Tot els pdfs del Carrer número 99-100 en un sol fitxer - Favb

16 gener-febrer
Els 50
principals
Albert Costafreda
L’expresident de Panrico
va néixer Barcelona el
1954 i va cursar estudis a
la Universitat de Navarra
(IESE). L’empresa que
fabrica els Donuts, Donetes
i Bollycaos va ser fundada
el 1961 i té 18 fàbriques a
Espanya, Portugal i la Xina.
Integren la seva plantilla
7.000 persones de les quals
2.500 són distribuïdors
autònoms, amb condicions
laborals molt limitades.
Ven uns 600.000 milions de
productes a l’any. El 2004
va incrementar un 60%
el seu benefici net fins als
29 milions d’euros. L’any
2005, l’empresa britànica
Apax Partners va pagar 900
milions d’euros per la societat
de la família Costafreda, la
Caixa i el Banc de Sabadell.
La companyia Apax participa
a Espanya amb l’aerolínia
catalana Vueling Airlines
i amb la consultoria DMR.
L’expresident
de Panrico mai
no s’ha limitat
a invertir en
alimentació:
també és
copropietari de
la immobiliària
Patriment
Actualment,
gestiona
més de 500
empreses
a tot el
món, amb
un volum
de negoci
de 20.000
milions
d’euros.
Costafreda
mai no s’ha limitat a
invertir en alimentació.
És propietari amb altres
empreses alimentàries de
la immobiliària Patriment.
Ben relacionat amb el sector
bancari, pertany al consell
assessor per a Catalunya
del Banco de Santander.
Sobresurt per la seva
radicalitat culé i per ser
esquívol per a la premsa. No
va poder impedir la venda
de Panrico i la va acceptar
per imposicions del mercat.
Aviat sabrem en què inverteix
i treballa Costafreda.
Barcelona no estarà pas al
marge.
Andrés Naya
ANDRÉS NAYA
Enrere ha quedat la ciutat grisa
dels anys 60 que dedicava un
dia a l’any al turista. L’any passat
Barcelona va superar la xifra dels
6 milions de turistes i 13 milions de
pernoctacions. Un 20% més que
l’any 2005. Els creuers de luxe han
assolit la xifra de 1,4 milions de
viatgers. El dia del turista s’estén
durant tot l’any.
La marca Barcelona té un fort
component turístic. La ciutat és un
parc temàtic, una ciutat museu, la
botiga més gran del món. Aquest
model de ciutat exigeix actuacions
molt costoses que han de finançar-se
conjuntament amb el capital
privat, no només des de l’administració.
Els operadors exigeixen prioritat
i pressionen perquè l’aplicació
de la legalitat als diferents projectes
es porti a terme amb una gran flexibilitat.
Ho diem de la manera més
suau, ja que la realitat tendeix a ser
una altra... Porten anys i panys
reclamant una ampliació del port i
l’aeroport i donar més confort a la
zona d’embarcament dels creuers
de luxe. De l’impacte ambiental de
les obres, de la contaminació acústica
i atmosfèrica que pateixen els
habitants de les diferents poblacions,
ningú no en diu res.
Les administracions han donat i
continuen donant tot tipus de facilitats
a la indústria hotelera perquè
construeixi en un sòl amb el preu
més barat possible, i si s’ha de requalificar
es requalifica, i si es perd
una zona verda o sòl per a equipaments,
no passa res. El punt de partida
va ser el Pla d’Hotels de 1992.
En un article publicat al número 6
La Veu del
CARRER
La ciutat aparador
A. R.
En una ciutat basada en el turisme, aquest és
òbviament un sector molt important. El creixement
de la implantació hotelera ha estat impressionant
i, de fet, a la ciutat estan presents
totes les grans cadenes nacionals i alguna
d’internacional. No és un sector tan concentrat
com d’altres, ja que hi ha espai per a molts.
