32 g<strong>en</strong>er-febrer Els 50 principals Javier de Godó Fill de Carlos Godó - procurador franquista i militant de Falange amb el carnet 2.807 que va cedir la seva fàbrica <strong>del</strong> Cànem com a camp de conc<strong>en</strong>tració- i besnét de Carlos Godó -liberal que el 1881 va f<strong>un</strong>dar amb el seu germà Bartolomé el diari monàrquic La Vanguardia- , el comte Javier Godó (Barcelona, 1941) dirigeix l’imperi d’<strong>un</strong>a nissaga que ha deixat petjada. A part de La Vanguardia, el Grupo Godó inclou l’Avui (compartit amb Planeta i la G<strong>en</strong>eralitat), El M<strong>un</strong>do Deportivo, TV8, RAC 1, revistes, <strong>un</strong> op<strong>en</strong> de t<strong>en</strong>is i la gran rotativa <strong>del</strong> Pobl<strong>en</strong>ou, <strong>en</strong> terr<strong>en</strong>ys <strong>del</strong> 22@ llestos per especular. Amb negocis radiofònics compartits amb el Grupo Prisa, Godó està capficat ara <strong>en</strong> <strong>un</strong> projecte de televisió digital terrestre. El 1<strong>99</strong>2 va fracassar la seva av<strong>en</strong>tura a Ant<strong>en</strong>a 3, <strong>en</strong> L’últim exemple <strong>del</strong> poder de La Vanguardia és l’ord<strong>en</strong>ança cívica, dictada per l’Aj<strong>un</strong>tam<strong>en</strong>t a remolc d’<strong>un</strong>a campanya d’aquest diari guerra amb el Grupo Zeta i amb Mario Conde, Narcís Serra, Josep Vilarasau (la Caixa) i el coronel <strong>del</strong> CESID Fernando Rodríguez pel mig, a qui va contractar com a espia per 40 milions de pessetes. Sempre afí al poder, La Vanguardia ha influit <strong>en</strong> la política <strong>del</strong> país i la ciutat. L’últim exemple és l’ord<strong>en</strong>ança cívica, dictada per l’Aj<strong>un</strong>tam<strong>en</strong>t de Barcelona a remolc d’<strong>un</strong>a campanya d’aquest diari castellà. Les relacions de Godó amb el tripartit de la G<strong>en</strong>eralitat han estat t<strong>en</strong>ses. No obstant, el 2006 va rebre la Creu de Sant Jordi s<strong>en</strong>se haver-se destacat per la def<strong>en</strong>sa d<strong>els</strong> valors de catalanitat. Pau Vinyes ✒ Ve de la pàgina 31 es pot urbanitzar més, la qual cosa no vol dir que no hi hagi sòl, perquè aquest surt de la transformació. La ciutat té sostre i sòl <strong>en</strong> superfície. El que produeix sòl no és el sòl, sinó el sostre. El sòl el necessitem per a la zona verda, i <strong>en</strong> el sostre, a més, es produeix <strong>un</strong> procés de reciclatge perman<strong>en</strong>t. Aquesta estratègia de creixem<strong>en</strong>t físic de la ciutat és <strong>un</strong>a conseqüència <strong>del</strong> mo<strong>del</strong> de creixem<strong>en</strong>t econòmic, que vol estar a la mateixa r<strong>en</strong>da per càpita que Alemanya, per continuar exercint de motor econòmic de Catal<strong>un</strong>ya. La ciutat necessita sòl per des<strong>en</strong>volupar les activitats econòmiques i absorbir l’augm<strong>en</strong>t de la població i la demanda d’habitatge. A la ciutat no hi ha sòl, i no es pot fer créixer perquè no és elàstic, però sí que es pot reciclar el que existeix. Per tant, l’estratègia és reciclatge <strong>del</strong> sòl urbà com a garantia <strong>del</strong> creixem<strong>en</strong>t sost<strong>en</strong>ible. Com es pot fer compatible el creixem<strong>en</strong>t i la sost<strong>en</strong>ibilitat? A través de polítiques de mobilitat molt estrictes, limitant el trànsit i Hereu, tot i que ha parlat de política social, no ho ha fet <strong>del</strong> gir necessari per fer urbanisme social implantant les àrees verdes i altres mesures alhora que s’ha d’increm<strong>en</strong>tar el transport públic. La finalitat és de cont<strong>en</strong>ir la demanda de l’espai vial de la ciutat. El balanç <strong>del</strong> 2006 és de 200- 220 projectes de transformació urbana, planejam<strong>en</strong>ts urbanístics amb <strong>els</strong> que s’ha afectat el 12% de la superfície de la ciutat, replanificant <strong>en</strong> deu anys el 12% de la ciutat. Un 50% són edificis, d<strong>els</strong> quals <strong>un</strong> 20% (2 m2 de cada 5) són per a habitatge, 1’5 m2 per a activitat econòmica, i 1’5 m2 per a equipam<strong>en</strong>ts. S’ha mogut a l’<strong>en</strong>torn <strong>del</strong> 12% <strong>del</strong> sòl de la ciutat i han concretat 15’5 milions de m2 de sostre edificat. D’aquests 15’5, 10 són increm<strong>en</strong>t net i 5’5 són