Tot els pdfs del Carrer número 99-100 en un sol fitxer - Favb

gener-febrer de 2007
havia fabricat la popular aspirina.
Protagonitzen l’operació les immobiliàries
AMREY (Enric Reyna i
Agrupació Mútua) i VERTIX (Felip
Massot i família). El conveni permet
augmentar les alçades a canvi
de cedir a l’Ajuntament una zona
enjardinada i 600 metres quadrats
per a serveis socials. Com a contrapartida
podran construir-hi 350
habitatges, que arribaran a costar
entre 7.000 i 11.000 euros el metre
quadrat útil. Ni més ni menys.
● CIUTAT VELLA
REVENDA ABUSIVA
L’Ajuntament revèn dues finques
situades al Passeig del Born per
vuit vegades el preu d’expropiació.
21 empreses es van interessar per
uns terrenys que es van comprar
per 562.000 euros i es van vendre
per 4.600.000 euros.
● EIXAMPLE
NÚÑEZ DE NOU
Compra dos edificis dedicats a pisos.
La compra ha suposat 22,84
milions d’euros i rehabilitar-los en
costarà 12. Estan ubicats al carrer
Muntaner 292 (5.529 metres quadrats
dedicats a habitatges d’alt
standing) i Trafalgar 14 (2.825 metres
quadrats que provablement
es reconvertirà en hotel.)
● LES CORTS
L’INSTITUT DEXEUS
Del Passeig de la Bonanova al
Frenopàtic. El grup immobiliari
Vertix, de Felip Massot i família,
construeix tres edificis hospitalaris
nous, amb una altura de dubtosa
legalitat, per a l’empresa United
Surgical Partners, coneguda com
Institut Dexeus, amb 127 habitacions
i 13 suites de gran luxe.
40.000 metres quadrats per a les
àrees d’hospitalització i consultes
… privades naturalment. Les inversions
superen els 100 milions
d’euros. Les entitats veïnals van
impugnar una operació que havia
de tenir com a segona part veure
com es requalificava el solar del
Passeig de la Bonanova. Aviat
s’ha aclarit el dubte: el passat 20
de gener Núñez y Navarro va adquirir
els edificis que actualment
ocupa la clínica Dexeus per 15,9
milions d’euros, a la multinacional
nord-americana USP. Podrien convertir-se
en un hotel i habitatges de
luxe per al barri de la Bonanova.
● SARRIÀ
✒
Ve de la pàgina 54
És urgent modificar
el sistema de
finançament dels
ajuntaments, on
la principal font
d’ingressos arriba
sobretot de la
construcció
SANDOZ
El Tribunal Superior de Justícia
de Catalunya va determinar que
les edificacions previstes a l’Illa
Sandoz no eren legals i incomplien
les distàncies preceptives que
han d’haver-hi entre els edificis. La
sentència no indicava res sobre
l’alçada ni la volumetria dels edificis,
que les associacions de veïns
també consideren il·legals. L’Ajuntament
en lloc d’assumir la sentència,
es disposa a modificar el PGM,
és a dir canviar la normativa, per
fer que allò il·legal esdevingui legal
per obra i gràcia del consistori.
● SAGRERA
L’AVE, ESPECULANT
Al costat de l’estació de l’AVE, que
realitzarà Frank Gery, s’hi faran
4.599 pisos lliures i uns altres 2.100
de protecció, en 144 hectàrees. El
sostre autoritzat en els terrenys de
RENFE augmentarà en un 40%.
És a dir que la Sagrera finançarà,
amb fortes plusvàlues, les obres
de l’AVE, tal com anuncia des de
fa mesos la premsa diària.
● GRÀCIA
LA CLÍNICA QUIRÓN
Una proposta municipal que requalifica
el solar que ocupava la
clínica qualificat d’equipaments,
dóna pas a habitatges d’alt standing.
La nova clínica se situarà en
un espai públic, qualificat d’equipaments,
a la plaça Comin. Un total
de 21.000 metres quadrats de
sostre. Aquest lloc estava reivindicat
per fer-hi un geriàtric públic.
L’Ajuntament ha venut la llicència
per 1,4 milions d’euros. Els beneficis
per a la Quiron, s’han avaluat
en 12,5 milions d’euros. La
Quiron cedeix a la ciutat 38.000
metres quadrats de sòl qualificat
de forestal. Les associacions de
veïns de la zona van denunciar
l’operació especulativa, el clàssic
intercanvi de cromos a què ens
tenen acostumats.
Podríem continuar amb Can Ricart,
la venda de sòl públic al Corte
Inglés a Nou Barris, la presència
de la màfia russa a la Rambla
o l’hotel de luxe a Miramar.
M. C.
La Veu del
CARRER
La dimensió del fenomen de la corrupció urbanística
és tan gran i complexe i té tanta força que no
hi ha gaires propostes clares per afrontar-lo. Joan
Manel Trayter, catedràtic de dret administratiu de
l’Universitat de Girona, apunta algunes mesures
imprescindibles en un article publicat a El Punt.
