28 PAGINA l’AIGUA A CASA TEVA.fh11 24/1/07 12:19 Pgina 1 g<strong>en</strong>er-febrer La Veu <strong>del</strong> CARRER de 2007
g<strong>en</strong>er-febrer de 2007 La Veu <strong>del</strong> CARRER Els gratac<strong>els</strong> ataqu<strong>en</strong> l’urbanisme equilibrat Un d<strong>els</strong> f<strong>en</strong>òm<strong>en</strong>s recurr<strong>en</strong>ts a la Barcelona d<strong>els</strong> darrers anys és el d<strong>els</strong> edificis singulars <strong>en</strong> alçada, tot <strong>un</strong> símbol de poder. JOSEP MARIA MONTANER Arquitecte Encara que siguin realm<strong>en</strong>t torres, <strong>els</strong> podem anom<strong>en</strong>ar gratac<strong>els</strong>, ja que són <strong>els</strong> edificis que sobresurt<strong>en</strong> <strong>del</strong> perfil horitzontal de Barcelona. Si no se situ<strong>en</strong> <strong>en</strong> <strong>els</strong> llocs adequats i es relacion<strong>en</strong> bé amb el seu <strong>en</strong>torn, aquesta arquitectura singular acaba anant <strong>en</strong> contra de l’urbanisme, és a dir, <strong>en</strong> contra <strong>del</strong> f<strong>un</strong>cionam<strong>en</strong>t equilibrat i <strong>del</strong> caràcter social de tota la ciutat. El f<strong>en</strong>om<strong>en</strong> urbà d<strong>els</strong> edificis emblemàtics que t<strong>en</strong>deix<strong>en</strong> a ser objectes aïllats demostra claram<strong>en</strong>t el domini de la imatge per sobre de l’experiència s<strong>en</strong>sorial i la quotidianitat. I demostra també com sobreviu l’aliança <strong>en</strong>tre la cultura capitalista <strong>del</strong> consum amb la prepotència de la societat patriarcal. Un domini que pretén ignorar la crisi de l’objecte aïllat, <strong>un</strong>a crisi que ja s’arrossega al llarg de tot el segle XX. El gratacel repres<strong>en</strong>ta el màxim b<strong>en</strong>efici <strong>del</strong> sòl i el símbol <strong>del</strong> poder empresarial Aquesta obsessió tardomoderna per la monum<strong>en</strong>talitat de l’objecte autònom té <strong>un</strong>a estreta relació amb l’aspiració de viure <strong>en</strong> <strong>un</strong> pres<strong>en</strong>t s<strong>en</strong>se memòria i <strong>en</strong> <strong>un</strong> “no lloc”, <strong>en</strong> el qual s’imposa l’eliminació de qualsevol resta <strong>del</strong> passat, de tot allò que des<strong>en</strong>tona i que qüestiona <strong>en</strong> <strong>un</strong>es societats <strong>en</strong> les quals predomina l’acceleració. I tot això succeeix quan el patrimoni té <strong>un</strong> evid<strong>en</strong>t valor a la ciutat, i <strong>del</strong> qual se’n podria treure <strong>un</strong> molt major r<strong>en</strong>dim<strong>en</strong>t social. Tanmateix, no s’accept<strong>en</strong> llocs amb memòria; es vol<strong>en</strong> <strong>un</strong>s edificis moderns i transpar<strong>en</strong>ts, repetitius i impersonals, similars a qualsevol lloc, sobre <strong>un</strong>es pistes de construcció totalm<strong>en</strong>t lliures de memòria social i arquitectònica. Es desitja tot allò que pot<strong>en</strong>cia aquesta il·lusió de l’etern pres<strong>en</strong>t, el millor <strong>del</strong>iri per afavorir la immediatesa de les inversions <strong>del</strong> capital immobiliari. En aquest procés de la construcció tardocapitalista, d’allò que podem anom<strong>en</strong>ar la ciutat tardoracionalista, la tipologia preferida p<strong>els</strong> operadors és el gratac<strong>els</strong>: màxim b<strong>en</strong>efici <strong>del</strong> sòl i símbol <strong>del</strong> poder empresarial. En el cas de Barcelona, <strong>els</strong> gratac<strong>els</strong> repres<strong>en</strong>t<strong>en</strong> dos períodes concrets i apar<strong>en</strong>tm<strong>en</strong>t difer<strong>en</strong>ts de la seva història rec<strong>en</strong>t: el “porci- El nou edifici-torre de Gas Natural ha canviat la fesomia de la Barceloneta. olisme”, <strong>en</strong> el context d<strong>els</strong> epígons de la dictadura franquista i d<strong>els</strong> inicis <strong>del</strong> des<strong>en</strong>volupisme, per