Moltde química! - Blogs de l'Institut d'Estudis Catalans

Objectius secundaris
MOLT DE QUÍMICA! 58
És cert que la puresa de les mostres d’elements metàl·lics és superior a la dels altres
minerals? En cas afirmatiu, comporta aquest fet una millora en la precisió dels resultats de
les estimacions?
Com que determinar experimentalment la puresa de cada mostra estudiada seria una tasca massa
laboriosa, el que farem serà comparar el valor real de les densitats dels composts i dels elements amb
les de les mostres utilitzades. Aquesta valoració serà, doncs, de tipus més aviat qualitatiu –que la
densitat real del compost coincideixi exactament amb la de la mostra no vol dir que sigui pura, ja que,
per exemple, la densitat d’una cadira de fusta podria coincidir amb la de l’alumini.
Cristalls de minerals
Tipus de mineral
Densitat del
mineral (g/cm 3 )
Densitat de la
mostra
(g/cm 3 )
Blenda (ZnS) 4,0 4,5 11,56
Galena (PbS) 7,6 7,4 2,63
Fluorita (CaF2) 3,2 2,9 9,38
Pirita (FeS2) 5,0 5,4 8,00
Cristalls metàl·lics
Tipus de mineral
Densitat del
mineral (g/cm 3 )
Densitat de la
mostra (g/cm 3 )
Ferro (Fe) 7,87 7,63 2,99
Alumini (Al) 2,70 2,71 0,42
Plom (Pb) 11,34 11,89 4,82
Plata (Ag) 10,49 10,54 0,51
A nivell qualitatiu, doncs, es pot observar com els resultats són més precisos com major és la puresa de
la mostra, la qual cosa té lògica perquè en el nostre raonament teòrics ja havíem establert que aquesta
havia de ser la major possible. Es recomana, doncs, utilitzar mostres d’elements metàl·lics amb forma
regular ja que, d’una banda, la mesura del seu volum serà més exacta i precisa i, d’altra banda, no és
difícil trobar mostres totalment pures. Aquests dos factors influeixen molt positivament en les
estimacions de la constant d’Avogadro.