52 g<strong>en</strong>er-febrer Els 50 principals Enric Reyna La fotografia té el color vell d<strong>els</strong> anys: <strong>en</strong> <strong>un</strong>a plaça Catal<strong>un</strong>ya s<strong>en</strong>se urbanitzar, <strong>un</strong> jove Pasqual Margall lliura a Enric Reyna la maqueta <strong>del</strong> futur hotel Plaza, que li havia estat assignat a dit. L’any 2001, el Trib<strong>un</strong>al Suprem anul·laria la concessió, <strong>en</strong> ser incompatible per ser Reyna presid<strong>en</strong>t de la Fira de Barcelona. Havi<strong>en</strong> coincidit l’<strong>en</strong>tossudim<strong>en</strong>t d’<strong>un</strong> alcalde olímpic i l’ambició d’<strong>un</strong> home... ambiciós. Al 1977, va f<strong>un</strong>dar l’Associació de Promotors i Constructors d’Edificis (APCE). Des de llavors que n’és el presid<strong>en</strong>t i incideix constantm<strong>en</strong>t <strong>en</strong> el debat sobre l’habitatge i sobre el sector de la construcció <strong>en</strong> g<strong>en</strong>eral. Als 18 anys va m<strong>un</strong>tar <strong>un</strong>a petita constructora, després <strong>un</strong>a gestoria i va com<strong>en</strong>çar <strong>els</strong> estudis de Dret, que seria incapaç d’acabar. Després, la <strong>un</strong>iversitat, que <strong>sol</strong> premiar <strong>els</strong> seus pitjors alumnes, el va El presid<strong>en</strong>t de l’Associació de Promotors incideix constantm<strong>en</strong>t <strong>en</strong> el debat sobre l’habitatge nom<strong>en</strong>ar “professor honorari d’Econòmiques”. Després de la gestoria va m<strong>un</strong>tar <strong>un</strong>a promotora i a l’actualitat participa <strong>en</strong> difer<strong>en</strong>ts immobiliàries. La promotora Amrey, com indica el seu nom, és propietat d’Agrupació Mutua i el mateix Reyna. J<strong>un</strong>tam<strong>en</strong>t amb Vertix va actuar <strong>en</strong> l’obscura operació relacionada amb el <strong>sol</strong>ar que ocupava la Bayer: van comprar per 53 milions d’euros <strong>un</strong> <strong>sol</strong>ar de 30.000 metres quadrats que es va requalificar com a sòl industrial per fer habitatge. Va substituir Joan Gaspart durant mes i mig com a presid<strong>en</strong>t <strong>del</strong> Barça. En nom d<strong>els</strong> constructors, va declarar inconstitucional la llei de l’habitatge que, tímidam<strong>en</strong>t, pret<strong>en</strong>ia obligar a obrir <strong>els</strong> pisos buits al mercat. Zeta ges i oficines. La j<strong>un</strong>ta de Laporta també donava voltes a la idea de construir <strong>un</strong> nou Palau més modern i gran, i ampliar el Camp Nou <strong>en</strong> <strong>un</strong>es 15.000 localitats. Es valorava la possibilitat que l’Aj<strong>un</strong>tam<strong>en</strong>t adquirís part d<strong>els</strong> terr<strong>en</strong>ys blaugranes, a canvi que el Barça donés sortida a les instal·lacions de Montjuïc. De fet, <strong>en</strong> primera instància es va arribar a parlar d’<strong>en</strong>derrocar el Camp Nou i jugar temporalm<strong>en</strong>t de lloguer a l’Olímpic, però aquesta idea es va descartar pel bon estat de l’actual camp, que no justificava <strong>un</strong>a remo<strong>del</strong>ació, i p<strong>els</strong> problemes derivats de traslladar <strong>els</strong> partits a Montjuïc. La nova j<strong>un</strong>ta va mostrar <strong>un</strong>a actitud més cordial amb el barri i va assegurar que de cara als nous projectes tindria <strong>en</strong> compte <strong>els</strong> veïns de les Corts, amb qui ja ha tingut <strong>un</strong>a <strong>en</strong>trevista per an<strong>un</strong>ciar-los que <strong>els</strong> pres<strong>en</strong>tarà el nou pla i que mantindran re<strong>un</strong>ions periòdicam<strong>en</strong>t. Lleonard Ramírez assegura, però, que <strong>els</strong> veïns no vol<strong>en</strong> <strong>un</strong>a re<strong>un</strong>ió només a dues bandes, “volem que també hi sigui l’Aj<strong>un</strong>tam<strong>en</strong>t per fer públics <strong>els</strong> acords, hem de f<strong>un</strong>cionar com <strong>un</strong> tripartit, perquè tot el que impliqui reurbanització s’ha de parlar <strong>en</strong>tre les tres parts implicades”. <strong>Tot</strong> i així, el nou projecte tampoc acont<strong>en</strong>ta el portaveu de la Coordinadora Zona Oest de les Corts que afirma que ampliar el Camp Nou <strong>en</strong> <strong>un</strong> 20% de les seves localitats “hauria d’anar acompanyat d’<strong>un</strong>a ampliació <strong>del</strong> 20% de les voreres i <strong>els</strong> accessos al camp, perquè vindrà <strong>un</strong> 20% més de g<strong>en</strong>t”. Ramírez recorda que el barri té 90.000 habitants i que <strong>en</strong> dies de partit, <strong>en</strong> <strong>un</strong> quart d’hora, es dobla la població. Destaca també la coincidència de diversos projectes especulatius <strong>en</strong> aquesta zona de la ciutat, “ja hi ha el Pla Caufec, l’edificabilitat a Can