Joan Llacuna, el poeta d'Igualada

L'AIRE S'ENCANTA DINTRE MIRALLS
Xiprers, xiprers!
-Cap de tan alt
com el de cal
Senyor Francisco.
5 -Els poncemers
i les serveres,
els verns, els tells
i les nespreres
s'adormen sota
10 desmais de llum.
-L'aire s'encanta
dintre miralls.
-La tarda et posa
cintetes rosa
15 a la cintura.
-Les meves mans
cullen silencis
i diamants.
-Déu dóna lliris
20 blaus als marjals
perquè tu els miris. 40
40 El poema que enceta la tercera secció del llibre recupera la temàtica amorosa. Després de la
decepció exposada en la secció anterior, el poeta només trobarà el seu camí centrant-se en el
paisatge i el seu amor.
La natura es recupera novament a través d'un record infantil, els xiprers molt alts, del pati de cal
Senyor Francisco, la primera escola on havia estudiat Llacuna. A partir d'aquí, es dispara
l'exuberància del paisatge, amb varietat d'arbres i flors, a l'hora que la llum és matisada per la
claror de la tarda. El paisatge aquesta vegada és estàtic; l'autor en destaca la quietud, per això els
verbs que apareixen són "adormir-se" i "encantar-se", com els versos de "Vidrieres de la Rambla".
Enmig d'aquest ambient, el poeta capaç de captar elements de bellesa, de collir "silencis i
diamants" (v. 17-18). El poema acaba singularitzant un element de la natura (els lliris dels marges)
per tal de propiciar-ne la contemplació per part d'Aurora. Déu fa la natura bella per realçar l'amor.
La tarda fa encara més bella l'Aurora, que dóna sentit a la bellesa del món.
Aquest és el primer d'una sèrie de poemes centrats en la contemplació del paisatge i en la
interiorització de l'experiència amorosa que vindran a continuació.
88