Tot els pdfs del Carrer número 99-100 en un sol fitxer - Favb

gener-febrer de 2007
La Veu del
CARRER
Puntuar a la lliga del totxo
El dèficit financer dels
equips de futbol a la dècada
dels 90 va portar els
clubs a erigir-se com a actors
immobiliaris en grans
operacions especulatives.
Ara, el Barça estudia la
remodelació de l’entorn del
Camp Nou, i l’Espanyol la
venda de part de la ciutat
esportiva.
MARIA ORTEGA
La punxada de la bombolla financera
que va viure el món del futbol
durant la dècada dels 90 va coincidir
amb la pujada espectacular
del preu del sòl edificable. És per
aquest motiu que la necessitat de
seguir portant el crac mundial de
torn a vestir la samarreta de l’equip
de la ciutat va conduir els clubs a
erigir-se com a Societats Anònimes
Esportives, i a combinar les victòries
en el terreny de joc amb els
avenços en el mercat immobiliari.
A Barcelona, el gran debut en
aquest nou esport el va protagonitzar
l’Espanyol, que encarava
el final del segle XX amb un deute
colosal amb la família Lara. La
sortida de la crisi va passar per
la requalificació dels terrenys del
club a Sarrià per construir-hi habitatges
de luxe, que havien de
suposar uns ingressos de 12.000
milions de pessetes.
En aquell moment, però, la societat
civil es va oposar frontalment
a aquesta iniciativa i l’Ajuntament
es va veure obligat a posar certes
condicions al projecte. Finalment,
es va retallar l’edificabilitat màxima
de la zona, que va passar de
87.000 a 65.0000 metres quadrats,
on es van construir 450 habitatges.
D’aquesta manera el club feia caure
l’estadi de Sarrià, que ocupava
un emplaçament privilegiat a la
zona alta de la ciutat, i s’embutxacava
uns 60 milions d’euros.
L’any 1997 l’estadi de Sarrià començava
a donar lloc a una gran
operació especulativa, i l’Espanyol
s’apuntava tres punts en aquesta
lliga paral·lela a la de futbol, tot i
que les presses per aconseguir el
líquid necessari per superar la crisi
van portar la directiva a vendre el
sòl pràcticament a preu de mercat.
El Barça, però, ja havia començat
a entrenar-se per fer-se amb
tots els títols en aquest nou esport,
a la dècada dels 50 amb la construcció
del Camp Nou. El club confiava
en poder fer front a aquesta inversió
a partir de la venda del solar
de les Corts. I, per aconseguir-ho,
va comptar amb la inestimable collaboració
de l’Ajuntament de Porcioles,
que va aprovar les requalificacions
necessàries perquè el
camp pogués sortir a subhasta. El
constructor que va adquirir el solar,
Josep Maria Figueras, va triplicar la
inversió inicial després de vendre
els més de 1.000 habitatges construïts
a l’antic camp del Barça.
Primera ocasió de gol
Josep Lluís Núñez devia recordar
aquestes xifres el 1999, un any
Camp de futbol del Sant Andreu: pròxim partit de la lliga del totxo?
abans de la seva marxa del club,
quan posava sobre la taula el Projecte
Barça 2000. Sota aquest títol
s’amagava la construcció d’un
gran parc temàtic culé de més de
100.000 metres quadrats de sostre
edificable. El projecte havia
de suposar l’enderrocament del
Mininestadi i la pista de gel, i l’edificació
de quatre pavellons temàtics,
bars i restaurants, comerços,
28 sales de cinema i un hotel. Tot
això sota una gran catifa de gespa
artificial que havia de pintar els
sostres de verd, i rentar la cara
d’una directiva que assegurava
que cobria la ciutat de presumptes
zones verdes.
El Barça es va afanyar a omplir
les bústies dels veïns amb cartes
que recollien les meravelles
d’aquest pla, però al cap de poc
més de dos mesos, un col·lectiu
format per associacions de veïns,
arquitectes i d’altres entitats van
presentar un conjunt d’al·legacions
al pla urbanístic. La Plataforma
Opositora al Projecte Barça 2000
començava a consolidar-se i feia
públiques les primeres queixes
sobre el que considerava que seria
“una muralla que aïllaria el barri”,
a causa de l’alçada dels edificis
projectats. A més, també s’oposaven
al gran volum de visites que
suposaria la construcció d’aquest
complex: més de 25.000 persones
al dia, una circulació que, segons
la Plataforma, “col·lapsaria la
zona, que és, a més, una de les
entrades a Barcelona”.
Urbanistes, com Agapit Borràs,
membre de l’Agrupació d’Arquitectes
i Urbanistes de Catalunya,
es van erigir en la crítica d’aquest
macroprojecte que, com el mateix
Borràs recorda, “era un pla que
movia moltes coses i creava un
nou espai al marge del barri de les
Corts, si s’ha de tirar endavant un
projecte d’aquesta envergadura no
es pot fer de forma fragmentada
seguint només els interessos del
Barça, cal un estudi global de la
zona, el creixement de Barcelona
no pot venir de la suma d’espais
tancats”. L’urbanista assegurava
que la remodelació d’una zona tan
gran com la de l’entorn del Camp
Nou, que involucra diferents municipis
com Hospitalet o Esplugues,
no es podia fer peça a peça, sinó
que calia una anàlisi global, tal i
com s’havia fet a la Vila Olímpica.