reciclatge, reutilització o rehabilitació ¿com es concret<strong>en</strong> aquests 15’5 milions de m2 de transformació de sòl fet <strong>en</strong> aquests deu anys, que repres<strong>en</strong>ta <strong>un</strong> 14% <strong>del</strong> sostre de la ciutat? D<strong>els</strong> 15’5 milions, 6 milions són per a habitatge, 6 milions per a activitat econòmica i 3’5 milions per a equipam<strong>en</strong>ts (que repres<strong>en</strong>ta <strong>un</strong> increm<strong>en</strong>t <strong>del</strong> 50%). D<strong>els</strong> 6 milions de m2 destinats a activitat econòmica, 4’5 milions estan destinats a oficines compatibles amb el 22@ i la nova economia. I la resta, fins a 6 milions, són activitats comercials, industrials i equival<strong>en</strong>ts. A Barcelona hi ha demanda d’oficines, m<strong>en</strong>tre que la ciutat té <strong>un</strong>a bona dotació de sòl catalogat d’industrial, la qual cosa no vol dir que s’utilitzi com a industrial ni que pugui servir com a industrial. A l’Àrea Metropolitana de Barcelona hi ha 18-19 milions de m2 de sòl industrial i, <strong>en</strong> canvi, només hi ha 9 milions de m2 d’ofi- La Veu <strong>del</strong> CARRER JORDI TARRÉS El pont de Bach de Roda ofereix <strong>un</strong>a bona vista de les transformacions urbanístiques a la zona de Sant Martí. cines. A Barcelona, la xifra són 12 milions de sòl industrial, que ara ja no hi arriba perquè s’ha aportat 1 milió de m2 per fer transformacions, i es g<strong>en</strong>er<strong>en</strong> aquests 4 milions de m2 d’oficines que, sumats als que hi ha construïts, fan 6 milions. El que s’ha fet a través de projectes com l’obertura de la Diagonal al mar, el 22@ o el projecte de Sant Andreu-Sagrera, és preparar el teixit urbà per t<strong>en</strong>ir llocs de treball relacionats amb <strong>un</strong>a activitat compatible amb la “Les transformacions de les ciutats no han fet més que com<strong>en</strong>çar. Les societats occid<strong>en</strong>tals estan canviant i <strong>en</strong>tr<strong>en</strong> <strong>en</strong> <strong>un</strong>a nova fase de la modernitat que veu evolucionar prof<strong>un</strong>dam<strong>en</strong>t les formes de p<strong>en</strong>sar i actuar, la ciència i la tècnica, les relacions socials, l’economia, les desigualtats socials, <strong>els</strong> mod<strong>els</strong> de democràcia. Aquestes mutacions supos<strong>en</strong> i fan necessaris canvis importants <strong>en</strong> el concepte, la producció i la gestió de les ciutats i d<strong>els</strong> territoris, i pos<strong>en</strong> d’actualitat <strong>un</strong>a nova revolució urbana moderna, la tercera desprès de la revolució de la ciutat clàssica i de la ciutat industrial. Fa falta <strong>un</strong> nou urbanisme que es correspongui amb les formes de p<strong>en</strong>sar i actuar d’aquesta tercera modernitat.” (Els nous principis de l’urbanisme, F. Ascher, 2001). Des que Barcelona va <strong>en</strong>derrocar les darreres muralles medievals i es va est<strong>en</strong>dre cap al pla annexionant les viles veïnes amb la malla de l’Eixample, ha anat creix<strong>en</strong>t fins a l’actualitat, amb la total ocupació <strong>del</strong> seu territori. Aquesta idea de creixem<strong>en</strong>t il·limitat segueix <strong>un</strong> mo<strong>del</strong> també econòmic que té <strong>els</strong> seus oríg<strong>en</strong>s <strong>en</strong> el sistema fordista nord- americà. Es basava <strong>en</strong> la predicció <strong>del</strong> futur i la planificació com <strong>un</strong> d<strong>els</strong> sistemes fonam<strong>en</strong>tals per a les empreses i les ciutats: el des<strong>en</strong>volupam<strong>en</strong>t urbà i l’ord<strong>en</strong>ació territorial. Aquest sistema, però, ja fa temps que va <strong>en</strong>trar <strong>en</strong> crisi i actualm<strong>en</strong>t <strong>en</strong>s trobem <strong>en</strong> <strong>un</strong>a nova forma d’economia de mercat que modifica totes les estructures; també la ciutat, la seva planificació i gestió. c<strong>en</strong>tralitat urbana. D<strong>els</strong> 6 milions de m2 destinats a habitatge, <strong>un</strong>a mica m<strong>en</strong>ys de la meitat és habitatge lliure i <strong>un</strong>a mica més de la meitat és habitatge protegit. En l’habitatge protegit, la gran part (el 80%) és habitatge social i la resta és habitatge dotacional. La gran activitat que g<strong>en</strong>era la rehabilitació és conseqüència <strong>del</strong> procés natural