Tot els pdfs del Carrer número 99-100 en un sol fitxer - Favb

52 gener-febrer
Els 50
principals
Enric Reyna
La fotografia té el color vell
dels anys: en una plaça
Catalunya sense urbanitzar,
un jove Pasqual Margall lliura
a Enric Reyna la maqueta del
futur hotel Plaza, que li havia
estat assignat a dit. L’any
2001, el Tribunal Suprem
anul·laria la concessió, en
ser incompatible per ser
Reyna president de la Fira de
Barcelona. Havien coincidit
l’entossudiment d’un alcalde
olímpic i l’ambició d’un home...
ambiciós. Al 1977, va fundar
l’Associació de Promotors
i Constructors d’Edificis
(APCE). Des de llavors que
n’és el president i incideix
constantment en el debat sobre
l’habitatge i sobre el sector
de la construcció en general.
Als 18 anys va muntar una
petita constructora, després
una gestoria i va començar
els estudis de Dret, que seria
incapaç d’acabar. Després, la
universitat, que sol premiar
els seus pitjors alumnes, el va
El president de
l’Associació de
Promotors incideix
constantment en
el debat sobre
l’habitatge
nomenar
“professor
honorari
d’Econòmiques”.
Després
de la
gestoria va
muntar una
promotora i a l’actualitat
participa en diferents
immobiliàries. La promotora
Amrey, com indica el seu
nom, és propietat d’Agrupació
Mutua i el mateix Reyna.
Juntament amb Vertix va
actuar en l’obscura operació
relacionada amb el solar que
ocupava la Bayer: van comprar
per 53 milions d’euros un solar
de 30.000 metres quadrats que
es va requalificar com a sòl
industrial per fer habitatge.
Va substituir Joan Gaspart
durant mes i mig com a
president del Barça. En nom
dels constructors, va declarar
inconstitucional la llei de
l’habitatge que, tímidament,
pretenia obligar a obrir els
pisos buits al mercat.
Zeta
ges i oficines. La junta de Laporta
també donava voltes a la idea
de construir un nou Palau més
modern i gran, i ampliar el Camp
Nou en unes 15.000 localitats. Es
valorava la possibilitat que l’Ajuntament
adquirís part dels terrenys
blaugranes, a canvi que el Barça
donés sortida a les instal·lacions
de Montjuïc. De fet, en primera instància
es va arribar a parlar d’enderrocar
el Camp Nou i jugar temporalment
de lloguer a l’Olímpic,
però aquesta idea es va descartar
pel bon estat de l’actual camp, que
no justificava una remodelació, i
pels problemes derivats de traslladar
els partits a Montjuïc.
La nova junta va mostrar una
actitud més cordial amb el barri
i va assegurar que de cara als
nous projectes tindria en compte
els veïns de les Corts, amb qui ja
ha tingut una entrevista per anunciar-los
que els presentarà el nou
pla i que mantindran reunions
periòdicament. Lleonard Ramírez
assegura, però, que els veïns no
volen una reunió només a dues
bandes, “volem que també hi sigui
l’Ajuntament per fer públics els
acords, hem de funcionar com un
tripartit, perquè tot el que impliqui
reurbanització s’ha de parlar entre
les tres parts implicades”.
Tot i així, el nou projecte tampoc
acontenta el portaveu de la
Coordinadora Zona Oest de les
Corts que afirma que ampliar
el Camp Nou en un 20% de les
seves localitats “hauria d’anar
acompanyat d’una ampliació del
20% de les voreres i els accessos
al camp, perquè vindrà un 20%
més de gent”. Ramírez recorda
que el barri té 90.000 habitants i
que en dies de partit, en un quart
d’hora, es dobla la població. Destaca
també la coincidència de diversos
projectes especulatius en
aquesta zona de la ciutat, “ja hi
ha el Pla Caufec, l’edificabilitat a
Can Rigalt i ara el Barça...de verd
en quedarà tant poc que no arribarà
ni per alimentar un parell de
conills”.
