Tot els pdfs del Carrer número 99-100 en un sol fitxer - Favb

gener-febrer de 2007
La Veu del
CARRER
El sector immobiliari
ALBERT RECIO
Sens dubte, el negoci immobiliari
és el que té més impacte en la
remodelació urbanística de la ciutat.
Associat al capital financer, ha
aconseguit omplir-se les butxaques
convertint Barcelona en la ciutat
més cara de tot l’Estat espanyol.
Els principals grups immobiliaris
de la ciutat ja van ser esmentats
en el número 92 de Carrer, dedicat
a l’habitatge (el podeu consultar a
la web de la Favb, www.favb.cat).
No volem fer-nos pesats repetint
dades (a molts números de Carrer
apareixen històries particulars
d’operacions dubtoses). Cal, però,
esmentar que els darrers mesos
han estat prolífics pel que fa als
moviments accionarials d’algun
gran grup immobiliari. No sabem si
es tracta d’una nova etapa especulativa
o bé del cas que alguns grups
importants, preveient una possible
crisi del sector, comencen a desprendre’s
d’inversions ara que les
poden vendre a bon preu. Entre els
fets més destacats assenyalariem:
● La venda de Colonial (era
propietat de la Caixa) a Inmocaral.
Aquest és un grup promogut per
l’empresari sevillà Luis Portillo que
en poc temps s’ha convertit en
el Trambesós. La seva sòcia principal és Esther
Koplowitz, i entre els seus socis també hi compta
el Banc Pastor, la immobiliària Martinsa, la
família Peugeot i el fons inversor Fidelity.
● ACS
És el gran grup empresarial de construcció i serveis.
A més d’obres puntuals (Dragados), gestiona
un terç de les neteges de la ciutat per mitjà
de la seva filial Urbaser. Urbaser és la principal
propietària de l’Ecoparc del Port. És també la
principal propietària d’Abertis, i la seva presència
a la ciutat és també important en molts altres
àmbits per mitjà de filials com Clece (neteges,
gestió de serveis, per exemple centres de dia).
Els seus socis principals són el grup March (els
antics propietaris de Fecsa), els “Albertos” i l’insigne
Florentino Pérez, junt amb els inevitables
fons d’inversió nord-americans. ACS, mitjançant
Urbaser S.A., realitza feines de construcció i conservació
de zones verdes per a Parcs i Jardins.
● Ferrovial
És el grup de la família del Pino, un altre dels
grans constructors nacionals. Va guanyar força
a la ciutat en adquirir el grup Cespa (a Aigües
de Barcelona), el qual és el tercer gestor de
neteja urbana. També gestiona la deixalleria
de Vallbona.
● Acciona
✒
Ve de la pàgina 12
Grup constructor de la família Entrecanales. El
seu pes a Catalunya es va reforçar amb l’absorció
de Cubiertas y MZOV. A més de l’activitat
constructora destaca la seva activitat en el transport
portuari que desenvolupa la seva filial Acciona
Transmediterránea. Recentment ha arribat
a un acord amb RENFE i el Port de Barcelona
per desenvolupar un centre logístic. El 2006 Acciona
ha comprat Ramel, empresa de serveis di-
JORDI TARRÉS
El sector immobiliari té gran impacte en la remodelació de la ciutat
una de les gran estrelles del sector.
Compta amb socis de pes com
Alícia Koplowitz, Rafael del Pino
(Ferrovial), Nozar (de la família
Nozaleda, vinguda de Mèxic amb
forts interessos a Aragó), Reyal i
Caja Duero. Inmocaral ha adquirit
a més el 15% de FCC i està nego-
versos (neteges, manteniment, jardineria, etc.).
Acciona Medio Ambiente té el manteniment del
Jardí Botànic i el Jardí Botànic Històric. Va ésser
la promotora de l’aquari del Port Vell, que posteriorment
ha venut. Recentment ha esdevingut el
primer accionista d’Endesa.
● Parcs i Jardins
L’entitat pública empresarial de l’Ajuntament
subcontracta per a la realització de treballs
de poda, conservació i construcció d’àrees de
jocs infantils entre d’altres empreses a: Agraovial
S.L., Cespa-Ferrovial, Stachys S.A. i Azahar,
Jardinería y Riegos S.A.
● Altres grans constructores
Altres grans constructores amb important activitat
a la ciutat són els grans grups espanyols
OHL (propietat de l’exministre Villar Mir), Sacyr
Vallehermoso (propietat d’exdirectius de
Ferrovial, Juan Abelló i diverses caixes d’estalvis),
Isolux Corsan Corviam (propietat de
empreses de capital risc i caixes), que ha obtingut
la gestió i construcció de la comissaria
dels mossos d’esquadra de l’Eixample.
Entre les constructores locals destaquen
Comsa (propietat de la família Miarnau), amb
una forta especialització en construcció ferroviària
(i metro). És, a més a més, sòcia del Trambaix
i el Trambesós. Copisa, constructora lligada històricament
a l’elèctrica Fecsa, actualment és propietat
del grup Comapa, de la família Cornadó.
