Moltde química! - Blogs de l'Institut d'Estudis Catalans

MOLT DE QUÍMICA! 93
El tub: és una peça metàl·lica, cilíndrica i buida, encaixada al prisma, que presenta a l’ocular
enganxat al seu extrem. L’ocular és pot canviar fàcilment ja que no s’enrosca, sinó que
s’introdueix.
Els dispositius d’enfoc: són dos cargols coaxials situats a ambdós costats de la base del braç.
Permeten situar la platina més a prop i més lluny de l’objectiu. Hi ha dos diferents: el macromètric,
que és de pas ràpid, i el micromètric, que permet realitzar un ajust amb més precisió de
l’enfocament.
Part òptica
Els objectius: són les lents que van roscades sobre el revòlver portaobjectius. El seu nombre
d’augments, que generalment depèn de la mida de la lent frontal (com més petita és, més
augments té la l’objectiu), apareix indicat al damunt seu. Són les lents principals del microscopi, ja
que són les encarregades de formar la imatge augmentada. La qualitat d’un microscopi ve
donada, per tant, per la qualitat dels seus objectius.
Els oculars: són les lents situades a l’extrem superior del tub i s’encarreguen d’augmentar una
altre cop la imatge formada per l’objectiu. L’observador ha de mirar la preparació a través
d’aquestes lents. Igual que els objectius, porten gravat a la part superior el nombre d’augments
que utilitzen.
El condensador: és l’element òptic encarregat d’il·luminar la preparació correctament. Per fer-ho,
presenta unes lents que concentren tots els rajos de llum que arriben de la font d’iluminació cap a
la preparació. Normalment presenta, a més, un diafragma semblant al que utilitzen les màquines
fotogràfiques, que pot obrir-se i tancar-se gradualment per regular la quantitat de llum que hi
entra.
A la pàgina següent, podreu trobar un dibuix esquemàtic d’un microscopi òptic en el qual podreu
reconèixer visualment aquests elements.