Moltde química! - Blogs de l'Institut d'Estudis Catalans

gràcies al fet que la densitat d’un gas és proporcional al
seu pes molecular relatiu.
D’aquesta manera, Avogadro va ser capaç de conciliar els
resultats de Gay-Lussac amb la teoria de Dalton: Dalton
afirmava que la relació en la formació de l’aigua havia de
ser: 1 volum d’hidrogen + 1 volum d’oxigen = 1 volum
d’aigua; mentre que Gay-Lussac havia descobert
experimentalment que era: 1 volum + 1volum d’oxigen =
½ volum d’aigua. Segons Dalton, una molècula d’aigua
contenia un àtom d’oxigen i un àtom d’hidrogen.
Avogadro va solucionar el problema dient que els
elements gasosos (l’hidrogen, l’oxigen i el nitrogen) eren
gasos diatòmics i d’aquesta manera va deduir que una
molècula d’aigua contenia un àtom d’oxigen i dos àtoms
d’hidrogen. També va deduir la fórmula de l’amoníac
(NH3) i d’un alcohol (C2H6O), però mai va especular
sobre el nombre de partícules que hi havia en un volum
de gas ni sobre la mida d’aquestes.
En aquest article, Avogadro també va comentar la teoria
atòmica de Dalton i va calcular, per exemple, que el pes
molecular del nitrogen era 13’238 vegades més gran que
el de l’hidrogen.
1.3.4 La rebutja i l’acceptació posterior
La hipòtesi d’Avogadro no va tenir gaire ressò i va ser
oblidada al cap de poc temps. L’any 1814,
André-Marie Ampere va proposar de nou la mateixa
hipòtesi, a la qual havia arribat de forma independent, en
una carta escrita a Claude Louis Berthollet, company de
laboratori de Gay-Lussac. El treball d’Ampere va
experimentar un ressò una mica més gran que l’article
d’Avogadro i la seva hipòtesi va ser anomenada Llei
d’Ampere en diverses publicacions. Tot i això la
comunitat científica no va acceptar en un primer
moment aquesta hipòtesi, malgrat que donava una
MOLT DE QUÍMICA! 14
explicació a la Llei de les combinacions dels gasos. D’una banda, Jöns Jacob Berzelius no creia en la
seva validesa perquè considerava impossible que dos àtoms iguals poguessin unir-se, doncs jutjava
que l’enllaç entre dos àtoms només podia ocórrer entre dues forces elèctriques oposades i de l’altra,
Dalton encara considerava els resultats de Gay-Lussac aproximacions inexactes.
No va ser fins a l’any 1860, durant el Primer Congrés Internacional de Químics, quan la hipòtesi va ser
convertida en llei i la seva autoria va ser reconeguda a Amadeo Avogadro gràcies als treballs d’un
compatriota seu, Stanislao Cannizzaro. Cannizaro va presentar un treball en el qual calculava els pesos
atòmics de diferents elements seguint els principis marcats per la hipòtesi d’Avogadro i d’aquesta
manera va obtenir una escala correcta.
1.3.5 A la captura de la constant
Figura 7: La hipòtesis d’Avogadro
concilia els resultats empírics dels
experiments de Gay-Lussac amb el
model atòmic de Dalton
Figura 8: Johann Joseph Loschmidt
(1821-1895).
El concepte de constant d’Avogadro no va ser encunyat, però, fins a principis del segle XX. Fins
aleshores, els científics es referien al nombre de molècules presents en un mol de qualsevol substància
com a Nombre N. El primer estudi centrat en determinar la mida de les molècules fou realitzat pel
químic txec Johann Josef Loschmidt a l’any 1865. En aquest estudi, a més, va determinar el nombre de
molècules que hi havia en 1cm3(constant de Loschmidt) ,dada a partir de la qual es podia obtenir un