Hotels
Les cadenes locals més importants són Hotels
Catalonia, de la família Vallet (entre les
seves especialitats està la d’acollir els nombrosos
afectats pels diversos desastres urbanístics:
Carmel, Turó de la Peira...), HUSA, de
l’ex president del Barça Joan Gaspart, Hotels
Hesperia (del promotor immobiliari José Antonio
Castro i els seus socis), Derby Hotels,
propietat de Jordi Clos (promotor del Museu
Egipci), Expo Hotels, de la família Mestre, i
Hoteles Gargallo, de l’empresari aragonès
del mateix nom, grup amb forta implantació
a Ciutat Vella, i Hotusa, una central hotelera
promoguda per l’empresari d’origen gallec
Amador Fernández (un dels promotors del
lobby gallec a la ciutat). Entre els nacionals,
destaquen NH Hoteles, la cadena d’hotels urbans
més important (els seus socis principals
són Amancio Ortega, el grup italià Finaf, diverses
caixes d’estalvis i Hoteles Hesperia); Sol
El consistori no gosa plantejar una taxa especial per als turistes que visiten Barcelona.
de Carrer, Ferran Navarro titulava
“El Pla d’Hotels és una estafa a la
ciutat”. En una assemblea ciutadana
celebrada a La Sedeta ens
vam oposar a aquest pla. Ningú no
va escoltar la nostra reivindicació,
i així fins avui, quan s’han assolit
quotes impensables al 1992 (per
exemple, la construcció d’un hotel
de luxe al bell mig de Montjuïc, en
un solar de propietat municipal).
L’any 1990 teníem 118 hotels i
ara ofereixen habitacions més de
253: és a dir, s’han construït durant
aquest període 135 hotels nous.
Molts d’ells mitjançant operacions
de dubtosa legalitat: intercanvi de
“cromos”, augment de volum, alçada
més gran de la permesa...
Davant de la Pedrera, al passeig
de Gràcia, Jordi Clos ens amenaça
amb un nou edifici hoteler de
l’arquitecte japonès Toyo Ito.
L’ús intensiu que fan de la ciutat
aquells que la visiten per uns dies
té efectes greus. D’una banda, el
desgast i la necessitat de manteniment
perquè no es deteriori més
Pagar per dormir i menjar
Melià (de la família mallorquina Escarrer) i AC
Hoteles (propietat del fundador de NH, Antonio
Catalán). Però la llista és molt més llarga
i inclou també cadenes internacionals, com
les franceses Accor i le Meridien, la britànica
Ritz Carlton o la nord-americana Hilton.
Restauració
Encara més fragmentat és el sector de la restauració.
L’excepció són, però, les cadenes de
“menjar ràpid” que tant estan influint en el model
alimentari dels joves. Els referents són els grups
nord-americans Mc Donald’s i Burger King. Però
hi ha altres models locals, com la cadena de pizzeries
a domicili Telepizza (controlada per la familia
Ballvé, socis històrics de la càrnica Campofrio)
o el grup local Eat Out i Areas, els veritables
representants del fast food a la catalana.
● Eat Out
És una cadena que inclou els establiments
Pans & Company, Bocatta, Pastafiore, Fresh &
Ready, Caffe de Fiore, Salta, Fresco i Terracolta.
El seu propietari és el grup Agrolimen, de la
familía Carulla. Aquest grup ha estat històricament
un dels grans promotors de l’alimentació
industrialitzada a casa nostra a través de la
seva empresa Gallina Blanca (que recentment
anuncia la fusió amb el grup italià Star), Pastas
de 2007
del necessari. Mentrestant, el veïnat
suporta durant tot l’any una
ciutat molt cara i paga, com toca,
els impostos i els serveis que fa
servir, però el consistori no gosa
plantejar una taxa per a turistes.
Aquesta taxa sufragaria les despeses
de l’exèrcit de turistes que
envaeixen la ciutat dia a dia. Tampoc
no podem silenciar que l’ús
intensiu de l’espai públic té per
als autòctons conseqüències negatives.
No és el mateix visitar-ho
que viure-hi.
el Pavo i Biocentury. També té una participació
important a Arbora & Ausonia, la principal productora
de compreses i bolquers. És un grup
molt relacionat amb els grans poders financers
i polítics del país.
● Areas
Com suggereix el seu nom, l’origen és l’explotació
d’àrees de servei a les autopistes.
Però s’ha estès a altres camps, com les estacions
de ferrocarril, els aeroports i el propi
centre urbà, amb marques com Ars, Meda’s,
Pransor, Café Café, la Pausa, Chicago
Pizza Pie Factory, Henry J.Bean´s, i té una
participació rellevant a Aldeasa (botigues a
aeroports i museus). El seu capital es reparteix
entre el grup francès Elior i Emili Cuatrecasas,
el propietari del major bufet d’advocats
de la ciutat.
● Altres
DANI CODINA
Més enllà d’aquests grans grups, els últims
anys s’han caracteritzat per la formació de
“cadenes” de restaurants que operen amb
noms diversos, com és el cas dels grups
Artemi Nolla o Cacheiro (que pràcticament
es reparteixen la restauració del passeig de
Gràcia), Moncho’s, etc.