Tot els pdfs del Carrer número 99-100 en un sol fitxer - Favb

gener-febrer de 2007
en condicions per obtenir “contrapartides”
a canvi de prometre noves
activitats o renunciar a marxar.
Seria bo conèixer el detall de les
relacions del Grup Planeta amb la
requalificiació de l’Espanyol, o les
recents negociacions de Telefónica,
en el tema de l’edifici de l’Avinguda
Roma.
● En el cas d’empreses que
gestionen serveis públics es dóna
una situació de contínua interlocució
amb l’administració on es fàcil
que sorgeixin complicitats i punts
de vista comuns. Fa poc, arran
d’una lluita contra la instal·lació
d’antenes de telefonia mòbil al
barri de Prosperitat (on Telefònica
està operant una antena sense haver
culminat els tràmits legals), un
alt tècnic municipal va mostrar la
seva “sorpresa” davant els nostres
arguments, que contrastaven amb
els que sent habitualment dels representants
de les companyies.
● Un sistema legal molt proteccionista
amb la propietat i l’empresa
privada, que permet dilatar els
processos sancionadors i amenaçar
a l’Administració amb elevades
indemnitzacions en cas de no
fer les coses amb total correcció
legal. Si drets com el de l’habitatge
estiguessin tan ben protegits, o
els delictes “econòmics” tan castigats
com els petits furts, potser no
tindríem un problema d’habitatge
o alguns comportaments empresarials
serien més curosos amb
clients i veïns.
● El finançament municipal és
una altra font de pressions. Com
a norma general, l’Administració
ha de comportar-se com a “amiga
del mercat” per aconseguir una
bona qualificació per part de les
institucions financeres a les quals
sovint ha d’apel·lar per finançar
projectes. En d’altres casos, és el
recurs directe a un patrocinador
privat (com els padrins del Fòrum)
allò que comporta una necessitat
de negociar contrapartides, a curt
o mig termini.
● Els recursos empresarials es
poden sovint dedicar a fer campanyes
directes o indirectes en
els mitjans de comunicació. No
podem oblidar que més del 50%
del finançament dels mitjans escrits
prové de la publicitat, percentatge
encara més alt en el cas de
la televisió o en la nova premsa
“gratuïta”. De fet, els propis mitjans
són grans grups empresari-
Banc Atlàntic, Banc Urquijo...). Té també participacions
en empreses no financeres, com
el grup d’enginyeria i construcció Corporación
AGE, les alimentàries Interaliment y Europastry
(“Molí Vell”), Astral (piscines), etc. Recentment
ha venut la seva immobiliària Landscape.
Els seus accionistes principals, després de la
venda feta per la Caixa, són el promotor immobiliari
valencià Enrique Bañuelos (Astroc,
Landscape), la família Lara (Planeta), Joaquim
Folch-Rusiñol (Industrias Titan), Isaac Andic
(Mango), Alicia Koplowitz (exFCC) i Josep Oliu
(president del banc, fill de l’anterior director).
● BBVA
✒ Ve de la pàgina 10
✒
Ve de la pàgina 10
El banc d’origen basc té una forta presència a
Catalunya. I compta amb un consell assessor
local en el qual participen alguns dels més im-
AGBAR
La Veu del
CARRER
Aquest quadre només és una petita mostra de les interrelacions entre les grans empreses. De fet no
inclou les relacions informals, com la que suposa la presència de “notables” locals als consells assessors
de la banca, o les relacions que s’estableixen a les organitzacions patronals. Les fletxes del
quadre indiquen que l’empresa d’on surt la fletxa té una part del capital de l’empresa situada al seu
final. La xifra indica el percentatge de capital (per exemple, La Caixa té un 23% del capital d’Agbar.)
als amb interessos per mantenir
un paper social predominant. Per
citar només un exemple entre mil:
a totes les sèries de TV3 on apareix
un hospital, aquest no es mai
un centre públic, quasi sempre és
l’Hospital de Barcelona, una bona
forma de publicitat subliminal.
● Les empreses tenen, a més,
força capacitat de generar xarxes
d’interessos que els permeten
presentar-se a la societat per mitjà
d’organismes de la societat civil
que defensen, curiosament, punts
de vista propers als seus interessos.
És per exemple destacable la
portants representants de l’elit empresarial local:
Emili Cuatrecasas (Areas, Cuatrecasas Advocats),
Ignasi Farrero (Nutrexpa), José Manuel
Lara (Planeta), Jordi Miarnau (Comsa), Jesús
Serra (Catalana/Occidente), Jaume Tomás
(Agrolimen), conjuntament amb directius del
mateix banc. Entre les participacions empresarials
amb incidència a Barcelona destaquen
Telefónica i Tribugest (recaptació d’impostos).
● Santander Central Hispano
L’altre gran grup financer espanyol és també
molt important a Catalunya, on també compta
amb un consell assessor on figuren notables
membres de l’empresariat local: Mariano Rotllan
(Cobega, envasadora de Coca Cola), Josep Ferrer
(Freixenet), Miquel Romeu (de la cimentera
Uniland), Carles Colomer (Revlon), Albert Costafreda
(expropietari de Panrico), Pablo Fisas
(de la tèxtil Sati), Albert Pagliacci (Pronovias),
12,5%
23,1% 33%
LA CAIXA GAS NATURAL
6,6% 30,3%
ARA 50,9%
APPLUS+
JUAN ABELLÓ
(TORREAL)
CAJA MADRID
20%
SAR
1,6%
6,6% 10%
19,9%
ABERTIS SOGECABLE
2,1%
PRISA
ACCIONA
UNIÓN FENOSA CEDINSA
24,8%
ECOPARC 3 COPCISA COPISA
CAIXA CATALUNYA
TELEFÓNICA
REPSOL YPF
defensa que fan alguns Col·legis
professionals de les grans inversions
en infraestructures, o l’actuació
del RACC en defensa del
model automobilístic.