Rigalt i ara el Barça...de verd <strong>en</strong> quedarà tant poc que no arribarà ni per alim<strong>en</strong>tar <strong>un</strong> parell de conills”. En temps afegit ✒ Ve de la pàgina 51 La construcció de la ciutat esportiva blaugrana a Sant Joan Despí va posar fi a la idea de traslladar les seccions i categories inferiors de futbol a Montjuïc. Alhora, però, aquests camps d’<strong>en</strong>tr<strong>en</strong>am<strong>en</strong>t fan témer pel futur <strong>del</strong> Mini, ja que com va afirmar Laporta, “el Miniestadi no té raó de ser, perquè t<strong>en</strong>im la ciutat esportiva i tota la reinversió que comportarà la promoció immobiliària de l’àrea <strong>del</strong> Miniestadi s’invertirà a la ciutat”. De mom<strong>en</strong>t, el club ha aparcat el projecte de remo<strong>del</strong>ar l’<strong>en</strong>torn de l’estadi, a l’espera que se celebrin les eleccions m<strong>un</strong>icipals. A curt termini, l’<strong>en</strong>titat pretén aprovar el pla d’ampliació de l’aforam<strong>en</strong>t <strong>del</strong> Camp Nou i deixa per a més <strong>en</strong>davant la reurbanització d<strong>els</strong> terr<strong>en</strong>ys adjac<strong>en</strong>ts i la v<strong>en</strong>da <strong>del</strong> total de possessions a Can Rigalt. L’Aj<strong>un</strong>tam<strong>en</strong>t, però, ha alertat que l’ampliació s’haurà de tramitar com a Pla Especial Urbanístic i constata que, de mom<strong>en</strong>t, el club no ha com<strong>un</strong>icat cap remo<strong>del</strong>ació. La regidora <strong>del</strong> districte de les Corts, Montserrat Sánchez, afirma que no té cap projecte so- La Veu <strong>del</strong> CARRER bre la taula i que el Barça no li ha fet arribar cap pla de reurbanització de la zona. La regidora destaca que “la convivència amb <strong>un</strong>a <strong>en</strong>titat tan important com el Barça sempre és <strong>un</strong> honor, però g<strong>en</strong>era grans problemes de mobilitat” i no té clar fins a quin p<strong>un</strong>t seria sost<strong>en</strong>ible la creació d’<strong>un</strong> gran complex. Agapit Borràs, que s’havia oposat frontalm<strong>en</strong>t al Projecte Barça 2000, veu <strong>en</strong> aquesta nova iniciativa la possibilitat de combinar usos, ja que el projecte inclou la construcció d’habitatges, oficines, equipam<strong>en</strong>ts esportius,...Considera que l’Aj<strong>un</strong>tam<strong>en</strong>t va apr<strong>en</strong>dre d<strong>els</strong> errors de l’any 2000, i ara té la possibilitat de portar la batuta <strong>en</strong> aquest nou pla, que comptarà amb l’assessoram<strong>en</strong>t <strong>del</strong> Col·legi d’Arquitectes i el seguim<strong>en</strong>t d<strong>els</strong> veïns. <strong>Tot</strong> i així, Borràs destaca que cal valorar que l’ampliació <strong>del</strong> camp es dóna <strong>en</strong> <strong>un</strong> context urbà i s’hauran de millorar <strong>els</strong> serveis de transport públic i accessos per evitar col·lapses. A més, també es qüestiona sobre el futur de l’acròpoli esportiva de Montjuïc, que podria respondre a les necessitats blaugranes. L’Espanyol, per la seva banda, té previst el trasllat al nou camp, situat <strong>en</strong>tre Cornellà i el Prat de Llobregat, el 2008, després d’haver fet <strong>un</strong>a inversió d’aproximadam<strong>en</strong>t 60 milions d’euros <strong>en</strong> aquesta infraestructura. El club, que va tancar l’exercici <strong>del</strong> 2006 de 2007 IGNASI R. RENOM L’Espanyol vol requalificar part de la seva ciutat esportiva de Sant Adrià per edificar 800 habitatges. L’Espanyol marxarà el 2008 a Cornellà i pretén fer 800 pisos a la ciutat esportiva de Sant Adrià amb <strong>un</strong> dèficit de més d’<strong>un</strong> milió i mig d’euros i <strong>un</strong> deute total de 52 milions, es planteja la idea d’aconseguir ingressos extraordinaris amb la v<strong>en</strong>da <strong>del</strong> nom <strong>del</strong> nou estadi a <strong>un</strong>a multinacional. L’<strong>en</strong>titat blanc-i-blava vol requalificar <strong>un</strong>a part de la ciutat esportiva, que va inaugurar el 2001 a Sant Adrià <strong>del</strong> Besòs. El projecte preveu l’edificació de 800 habitatges per donar continuïtat a la trama urbana d’aquesta zona. Ni l’alcalde <strong>del</strong> m<strong>un</strong>icipi, Sito Canga, ni el presid<strong>en</strong>t <strong>del</strong> club, Daniel Sánchez Llibre, han volgut especular <strong>en</strong>cara sobre <strong>els</strong> b<strong>en</strong>eficis econòmics resultants d’aquesta operació. De mom<strong>en</strong>t, Canga s’afanya a desm<strong>en</strong>tir que es tracti d’<strong>un</strong> pelotazo, però tot sembla indicar que a curt termini, l’Espanyol es farà amb tres p<strong>un</strong>ts més per mant<strong>en</strong>ir la pugna amb <strong>els</strong> altres equips de l’Estat pel control de la lliga immobiliària.
g<strong>en</strong>er-febrer de 2007 La Veu <strong>del</strong> CARRER 53
Change language