En temps afegit
✒ Ve de la pàgina 51
La construcció de la ciutat esportiva
blaugrana a Sant Joan Despí
va posar fi a la idea de traslladar
les seccions i categories inferiors
de futbol a Montjuïc. Alhora, però,
aquests camps d’entrenament fan
témer pel futur del Mini, ja que com
va afirmar Laporta, “el Miniestadi
no té raó de ser, perquè tenim la
ciutat esportiva i tota la reinversió
que comportarà la promoció immobiliària
de l’àrea del Miniestadi
s’invertirà a la ciutat”. De moment,
el club ha aparcat el projecte de
remodelar l’entorn de l’estadi, a
l’espera que se celebrin les eleccions
municipals.
A curt termini, l’entitat pretén
aprovar el pla d’ampliació de
l’aforament del Camp Nou i deixa
per a més endavant la reurbanització
dels terrenys adjacents i la
venda del total de possessions a
Can Rigalt. L’Ajuntament, però, ha
alertat que l’ampliació s’haurà de
tramitar com a Pla Especial Urbanístic
i constata que, de moment,
el club no ha comunicat cap remodelació.
La regidora del districte
de les Corts, Montserrat Sánchez,
afirma que no té cap projecte so-
La Veu del
CARRER
bre la taula i que el Barça no li ha
fet arribar cap pla de reurbanització
de la zona. La regidora destaca
que “la convivència amb una
entitat tan important com el Barça
sempre és un honor, però genera
grans problemes de mobilitat” i no
té clar fins a quin punt seria sostenible
la creació d’un gran complex.
Agapit Borràs, que s’havia oposat
frontalment al Projecte Barça
2000, veu en aquesta nova iniciativa
la possibilitat de combinar
usos, ja que el projecte inclou la
construcció d’habitatges, oficines,
equipaments esportius,...Considera
que l’Ajuntament va aprendre
dels errors de l’any 2000, i ara té
la possibilitat de portar la batuta
en aquest nou pla, que comptarà
amb l’assessorament del Col·legi
d’Arquitectes i el seguiment dels
veïns. Tot i així, Borràs destaca
que cal valorar que l’ampliació del
camp es dóna en un context urbà
i s’hauran de millorar els serveis
de transport públic i accessos per
evitar col·lapses. A més, també es
qüestiona sobre el futur de l’acròpoli
esportiva de Montjuïc, que
podria respondre a les necessitats
blaugranes.
L’Espanyol, per la seva banda,
té previst el trasllat al nou camp,
situat entre Cornellà i el Prat de
Llobregat, el 2008, després d’haver
fet una inversió d’aproximadament
60 milions d’euros en
aquesta infraestructura. El club,
que va tancar l’exercici del 2006
de 2007
IGNASI R. RENOM
L’Espanyol vol requalificar part de la seva ciutat esportiva de Sant Adrià per edificar 800 habitatges.
L’Espanyol marxarà
el 2008 a Cornellà i
pretén fer 800 pisos
a la ciutat esportiva
de Sant Adrià
amb un dèficit de més d’un milió
i mig d’euros i un deute total de
52 milions, es planteja la idea
d’aconseguir ingressos extraordinaris
amb la venda del nom del
nou estadi a una multinacional.
L’entitat blanc-i-blava vol requalificar
una part de la ciutat esportiva,
que va inaugurar el 2001 a
Sant Adrià del Besòs. El projecte
preveu l’edificació de 800 habitatges
per donar continuïtat a la
trama urbana d’aquesta zona.
Ni l’alcalde del municipi, Sito
Canga, ni el president del club,
Daniel Sánchez Llibre, han volgut
especular encara sobre els
beneficis econòmics resultants
d’aquesta operació. De moment,
Canga s’afanya a desmentir que
es tracti d’un pelotazo, però tot
sembla indicar que a curt termini,
l’Espanyol es farà amb tres punts
més per mantenir la pugna amb
els altres equips de l’Estat pel
control de la lliga immobiliària.