Moltde química! - Blogs de l'Institut d'Estudis Catalans

More documents

Recommendations

Info

MOLT DE QUÍMICA! 81 que no entren dins del temari de segon de batxillerat. En aquest treball, ens hem dedicat només al punt més important: la formula matemàtica final. El disseny experimental d’aquest mètode és el més complicat de dur a terme de tots: requereix un microscopi òptic, amb tots els seus complements (vidres portaobjectes i cobreobjectes, una micropipeta i esmalt d’ungles per segellar la mostra), i un concret software informàtic (el programa Motic). La principal complicació consisteix en aconseguir enregistrar un vídeo que mostri el moviment d’una partícula de llet amb suficients augments com per poder mesurar amb exactitud el seu radi i, alhora, que aquesta es mantingui durant un període de temps considerable dins del camp de visió. Els resultats que nosaltres hem obtingut experimentalment no han estat gaire satisfactoris (el millor resultat era exactament deu vegades més petit que el valor real de la constant d’Avogadro) però les nostres fonts bibliogràfiques indiquen que aquest mètode hauria de proporcionar uns resultats amb uns errors relatius situats al voltant del 15%. Determinació experimental de la constant d’Avogadro a partir de l’estudi de capes monomoleculars d’àcids grassos Aquest darrer mètode, a diferència dels anteriors, no es proposa fer una determinació exacta del valor real de la constant d’Avogadro, sinó simplement demostrar experimentalment que aquest número té un ordre de magnitud enorme. Així dons, la seva base teòrica conté diverses simplificacions i aproximacions que afecten molt negativament els resultats. Val a dir que aquest fet no dificulta la seva comprensió, que no resulta gaire difícil. El grau de dificultat que comporta la realització de l’experiment no és proporcional a la qualitat dels resultats; és a dir, es requereix és equiparable als dels dos primers mètodes proposats per tals d’obtenir uns resultats que s’allunyen fins i tot deu ordres de magnitud del valor real de la constant. Aquests resultats tan pèssims són provocats per determinades deficiències de la base teòrica, tot i que també és cert que durant la realització de l’experiment també es produeixen errors importants. Conclusions finals En conclusió, doncs, dels cinc mètodes proposat, tres –el mètode de l’electròlisi de l’aigua, el de l’electrodeposició del coure, i el basat en l’estudi d’estructures cristal·lines– ofereixen uns resultats excepcionals. El mètode de les capes monomoleculars d’àcids grassos, per contra, presenta uns resultats pèssims, però cal recordar que l’objectiu principal d’aquest mètode no és determinar amb precisió el valor exacte de la constant d’Avogadro. El darrer mètode, el basat en l’estudi del moviment brownià, ofereix uns resultats pitjors del que haurien de ser i creiem que això és provocat per deficiències en el disseny experimental. Així doncs, de entre els tres millors mètodes, el disseny experimental del mètode basat en l’estudi d’estructures cristal·lines és el més senzill, però s’ha de recórrer a la recerca bibliogràfica per tal d’obtenir determinades dades importants. Els altres dos mètodes permeten obtenir al laboratori de l’institut totes les dades importants. En conclusió, no és pot afirmar amb objectivitat quins dels tres és el millor, tot i que tenen característiques diferents, perquè tots tres ofereixen uns resultats esplèndids.
4. Referències documentals Avogadro’s Number http://www2.ohlone.edu/people/jklent/labs/101A_labs/Avogadro.pdf Barceinas Sánchez i A. Juárez Hernández. Ciència e ingenieria de los materiales. http://prof.usb.ve/hreveron/capitulo3.pdf MOLT DE QUÍMICA! 