Recentment ha creat una promotora d’habitatge
social (Promvias XXI) amb FCC i la UGT. Copcisa
(empresa terrassenca de la família Carbonell,
molt activa a la ciutat (obres del Metro, Fira de
Barcelona, etc.). Acsa, especialitzada en canalitzacions
i antiga filial d’Aigües de Barcelona, ha
estat venuda al grup lleidatà Sorigué.
Telefonia i telecomunicacions
L’explosió de les noves tecnologies fascina
tothom. Hem passat d’un vell model de mo-
ciant la compra de Riofisa (promotora
de centres comercials i parcs
empresarials), participada per la
Caixa de Catalunya.
● La venda de Landscape (del
Banc Sabadell) a un grup dominat
per la immobiliària valenciana Astroc,
associada a la família Lara i
el grup immobiliari Metropolis. Astroc
és un cas semblant a Inmocaral.
Està controlat per l’empresari
valencià Enrique Bañuelos, que
ha esdevingut el primer accionista
del Banc Sabadell. En el capital
d’Astroc hi participa la família Godia
(Abertis, Metropolis), Amancio
Ortega (el propietari del grup
Zara), Nozar (també present a Inmocaral)
i el grup immobiliari Rayet
(de Guadalajara), amb el qual
té negocis comuns.
● Cal destacar també la venda
de Urbis al grup Reyal (de la família
Santamaría, també present
a Inmocaral), la divisió immobiliària
de Ferrovial (inclosa la cadena
Don Piso) al grup català Habitat
(de la família Figueras) i l’entrada
de l’exalcalde Enric Massó al grup
immobiliari Aisa, una empresa de
Genís Marfá, Juan Peña i l’Agrupació
Mútua del Comerç i la Indústria.
I és que el totxo dóna molt i
l’especulació sembla no parar.
nopoli semipúblic a l’eclosió del sector. Però
molts dels vells malsons no han acabat: preus
alts (l’ADSL costa el doble que a França),
mala atenció al consumidor... i el problema de
les antenes de telefonia mòbil. A tot arreu on
s’instal·len sorgeixen problemes i es constata
la prepotència de les operadores.
● Telefónica de España S.A.
La de tota la vida. Ara completament privatitzada.
En el seu capital hi tenen una presència important
la Caixa, el BBVA i diversos grups financers
nord-americans. Recentment ha aconseguit una
important requalificació que li permetrà convertir
en habitatge la seu de l’Avinguda Roma a canvi
d’una nova inversió al 22@. Un negoci rodó. Telefónica
té el servei telefònic de l’Ajuntament.
● Vodafone España S.A.
Empresa de telefonia mòbil. L’antiga Airtel va
canviar de nom en ser adquirida pel grup britànic
del mateix nom.
● Orange (France Telecom)
La telefònica francesa ha acabat finalment per
prendre el control de la tercera operadora de
telefonia mòbil (l’antiga Amena). Té també una
forta presència a internet (Wanadoo) i una filial
conjunta amb la Generalitat (Al-pi)
● Ono, Grupo Corporativo
S’ha acabat configurant com el gran grup de cable,
una activitat que s’ha desenvolupat menys
del previst fa 10 anys. A Barcelona és l’hereva
de l’activitat de Menta, una empresa que en
el passat impulsava el mateix Ajuntament, del
qual manté el servei d’internet. El seu capital és
en mans de Spain Com (grups financers nordamericans),
Multitel (d’Eugenio Galdón i socis),
el Grup Santander i Ferrovial.
13
Els 50
principals
Antoni Brufau
Antoni brufau neix a
Lleida l’any 1948. La seva
carrera professional en el
món dels negocis comença
al grup Arthur Andersen,
auditoria nord-americana
que en els darrers anys ha
estat relacionada amb el
cas Enron. Des d’aquells
inicis el poder i situació
avantatjosa de Brufau no
ha fet més que créixer,
tenint càrrecs d’alta direcció
a les empreses i multina-
Des de 2004
Brufau és
president executiu
de Repsol -YPF
i del grup Gas
Natural, tot i
l’oposició que en
el seu moment
va manifestar el
BBVA. Ara, La
Caixa està al
capdavant de la
primera empresa
d’Espanya
cionals més
importants
del nostre
país. La
trajectòria
de Brufau
continua a
la La Caixa
d’Estalvis
i Pensions,
arribant
a ser el
Director
General
l’any
1999. Des
de l’any
2004 és
president
executiu de Repsol YPF i
des de 1997 és president
del grup Gas Natural. La
Caixa, primera accionista
de la petrolera Repsol-YPF,
va fer valer el seu pes real
i va optar perquè Brufau
presidís la societat. El
BBVA es va oposar ja que no
veia oportú que la mateixa
persona ocupés les dues
presidències. Finalment es
va acceptar i La Caixa va
prendre la presidència de la
primera empresa d’Espanya.
Brufau va fracassar dos
cops en l’intent de promoure
un grup energètic català
al voltant de Gas Natural
amb les fallides OPAS a
Iberdrola i Endesa. Brufau
també ha sigut membre
del Comité Executiu de
la Càmara de Comerç
Internacional i ha sigut
president del Cercle
d’Economia de Barcelona.
Carolina Recio