Paràmetres culturals
I, per sobre de tot, existeix un
convenciment cultural molt generalitzat
sobre la necessitat de creixement
econòmic sostingut, d’un
dinamisme econòmic basat en la
iniciativa privada que condiciona
la majoria de decisions polítiques
i que converteix la majoria de polítics,
per dir-ho suaument, en tímids
defensors de les necessitats
i moviments que xoquen amb la
rendibilitat privada.
Potser per això tenim un ciutat
que no és capaç de resoldre
problemes com el de la pobresa,
l’habitatge, l’atenció social, i que
forma part d’un model social que
ens porta de cap al desastre ambiental.
I és que, com manifestava
recentment un savi com el metodòleg
Mario Bunge, a la humanitat
encara li resta per assolir la democràcia
econòmica.
Antonio Puig (del Grup de perfums Puig), Bruno
Figueras (immobiliària Habitat), Pere Carbó
(Caprabo) i Lluís Carulla (Agrolimen). Entre les
seves participacions empresarials destaquen la
presència a Telefónica, Ono i Endesa.
● Catalana d’Iniciatives
Sacyr V.
CESPA
ACS
EDICIONS 62
AVUI
30%
FERROVIAL ECOPARC 2
FCC
I. ANDIC (MANGO)
G. PLANETA
3%
G. MARCH CARREFOUR BANC DE SABADELL
L’EMPORI DE “LA CAIXA”
President honorari: Joan Antoni
Samaranch
President: Ricard Fornesa
Vicepresident: Antoni Gavarró
Director General: Isidre Fainé
Director General: Antoni Brufau
SERVEIS
Gas Natural 35,5%
Abertis 19,2%
Aigües de Barcelona 23,1%
Repsol YPF 12,5%
Telefónica 5,1%
IMMOBILIÀRIES
Colonial (Venuda)
Servihabitat 100%
Procan 100%
BANCA I ASSEGURANCES
Caifor 50%
BPI 22,8%
Sabadell (Venut)
OCI
Port Aventura 94,2%
Hotel Resort 60%
Edicions 62 30%
Font: La Vanguardia (28/ 1/06)
MOLTS NEGOCIS JUNTS
Les grans
empreses estan en
condicions d’obtenir
‘contrapartides’ a
canvi de prometre
noves activitats o
no marxar
BBVA
G. GODÓ
Empresa de capital risc fundada el 1993. Més
que per la seva importància (realitza inversions
en empreses mitjanes que sovint acaba
venent), és destacable com exemplificació de
les interrelacions econòmiques entre sector
públic i privat. En el seu capital hi participen
l’Ajuntament, l’Institut Català de Finances (Generalitat),
conjuntament amb els grups privats
Agrolimen (alimentari), Banc Sabadell, BBVA,
la Caixa, Caixa Catalunya, Caja Ahorros del
Mediterráneo, Corporación ONCE, Fiatc (assegurances),
Hemisferio (Grup Planeta), Repsol
i Telefónica.
11
Els 50
principals
Carmen Balcells
Carmen Balcells (Santa
Fe de la Segarra, 1930),
conocida cariñosamente
como la Superagente 007 o
Mamá Grande, es uno de los
personajes más influyentes
en el sector de la edición
catalana. Medalla al Mérito
Cultural, Medalla de Oro de
Barcelona, doctora Honoris
Causa por la UAB, ha
logrado, con tenacidad, dar
un giro drástico al vínculo
laboral entre autores y
editores, con saldo a favor
de los primeros, y ha sido
pieza básica en el boom de la
literatura latinoamericana.
Hija de pequeños propietarios
rurales, en 1946 se trasladó
a Barcelona y colaboró con
la agencia literaria del autor
rumano Vintila Horia. Carlos
Barral le encargó la gestión de
los derechos de los autores de
Seix Barral en el extranjero y,
hacia 1960, fundó la Agencia
Literaria Balcells, de la que
formalmente se retiró en el
año 2000. Durante 40 años,
Balcells defendió los intereses
de premios Nobel -García
Márquez, Camilo José Cela-
descubrió talentos -pagó
un sueldo a Mario Vargas
Llosa para que se dedica en
exclusiva a escribir-, formó
un catálogo con 180 autores
-Juan Marsé, Juan Carlos
Onetti, Isabel Allende, Nélida
Piñón, Bryce Echenique y Ana
María Matute, entre otros-,
convenció a José María Aznar
para modificar el régimen
fiscal aplicado a los escritores,
creó escuela y su influencia
decidió la concesión de los
más importantes premios
literarios. No le gustan los
contactos con periodistas y sus
apariciones en público han
sido escasas. En la última, en
noviembre pasado, al recibir
el Premio Montblanc, dijo
urbe et orbi que Barcelona
debía recuperar la “integridad
hispana”. Y, fiel a sí misma,
añadió: “Si no, saldré a la calle
para gritar ¡Viva España!”.
Cosas de Carmen Balcells.
Mei