Moltde química! - Blogs de l'Institut d'Estudis Catalans

1.3 Història de la constant d’Avogadro
MOLT DE QUÍMICA! 10
La història de la constant d’Avogadro és única en la història de la ciència: és un història lligada a la
d’una hipòtesi que oferia una solució a una qüestió on havia encallat la química, que permetria
establir un pont entre les propietats dels àtoms individuals i les característiques de la matèria a gran
escala i que estava destinada a permetre donar el pas necessari per poder representar bona part dels
fenòmens químics amb les expressions matemàtiques. Una hipòtesi que va ser rebutjada i oblidada
durant molts anys i que, fins i tot quan va ser convertida en llei, encara va ésser capaç d’ocasionar mals
de caps a químics i físics de tot el món durant dècades.
La història de la constant d’Avogadro és la història de la química moderna: una història que comença a
l’antiga Grècia amb dos filòsofs i una estranya teoria metafísica anomenada atomisme mecanicista,
que continua durant el període de la Il·lustració i fa una visita al laboratori de Lavoissier durant la
convulsa època de la Revolució Francesa. És una història amb una protagonista que no apareix fins al
període del Resorgimiento italià, que desapareix durant dècades i que ressuscita durant la celebració
del Primer Congrés Internacional de Químics. La història de la constant d’Avogadro té fins i tot un final
feliç, digne d’una pel·lícula de Hollywood: acaba amb l’entrega d’un Premi Nobel de Física i amb un
homenatge per part del guanyador d’aquest a l’home que va formular la hipòtesi, que fins aquell
moment havia caigut en un relatiu oblit
Embarquem-nos, doncs, en aquest apassionant viatge, que
ens presentarà alguns dels químics més importants de la
història, com ara Lavoissier, Dalton i Gay-Lussac, ens
mostrarà alguns dels seus experiments, i ens permetrà
llegir els seus articles i treballs tal i com ells els van escriure,
tot per esbrinar l’origen de la constant d’Avogadro.
1.3.1 De l’antiga Grècia a la Il·lustració
L’idea que la matèria està formada per àtoms té el seu
origen en dos filòsofs de la antiga Grècia:
Leucip i Demòcrit. A aquest dos filòsofs se’ls atribueix la
concepció del anomenat atomisme mecanicista, una teoria
metafísica que enuncia que la realitat està formada per dos
elements: per unes partícules infinites, indivisibles, de
formes variades i que sempre es troben en moviment,
anomenades àtoms (del grec, allò que no es pot dividir) i
pel buit. Aquesta idea defensa tant l’existència de l’ésser
com la del no-ésser, el primer dels quals estaria format per
àtoms i el segon pel buit. L’atomisme mecanicista, però, va
ser rebutjat per Aristòtil i la comunitat científica no en va
tornar a parlar seriosament del tema fins a uns quants
segles després.
Figura 2: Portada de l’obra
Democritus Reviviscens, de Jean
Chrysostôme Magnen. En aquesta
obra es va fer un primer intent per
determinar la mida dels àtoms.
L’any 1646, Jean Chrysostôme Magnen va publicar l’obra
titulada Democritus Reviviscens, que es caracteritzà per ser la primera en proposar una alternativa a la
ciència d’Aristòtil. En aquest llibre, es descrivia un experiment ideat per observar la difusió del encens
a l’interior d’una església. D’aquesta manera es pretenia estudiar les característiques de les partícules
imaginades pel filòsof grec. Aquest mètode podria arribar a ser eficaç, si es sàpigues el nombre de
molècules d’encens necessàries per a desprendre una olor. Al final, l’autor arribà a la conclusió que no
es pot saber si els àtoms de foc són més grans o més petits que els de terra o els d’aigua.
La teoria de l’atomisme va ser notablement propagada per tota Europa durant les primeres dècades
de la Il·lustració, gràcies als treballs de Pierre Gassendi. L’atomisme va rebre el suport, a finals del segle
XVII, del físic anglès Isaac Newton i de l’irlandès Robert Boyle, qui va desenvolupar a partir d’aquesta
idea la teoria metafísica de la filosofia mecànica.