En aquella ocasió, la protesta ciutadana
va aconseguir evitar que
el Barça s’apuntés la victòria a la
primera arribada a porteria. La tramitació
del projecte es va suspen-
Quan Núñez va idear
el Barça 2000 segur
que pensava en les
requalificacions de
les Corts i Sarrià
dre, però encara quedava molt de
partit i l’equip blaugrana semblava
disposat a fer-se amb el triomf.
Llençats a l’atac
El 2004, el consistori de Joan Clos
aprovava el Pla Director Portal del
Coneixement, que sota el pretext
de remodelar la zona universitària,
requalificava gairebé 600.000 metres
quadrats de les instal·lacions
del Barça. D’aquesta manera
es retornava al projecte del gran
complex lúdic, que havia introduït
Núñez, amb la construcció de més
de 20 sales de cinema, 20.000
metres quadrats de comerços,
10.000 places de pàrquing en una
antiga zona verda,...A més, s’introduïa
la idea d’edificar a Can
Rigalt, uns terrenys adquirits el
1997 i que des 1976 estan catalogats
com a zona verda pel Pla General
Metropolità. De manera que
es reprenia la idea que va deixar
escrita l’expresident Reyna en els
famosos sobres màgics per solu-
IGNASI R. RENOM
cionar la gran crisi postGaspart.
L’any 2005 es consumaria la venda
del 35% dels terrenys que posseïa
el Barça en aquesta zona, en
una operació que va suposar uns
ingressos per al club de més de
35 milions d’euros, i va permetre
saldar la temporada sense deute.
La requalificació dels terrenys va
multiplicar els beneficis d’un espai
que havia representat una inversió
d’1,43 milions d’euros. Can Rigalt
acollirà 1.100 nous habitatges,
400 de les quals seran de protecció
oficial, i el club blaugrana es
podrà beneficiar de la venda de
les 700 restants. El Barça s’apunta
d’aquesta manera tres punts més
a la lliga del totxo, i ja té previst
seguir puntuant amb la venda del
total d’aquests terrenys.
Lleonard Ramírez, portaveu
de la Coordinadora Zona Oest de
les Corts, a la qual es va unir la
Plataforma Opositora al Projecte
Barça 2000 a partir de l’any 2003;
considerava inviable la iniciativa
del Pla Director, i apuntava que
“manca un estudi de prospectiva
sobre l’evolució d’aquest territori
a 20 o 25 anys vista, sobre un
creixement sostenible”. Els veïns
no acceptaven que el nou projecte
fes prevaler la posició del Barça
i la Universitat, sense analitzar la
capacitat del territori per absorbirlos,
ni el perjudici que causarien
en altres serveis de la zona. En
aquesta ocasió, la pilota tampoc
va acabar al fons de la xarxa, i el
club blaugrana hauria d’esperar a
un altre partit per assegurar-se la
victòria, no cal oblidar que la lliga
és molt llarga.
L’any 2005, ja sota el mandat
de Joan Laporta, el Barça va reprendre
la idea nuñista del Projecte
Barça 2000 amb l’increment
de 100.000 metres quadrats de
sòl edificable i la proposta de fer
desaparèixer el Miniestadi, que
passaria a donar lloc a habitat-
Passa a la pàgina 52 ✒
Josep Lluís
Núñez
51
Els 50
principals
Josep Lluís Núñez, presidente
de la promotora inmobiliaria
Núñez y Navarro, creada
en la época porciolista y
propiedad de la familia del
que fue presidente del Barça
triomfant, posee uno de
los grupos inmobiliarios y
constructores más importantes
de Catalunya. Suma un
patrimonio de 700 millones
de euros. Entre otras jugadas
iniciales, en los años 70 llevó
a cabo la demolición del
palacete Trinxet, obra de Puig
i Cadafalch e intentó derribar
la Casa Golferich, en la Gran
Vía, pero la lucha vecinal se
lo impidió. Gana la banca. Por
no hablar del intento frustrado
de creación del Barça 2000
para convertir los aledaños del
campo del F.C. Barcelona en
un fantástico centro comercial
y turístico. No se descarta que
vuelva a tirar los dados en
la próxima partida. Grandes
jugadas han sido adquirir
edificios como la Rotonda de
Con un patrimonio
de 700 millones
de euros, ha
empezado el año
adquiriendo los
edificios de la
clínica Dexeus
la Avda.
Tibidabo, la
antigua sede
de Tabacos
de Filipinas
(actualmente
un
hotel de 5
estrellas),
la joya
modernita de la Casa Lleó i
Morera y, en el primer mes
de este año, los edificios que
ocupan la Clinica Dexeus,
reconvertidos por obra y
gracia de la especulación en
pisos de lujo y un hotel. Sus
actuaciones afectan a zonas
sensibles de la ciudad que
obligan al Ayuntamiento a
negociar a cambio de recibir
cifras importantes como
compensación a la aceptación
de sus condiciones con
mínimas modificaciones. En
los últimos años ha recibido
diversas denuncias por evasión
de capitales, implicación en
la trama de los inspectores
de hacienda y otros delitos
fiscales.
Eva Lechuga