Trayter creu que hauria de potenciar-se, amb mitjans
humans i materials, la jurisdicció contenciosa-administrativa,
facilitant la paralització cautelar
i immediata de les requalificacions urbanístiques
poc justificades. També s’hauria de simplificar la
paralització dels acords d’aprovació inicial o provisional
dels plens dels ajuntaments sobre plans
urbanístics. Això permetria, a diferència del que
esdevé ara, que els tribunals poguessin actuar
abans que el procés acabi, evitant així la destrucció
del territori. A més s’hauria d’obligar les administracions
públiques a executar les sentències
que obliguen a enderrocar les obres il·legals.
Segons Trayter, és urgent modificar el sistema
de finançament dels ajuntaments, on actualment
la construcció és una de les principals fonts d’ingressos,
i clarificar els mètodes de finançament
dels partits. També demana als càrrecs polítics
que respectin l’autoritat científica i tècnica dels
secretaris i interventors, que són els funcionaris
responsables de que la legalitat es compleixi.
● EIXAMPLE
BENVINGUT, MÍSTER HINES!!!
L’americà ha tornat! Com que li donem tantes facilitats, no se
n’acaba d’anar mai. Va comprar amb Barklays Bank l’edifici del
Passeig de Gràcia 45. Un edifici històric de 1879, que havia patit
dues ampliacions successives: a l’arribada de Franco s’hi van aixecar
dos pisos, i quan Porcioles era alcalde, dos més. El resultat
va ser que va superar en alçada la Casa Batlló, obra de Gaudí.
L’especulador senyor Hines va endegar la rehabilitació de 19
habitatges, i en la seva campanya de venda no dubtava a afirmar
“Tingues Gaudí per veí”. Ni la Generalitat ni l’Ajuntament li varen
exigir que els edificis tornessin a la seva alçada original.
El Promotor imposava una vegada més les seves condicions
i el poder polític, democràtic per suposat, no li va exigir el que
era just i necessari.
No és casualitat que en el darrer Meeting Point, presidit per
Enric Lacalle, es premiés Gerald D. Hines “pels seus 50 anys de
professió”; ara un conjunt d’entitats ciutadanes han organitzat
una campanya de protesta.
L’entitat SOS Monuments ha fet servir aquestes dues fotos
de la casa Batlló (abans i ara) per a la seva campanya de
defensa l’edifici davant la poderosa promotora Hines.
El manual del bon urbanisme
Un altra recomenació és que els partits haurien
de pactar no incloure a les seves llistes electorals
persones imputades en actes de corrupció
o delictes contra l’ordenació del territori i el medi
ambient.
El catedràtic creu que avui és molt fàcil des dels
ajuntaments requalificar sòl i convertir-lo en edificable.
Per això, la jurisdicció contenciosa-administrativa
hauria de controlar, sense vacil·lacions, la
discrecionalitat de l’administració en l’urbanisme,
anulant les operacions que vagin contra els principis
generals de racionalitat, coherència, sostenibilitat
i de defensa de l’interés públic. Trayter conclou
dient que, en l’àmbit penal, s’hauria d’obligar els
responsables dels delictes urbanístics a restituïr la
realitat física i els diners guanyats il·legalment.
A aquestes mesures s’hi podrien afegir dues
més que compten amb un important consens entre
les associacions de veïns i les entitats ciutadanes.
Per una banda, s’haurien de fiscalitzar els contractes
d’obra que, sovint, preveuen que el constructor
aboni les despeses de promoció i construcció, la
qual cosa obre la porta al pagament d’inauguracions
molt properes a periodes electorals. I també es
demana informació suficient i a temps dels plans
urbanístics de les administracions ja que, actualment,
s’està segrestant a la població, amb massa
frequència, els necesaris debats previs envers
qualsevol projecte de trascendència ciudadana.
Joan Rosell
55
Els 50
principals
El president de Foment del
Treball va néixer al 1957
i és enginyer industrial
i llicenciat en Ciències
Polítiques. Vinculat a
Foment del Treball des
dels anys 80, va ser elegit
president al 1995. També va
ser president, entre d’altres,
de les societats Enher i
Fecsa-Endesa (actualment
és conseller d’aquesta
última, com també
d’Aigües de Barcelona i
Immobiliària Colonial). Va
saltar la polèmica entre
l’empresariat de Madrid
i Barcelona amb unes
declaracions de José María
Cuevas, president de la
CEOE, en referirse a l’Opa
de Gas Natural com “la Opa
catalana”, afirmació que va
emprenyar molt Foment, un
dels socis fundadors de la
CEOE. Rosell ofereix avui
una imatge d’independència
política davant una CEOE
en teoria influïda per
l’anticatalanisme fomentat
El president de
Foment repeteix
públicament
que la crispació
i el radicalisme
en política no
afavoreixen en
res la situació
econòmica
pel PP.
Rosell
ha pres
posició
pública
reiteradament
alertant
que la
crispació i
el radicalisme
en
política
no afavoreixen en res la
situació econòmica. Rosell
va valorar presentar-se a
les eleccions de la CEOE,
però eren els temps de
l’Estatut, l’Opa de Gas
Natural i el boicot als
productes catalans i va
desistir. Va sortir reelegit
Cuevas, tot i que ara que es
retira per motius de salut,
s’obren nous interrogants.
Es presentarà Rosell? Pot
ser president de la Patronal
un català? De moment,
Foment només demana
renovació.
Zeta