als quals es va utilitzar l’eufemisme “d’edificis singulars”; i el període postolímpic, marcat per l’abandó d<strong>els</strong> projectes més socials davant de la cessió als interessos immobiliaris, i que es va inaugurar amb les dues torres de la Villa Olímpica i amb les torres <strong>del</strong> carrer Tarragona. Entre ambdós períodes se situa la vigència <strong>del</strong> Pla G<strong>en</strong>eral Metropolità de 1975, que definia <strong>un</strong>es d<strong>en</strong>sitats edificatòries molt ajustades per a cada sector de la ciutat i <strong>un</strong>es condicions molt restrictives perquè poguessin aparèixer gratac<strong>els</strong>. És evid<strong>en</strong>t que la gran ciutat contemporània no es pot fer s<strong>en</strong>se gratac<strong>els</strong>; són necessaris per mant<strong>en</strong>ir les d<strong>en</strong>sitats de les ciutats compactes. Però, cada cop que es realitza <strong>un</strong>, cal fer-lo amb molta cautela, ja que és palesa la capacitat d<strong>els</strong> gratac<strong>els</strong> per apropiar-se d<strong>els</strong> valors i les vistes d<strong>els</strong> llocs més privilegiats, i està clar que és transc<strong>en</strong>d<strong>en</strong>tal l’acurada JOAN MOREJÓN integració de cada torre amb l’espai urbà on se situa, per tal de no col·lapsar-lo i vampiritzar-lo. I <strong>en</strong> tot això, Barcelona és, malauradam<strong>en</strong>t, emblemàtica: tant perquè és <strong>un</strong> d<strong>els</strong> casos més manifestos d’esborrat de la memòria, especialm<strong>en</strong>t la memòria fabril i obrera, com pel fet de recórrer cada cop més a permetre gratac<strong>els</strong> s<strong>en</strong>se pot<strong>en</strong>ciar <strong>un</strong> debat ciutadà sobre la seva idoneïtat, ubicació i alçada. Un edifici singular com la Passa a la pàgina 30 ✒ 29 Els 50 principals Francisco García Prieto S’erigeix <strong>en</strong> repres<strong>en</strong>tant de facto d<strong>els</strong> obrers andalusos de l’Àrea Metropolitana, tot i que viu a l’avinguda Madrid <strong>en</strong> <strong>un</strong> pis de 200 m2 i té segona residència amb veïns de la classe dirig<strong>en</strong>t <strong>del</strong> país. Presideix <strong>un</strong>a federació d’<strong>en</strong>titats andaluses (FCAC) tot i no ser el presid<strong>en</strong>t de cap d’elles. Francisco García Prieto, amo i s<strong>en</strong>yor <strong>del</strong> negoci rodó de la Feria de Abril, es veu a ell mateix com <strong>un</strong> governador civil, a l’atur això sí, malgrat les bones relacions que manté amb alg<strong>un</strong>s polítics. De fet, la FCAC està estretam<strong>en</strong>t vinculada al Colectivo Cri<strong>sol</strong> <strong>del</strong> PSC. Però el seu poder, reforçat per quantioses subv<strong>en</strong>cions de diverses administracions, va més <strong>en</strong>llà de favors com la cessió gratuïta de l’espai <strong>del</strong> Fòrum per part de l’Aj<strong>un</strong>tam<strong>en</strong>t i la potestat de cobrar als firaires l’impost que li sembli conv<strong>en</strong>i<strong>en</strong>t i Amo i s<strong>en</strong>yor <strong>del</strong> negoci rodó d’<strong>un</strong>a qüestionada Feria de Abril que rep favors de les administracions, imposa marques i impostos a la fira imposar-los la compra de determinades marques per v<strong>en</strong>dre a les casetes de la Feria. Controla moltes altres fires i festes populars de Catal<strong>un</strong>ya amb el vistiplau d’alg<strong>un</strong>s consistoris, fet que li permet proporcionar cli<strong>en</strong>ts al seu fill Manuel, per a la seva empresa Cap Risc, que m<strong>un</strong>ta dispositius de seguretat per a festes. García Prieto i altres membres de la j<strong>un</strong>ta de la FCAC control<strong>en</strong> diverses empreses de sectors com l’immobiliari o el de l’alim<strong>en</strong>tació. Curiosam<strong>en</strong>t, el rebuig més pot<strong>en</strong>t al món de García Prieto prové de persones amb el mateix orig<strong>en</strong> geogràfic, però que es negu<strong>en</strong> a utilitzar la carta <strong>del</strong> cognom “no català” per a lucre propi. Gemma Aguilera
Change language