleu saber qu<strong>el</strong>com de la vida d'aquest home? És<br />

bastant original. Us reportaré breument <strong>el</strong> més interessant de la biografia que Salvador Raurich<br />

publicà fa temps a Las Notícias de Barc<strong>el</strong>ona. Nosaltres ho extraiem d'un article que l'amic Cast<strong>el</strong>ls<br />

ha publicat en <strong>el</strong> Llibre de Festa Major de Torro<strong>el</strong>la d'enguany. Va néixer l'any 1818. Resseguia <strong>el</strong>s<br />

pobles de l'Empordà com a venedor ambulant. Els gèneres <strong>el</strong>s duia damunt un borriquet i acudia<br />

especialment a les festes majors. Venia, en particular, r<strong>el</strong>lotges. Això explica que es trobés gairebé<br />

en totes les festes ballant sardanes. Atreia sempre l'atenció d<strong>el</strong> públic per la seva habilitat i<br />

mestria. Per major eficàcia d<strong>el</strong> seu apostolat sardanístic, ultra ostentar <strong>el</strong> clàssic vestit de pagès<br />

portava en lloc de barretina un "kempis" de coloraines, peça d'indumentària de la qual posseïa tota<br />

la col·lecció. El que avui és la seva glòria fou la seva desgràcia. De seguir festes Majors li vingué<br />

l'afició al joc i a les begudes. Perdé la seva dona, la qual administrava <strong>el</strong> negoci i <strong>el</strong>l se n'anà<br />

aleshores a viure a Barc<strong>el</strong>ona. Morí a l'Hospital d'aqu<strong>el</strong>la ciutat.<br />

Al costat d'en Pardas cal assenyalar d'una faisó especial a Pere Rigau (Barretó). Fou un exc<strong>el</strong>·lent<br />

director, compositor i flabiolaire. Finalment, com hereus i continuadors d<strong>el</strong>s Rigau i Pardas,<br />

posseeix Torro<strong>el</strong>la <strong>el</strong>s populars compositors Vicens Bou i Joaquim Vallespí, sobradament coneguts i<br />

admirats per tots <strong>el</strong>s aimants de "la dansa més b<strong>el</strong>la de totes les danses que es fan i es desfan".<br />

TORROELLA DE MONTGRÍ (II)<br />

Torro<strong>el</strong>la a penes si ha crescut. Per això conserva <strong>el</strong>s antics carrers tortuosos en <strong>el</strong>s quals sou<br />

sorpresos de tant en tant per qualque finestral gòtic o renaixentista que <strong>el</strong>s parla de l'esplendor d<strong>el</strong><br />

seu passat nobilíssim. Al carrer Major, per exemple, n'hi ha una abundor encisadora. Hom creu<br />

trobar-se verament en l'època medieval. Ajuda a formar-se aquesta il·lusió mant palau senyorial que<br />

estotja. Entre <strong>el</strong>ls, cal assenyalar especialment <strong>el</strong> d<strong>el</strong> Marquès de Robert. Ja deveu conèixer <strong>el</strong><br />

cèlebre "negoci de Robert amb les cabres". Hom afirma que va fer-lo un avantpassat de l'actual<br />

Marquès. A mi me n'asseguraren l'autenticitat. Tots <strong>el</strong>s dilluns, a la plaça s'hi fa un mercat<br />

importantíssim. Hi fan cap tots <strong>el</strong>s pagesos de l'encontrada. S'ha de veure (*) la munió de testes que<br />

branden la barretina. És un mercat molt animat. Abans i després de dinar, <strong>el</strong> jovent de la vila dóna<br />

uns quants tombs per la plaça i carrers afins. Apar un dia de festa. És <strong>el</strong> mercat més típic, més<br />

racial, més multicolor que conec.<br />

A prop de Torro<strong>el</strong>la hi ha l'ermita de Santa Caterina. Fins fa poc s'hi guardava un retaule<br />

preciosíssim, de veritable valor artístic. Fou venut i en <strong>el</strong> seu lloc s'hi col·locà una còpia idèntica. Jo<br />

no hi he estat mai. L'altre dia, però, anant al Cast<strong>el</strong>l la vaig veure tota blanca i polida al fons d'una<br />

petita vall. Aquí, en aquest Santuari, Víctor Català hi inspirà <strong>el</strong> vigorós drama "Solitud", una de les<br />

millors nov<strong>el</strong>·les de la literatura catalana. Si mai aneu a Torro<strong>el</strong>la, feu una excursió al Montgrí. Es<br />

disfruta d'una visió panoràmica inigualable. No és difícil l'ascensió: una mica espadada però<br />

assequible a tothom. Torro<strong>el</strong>la dorm als vostres peus. Ullà és a la vora nostra. El Ter apar una cinta<br />

de plata d'embolicar xocolata. Per fer més via passem al dret. Arribem a un cim i ens trobem de cop<br />

i volta amb l'infinit d<strong>el</strong> mar. És <strong>el</strong> nostre mar. És la costa mediterrània, un jorn poblada de pirates i<br />

corsaris de moreria. Aquest poble que es veu és l'Escala, sojorn de llops marins. Més enllà Empúries<br />

l'h<strong>el</strong>·lènica. Després Sant Pere Pescador; i aqu<strong>el</strong>la punta que surt, <strong>el</strong> golf de Roses. Restem b<strong>el</strong>la<br />

estona embadalits esguardant aquesta nostra mar tan famosa. Ens condol deixar-la. "Si escalem fins<br />

<strong>el</strong> Cast<strong>el</strong>l veurem molta més mar, encara" -se'ns diu. "Veurem les Illes Medes, la desembocadura d<strong>el</strong><br />

Ter prop d'Estartit, i Begur i tot." No ens enganyaren. Això i molt més contemplen nostres ulles<br />

extàtics. Quina d<strong>el</strong>ícia, Déu meu, quin gaudi més trasbalsador!<br />

Entrem dins <strong>el</strong> Cast<strong>el</strong>l. Hi ha un pati i prou. A cada angle hi ha una torreta on hom assegura que hi<br />

recloïen <strong>el</strong>s presoners. Tirem pedres a unes obertures. Una munió d'oc<strong>el</strong>ls xisclen i s'escampen<br />

fendint l'espai. Un hom sent paüra d'estar allí dintre. S'enfosqueix i tot esdevé misteriós; sols hi ha<br />

oc<strong>el</strong>ls i herbes i solitud... No heu estat mai a l'Estartit? Us recomano que hi aneu. "A l'Estartit, peix<br />

133

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!