82 Centre de Documentació i Experimentació en Ciències i Tecnologia. Com es pot calcular la constant d’Avogadro? http://phobos.xtec.cat/cdec/images/stories/WEB_antiga/recursos/pdf/TPQ/08_avogadro.pdf Chemistry M01A Laboratory Manual pp. 24 Experiment #5: Determination of Avogadro’s Number from Electrodeposition of Copper http://sunny.moorparkcollege.edu/~chemistry/Chemistry_1A_labs/experiment_five.pdf Christopher Trinh Measuring Avogadro's Number Using Brownian Motion http://ugastro.berkeley.edu/~ctrinh/papers/bio.pdf Cosialls, Anicet Determinem la constant d’Avogadro. Diari Segre 21 de febrer de 1991 Fitxes de seguretat http://www.insht.es/portal/site/Insht/menuitem.a82abc159115c8090128ca10060961ca/?vgn extoid=4458908b51593110VgnVCM100000dc0ca8c0RCRD Gillespe-Homphreys-Baird-Robinson. Química. Editorial Reverté S.A. Barcelona Herbert H. Deruyter, Waterloo Collegiate Institute, 300 Hazel Street, Waterloo ON N2L 3P2 Lewis J. Brubacher, Department of Chemistry, University of Waterloo, Waterloo ON N2L 3G1 High school students calculate Avogadro's constant using video projection of Brownian motion in milk http://www.chem13news.uwaterloo.ca/issues/353/Page3_7from%20Jan_2008_Number%20 353.pdf IUPAC Compendium of Chemical Terminology Avogadro constant http://old.iupac.org/goldbook/A00543.pdf La constante de Avogadro y el volumen de las moléculas http://depa.pquim.unam.mx/amyd/archivero/Practica9ConstantedeAvogadro(Volumenmole culas)_9986.pdf Lew Brubacher An experiment to measure Avogadro’s constant Repeating Jean Perrin’s confirmation of Einstein’s Brownian motion equation Chemistry Department, University of Waterloo http://www.chem13news.uwaterloo.ca/issues/339/may06_2006_page_14.pdf Mana, Giovanni. An accurate determination of the Avogadro constant by counting the atoms in a 28Si crystal http://arxiv.org/PS_cache/arxiv/pdf/1010/1010.2317v1.pdf Minerales. Editorial Tiral. Madrid Barcelona 0BRonald Fox, Theodore Hill. An Exact Value for Avogadro's Number American Scientist.
Page 1 and 2:
Molt de química! DIVERSOS MÈTODES
Page 3 and 4:
Agraïments MOLT DE QUÍMICA! 2 Vul
Page 5 and 6:
2.3 Experiment 3. Determinació exp
Page 7 and 8:
MOLT DE QUÍMICA! 6 1. Descobrint A
Page 9 and 10:
MOLT DE QUÍMICA! 8 corresponents p
Page 11 and 12:
1.3 Història de la constant d’Av
Page 13 and 14:
MOLT DE QUÍMICA! 12 compost binari
Page 15 and 16:
gràcies al fet que la densitat d
Page 17 and 18:
MOLT DE QUÍMICA! 16 Figura 10: Gr
Page 19 and 20:
EXPERIMENT 1 MOLT DE QUÍMICA! 18 2
Page 21 and 22:
PV nRT Aïllant n, obtindrem el no
Page 23 and 24:
Figura 14: Gràfic intensitat-temps
Page 25 and 26:
MOLT DE QUÍMICA! 24 Si no es dispo
Page 27 and 28:
Figura 19: Fotografia del muntatge.
Page 29 and 30:
2.1.3.4 Obtenció de les dades emma
Page 31 and 32: Exemple d’aplicació del mètode
Page 33 and 34: Dissolució NaOH 1M MOLT DE QUÍMIC
Page 35 and 36: Dissolució H2SO4 1M MOLT DE QUÍMI
Page 37 and 38: 2.1.5 Anàlisi estadístic dels res
Page 39 and 40: 2.1.6 Conclusions de l’experiment
Page 41 and 42: MOLT DE QUÍMICA! 40 1mol Cu Nombre
Page 43 and 44: Sensor de corrent. Font d’alimen
Page 45 and 46: Exemple d’aplicació del mètode
Page 47 and 48: 2.2.6 Conclusions de l’experiment
Page 49 and 50: MOLT DE QUÍMICA! 48 estan comparti
Page 51 and 52: MOLT DE QUÍMICA! 50 senzillament a
Page 53 and 54: Cossos regulars MOLT DE QUÍMICA! 5
Page 55 and 56: 4.3.4 Resultats obtinguts Blenda (Z
Page 57 and 58: Valor estimat del N A (x10 23 ) LLE
Page 59 and 60: Objectius secundaris MOLT DE QUÍMI
Page 61 and 62: MOLT DE QUÍMICA! 60 universal dels
Page 63 and 64: En resum, doncs, el nostre objectiu
Page 65 and 66: MOLT DE QUÍMICA! 64 3. Preneu de n
Page 67 and 68: 2.4.4 Resultats obtinguts MOLT DE Q
Page 69 and 70: EXPERIMENT 5 MOLT DE QUÍMICA! 68 2
Page 71 and 72: N A à à à 2.5.2
Page 73 and 74: MOLT DE QUÍMICA! 72 Densitat de l
Page 75 and 76: 2.5.4 Resultats obtinguts MOLT DE Q
Page 77 and 78: 3. Conclusions 3.1 Valoracions prè
Page 79 and 80: 3.2 Avaluació dels mètodes MOLT D
Page 81: MOLT DE QUÍMICA! 80 de l’utillat
Page 85 and 86: 4. Annexos MOLT DE QUÍMICA! 84 Ann
Page 87 and 88: Procediments MOLT DE QUÍMICA! 86 1
Page 89 and 90: MOLT DE QUÍMICA! 88 Annex 2. Tract
Page 91 and 92: Exemple MOLT DE QUÍMICA! 90 Aquest
Page 93 and 94: Annex 3. El microscopi òptic MOLT
Page 95 and 96: Bras Cargol macromètric Cargol mic
Page 97 and 98: Annex 5. Taula de pressió de vapor
Page 99 and 100: MOLT DE QUÍMICA! 98 El projecte co
Page 101 and 102: MOLT DE QUÍMICA! 100 Els dos apart
Page 103 and 104: ACIDO ESTEARICO(puro) N° CAS 57-11
Page 105 and 106: ACIDO SULFURICO Nº CAS 7664-93-9 N
Page 107 and 108: FISQ: 3-011 ACIDO SULFURICO ICSC: 0
Page 109: Fichas Internacionales de Seguridad
Page 113: Fichas Internacionales de Seguridad
show all

Moltde química! - Blogs de l'Institut d'Estudis Catalans

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

Delete template?

Save as template?