de reciclatge de l’habitatge. En <strong>un</strong>a ciutat con<strong>sol</strong>idada com Barcelona és la política de 2007 prioritària d’habitatge, perquè no es pod<strong>en</strong> esperar gaires <strong>sol</strong>ucions de l’habitatge nou. Cada any es rehabilit<strong>en</strong> a la ciutat a l’<strong>en</strong>torn de 35.000-40.000 pisos, que és el 5-6% de l’estoc de l’habitatge de la ciutat. Es vol corregir la gran mancança d’habitatge assequible, i a través <strong>del</strong> planejam<strong>en</strong>t, <strong>en</strong> el marge que permet la llei, per equilibrar alg<strong>un</strong>es de les variables que no estan prou adequades a les necessitats d’<strong>un</strong>a ciutat que aspira a créixer al ritme que fan preveure les t<strong>en</strong>dències i que hauri<strong>en</strong> de permetre convertir Barcelona, veritablem<strong>en</strong>t, <strong>en</strong> la capital econòmica de la Mediterrània (allò que <strong>en</strong>s hem de demanar és a quin preu i a qui van adreçades aquestes polítiques). Mirant cap el futur L’Aj<strong>un</strong>tam<strong>en</strong>t està transformant el sòl de Barcelona, i la ciutat també s’està transformant, i d’<strong>un</strong>a manera més radical. L’impacte de la globalització per <strong>un</strong> costat i de la immigració per l’altre, porta a <strong>un</strong> procés de transformació de l’estructura urbana d’<strong>un</strong>a manera molt accelerada. En <strong>els</strong> darrers deu anys s’han aprovat 15’5 milions de m2 de sostre. Un 20% està construït, <strong>un</strong> 15% està <strong>en</strong> construcció, <strong>un</strong> 10% està <strong>en</strong> programació, <strong>en</strong> gestió urbanística, i queda més d’<strong>un</strong> 40% <strong>en</strong>cara per iniciar el procés. En la transformació de Barcelona s’ha de vetllar per re<strong>sol</strong>dre les mancances històriques de zones verdes i d’equipam<strong>en</strong>ts, i s’ha de promoure activitat econòmica de nova g<strong>en</strong>eració i fer <strong>un</strong> sobreesforç per apropar-nos a les ciutats més avançades d’Europa, que són amb les quals es vol competir. Es necessita que el sector econòmic g<strong>en</strong>eri projectes, inversions i tota m<strong>en</strong>a d’iniciatives que <strong>en</strong>s permetin fer aquesta transformació. Principis <strong>del</strong> nou urbanisme Si l’alcalde Clos t<strong>en</strong>ia <strong>un</strong> discurs basat <strong>en</strong> <strong>un</strong> mo<strong>del</strong> de creixem<strong>en</strong>t fordià i es mirava Barcelona des <strong>del</strong> cel (admirant la col·lecció d’edificis projectats per l’elit m<strong>un</strong>dial de l’arquitectura contemporània) el seu successor J. Hereu <strong>en</strong>cara no <strong>en</strong>s ha desvellat la seva estratègia. A la conferència de g<strong>en</strong>er de 2007 organitzada pel Col·legi de Periodistes, va passar-hi de p<strong>un</strong>tetes. <strong>Tot</strong> i que va fer <strong>un</strong> discurs posant l’acc<strong>en</strong>t <strong>en</strong> la proximitat i les polítiques socials, no va parlar <strong>en</strong> cap cas d’<strong>un</strong> urbanisme social ni <strong>del</strong> gir necessari de les estructures administratives per fer-lo possible. En canvi, sí que va parlar de continuar amb la mateixa dinàmica de transformació de sòl per construir habitatge assequible, però, ¿quan arribaran aquests habitatges? ¿Són sufici<strong>en</strong>ts? I què succeeix amb l’habitatge lliure que també es construirà <strong>en</strong> aquest sòl, i on van a parar les plusvàlues que es g<strong>en</strong>er<strong>en</strong>? I per què no hi ha hagut aquesta preocupació fins ara si fa 25 anys que hi ha <strong>els</strong> mateixos partits polítics al govern de la ciutat? M<strong>en</strong>tre als carrers de Barcelona hi segueixi dormint g<strong>en</strong>t d’aquí i d’allà, s’hi manifestin <strong>els</strong> joves <strong>en</strong> lluita per <strong>un</strong> habitatge digne, s’hi manifesti la ciutadania per reivindicar la recuperació <strong>del</strong> patrimoni industrial amb equipam<strong>en</strong>ts públics, s’hi manifestin <strong>els</strong> veïns i veïnes de Barcelona per reivindicar drets, <strong>els</strong> poders públics d’aquesta ciutat han de fer <strong>un</strong>a reflexió <strong>del</strong> s<strong>en</strong>tit que ha de t<strong>en</strong>ir l’acció política.
g<strong>en</strong>er-febrer de 2007 La Veu <strong>del</strong> CARRER 33